dissabte, 23 de maig de 2015

Un lloc per a la Rula


La infantesa ha donat peu a grans obres de la literatura i ha donat veus infantils molt potents, unes veus sovint turmentades perquè no han estat infants, no se'ls ha deixat ni jugar, ni riure, ni experimentar sinó tot al contrari. Hi ha veus que han idealitzat la infantesa i les coses boniques que hi passaven, fins i tot la defineixen com la seva pàtria i voldrien poder-hi retornar.





Un lloc per a la Rula és un conte necessari. Mar Pavón escriu una història de confrontació a la vida de la Rula i ens ensenya espais que com a nena sovinteja a casa, a la cuina, a l'escola, els jocs amb el seu cosí per explicar-li que ara aquests espais o aquests jocs passaran a ser uns altres i les seves tasques també. Som testimonis del destí que la família de la Rula li té previst, malgrat ser una nena fregarà terres, cuinarà, tindrà cura dels seus germans, es casarà amb el seu cosí i a l'escola només hi tornarà per netejar-la. A la Rula aquest destí li trontolla i amb la mirada atenta busca el seu lloc al món i aquest li ve donat pels llibres que li donen la informació i la força necessàries per deixar-ho tot i saber que aquell no és el lloc que ella anhela.



Un llibre que denuncia l'explotació, encara ara, de milers de nens arreu del món amb unes il·lustracions de Maria Girón delicades que posen èmfasi amb la mirada d'astorament i d'incredulitat de la Rula. Aquesta setmana he tingut la sort de tenir dues classes de tercer de primària a la llibreria, els he pogut explicar la història i em miraven amb uns ulls oberts com a plats que deien això no és just. Precisament perquè no ho és i perquè el món és ple de Rules, llibres com aquests se'ns fan encara imprescindibles a les escoles, a casa, a les biblioteques perquè algun dia alguna Rula hi trobi les respostes que cerca.

"El meu lloc és on els meus passos em portin. -decideix a la fi."



Edita Tramuntana editorial

dissabte, 16 de maig de 2015

Algú




Si hagués de definir d'alguna manera la literatura posaria com a exemple Algú, ser capaç de narrar la vida d'una persona corrent, que no destaca, que viu a l'ombra i fer que aquella vida sigui excepcional per al lector. 

Alice McDermott, fins ara desconeguda per a mi, ha escrit un llibre que reuneix tots els requeriments per construir la paraula literatura. McDermott descriu la vida dels immigrants irlandesos a Brooklyn i ho fa amb els ulls de la Marie, una nena que esdevé dona, treballa, es casa, té fills i perd els pares. Felicitat, pena, dolor, amor, descoberta, desenganys, mort, vida, maternitat, paternitat.
D'entrada em direu què té de revolucionària aquesta vida i què la fa tan especial? Doncs l'escriptura de l'autora que dóna vida a la Marie i construeix un personatge literari preciós i que trigaré a oblidar-lo. Mentre escric no em deixen de venir al cap unes paraules de Colm Tóibín en una entrevista quan presentava la seva novel·la Brooklyn: "Volia fer una novel·la pròxima a les intencions del gènere, és a dir, donar veu als que no en tenen. Les novel·les no parlen dels que són al centre de la foto, sinó dels que queden al marge. En pintura hi ha exemples memorables. Mira Veermer: pinta una dona llegint una carta en una finestra. M'interessa traslladar aquest esperit al paper."

La prosa de McDermott és tan deliciosa que no en tens prou, no voldries que s'acabés. Jo que xerro pels descosits m'he quedat sense paraules per parlar d'un llibre que ja ho diu tot. Llegiu-lo si us plau i viatjareu al Brooklyn dels anys vint sense moure-us del sofà de casa.


Traduït al català per Marta Hernández i Zahara Méndez
Editada per Minúscula/Libros del Asteroide


dissabte, 9 de maig de 2015

Apropiació indeguda


Mentiria si us digués que aquest llibre m'ha apassionat, de fet no sé què m'ha provocat, estic escrivint i encara dubto de tot i de més. He deixat reposar la lectura, fa dies que l'he acabat, i el cert és que he estat temptada a no parlar-ne, però no me'l trec del cap, a estones hi penso, hi torno i ric per dins. Apropiació indeguda, una novel·la sobre l'amor... Ai l'amor el motor que mou el món, cert, però el desamor mou les instints més bàsics, primitius i rupestres.

Lena Andersson posa la mirada sobre Ester Nilsson, una escriptora que rep l'encàrrec de preparar una conferència sobre l'artista Hugo Rask. Mentre la prepara i investiga en la vida de l'artista plàstic se'n va enamorant, perdudament. Després de la conferència l'artista s'hi acosta i a partir d'aquí comença una no-relació. Ella bojament enamorada i ell centrat en si mateix, en la seva feina i la seva obra. No té mai un no per resposta per l'Ester però tampoc el sí que ella busca.

"La força i l'habilitat desperten admiració, però no amor. La fragilitat de l'ànima és el que pot inspirar l'amor, però la fragilitat i prou no és suficient. Ha de completar-se amb autonomia i capacitat de distanciar-se d'un mateix. Les esquerdes internes generen afecte, però tard o d'hora el que ha despertat aquest afecte provoca agressivitat. Les febleses són, a causa de la seva impotència, tan impossibles d'estimar com la força més fèrria."

Lena Andersson ha fet una novel·la no d'amor sinó sobre l'amor en totes les seves facetes. Diria que és un llibre corrosiu, una mena de monòleg interior sobre algú que està bojament enamorat però no és correspost. És un llibre que tothom que s'hagi enamorat alguna vegada, desenamorat o patit mal d'amor hi trobarà el seu paràgraf. Andersson posa l'objectiu precisament en quan algú perd el nord, tothom l'avisa, però no pot veure res més que no sigui la persona estimada. En el fons, he rigut perquè l'he trobat mordaç mentre la protagonista mirava de convèncer-se, justificar i sobreviure, precisament, al que no hauria de ser mai una història d'amor.



Traduïda per Carolina Moreno
Edita Angle/Alfaguara

dissabte, 2 de maig de 2015

Charlotte


En un esmorzar de presentació de novetats d'un grup editorial al que ens conviden als llibreters, entremig de tot el que ens van explicar i sabent que cada editor defensa els seus llibres com si fossin els seus fills, un dels editors d'Alfaguara va parlar d'aquest llibre d'una manera tan especial i amb una passió que va fer que la majoria d'assistents a la sala miréssim la bossa a veure si l'havien inclòs (normalment hi ha edicions avançades o primer capítols de properes novetats), el llibre no hi era però a la sortida ja ens n'esperava una edició avançada. El llibre té nom de dona, Charlotte, i la coberta és preciosa, un quadre de Charlotte Salomon, pintora alemanya jueva que ser assassinada als 26 anys, i que és la protagonista d'aquesta novel·la, escrita per David Foenkinos que en fa una biografia novel·lada.

Charlotte Salomon, després d'una infància tràgica marcada pels suïcidi de la mare, veu com la societat alemanya la va excloent per ser jueva malgrat haver entrat a l'escola de Belles Arts i ser-ne una alumna destacada i amb talent. En plena efervescència d'un primer amor accepta refugiar-se a França amb els seus avis quan la situació a Alemanya comença a ser insuportable. L'auge del nazisme coincideix amb el seu esclat pictòric amb una obra breu, original i novedosa -per a mi desconeguda, i que em resulta brillant- que deixa en custòdia en una pensió on s'allotja poc abans de ser deportada. Charlotte mor assassinada a Auschwitz estant embarassada. Foenkinos dóna vida i llum a la figura d'aquesta pintora i ho fa amb una novel·la escrita com si fos un llarg poema testimoni.

"Por el camino de vuelta, respira muy hondo.
Ese día es en el que nace su obra ¿Vida? ¿O teatro?
Mientras anda, piensa en las imágenes de su pasado.
Para sobrevivir, tiene que pintar su historia.
Es la unica salida.
Se lo repite una y otra vez.
Tiene que devolverles la vida a los muertos.
Se detiene en esta frase.
Devolverles la vida a los muertos."


Llegeixo el llibre de Foenkinos just després d'acabar Les set caixes i constato que les cartes dels avis materns de Dory Sontheimer comparteixen paisatge, pors i emocions amb els últims anys de la vida de Charlotte. El llibre de Foenkinos es llegeix d'una glopada, sembla que l'autor convisqui amb la protagonista i ret un preciós homenatge a les vides truncades en aquell horror.



Charlotte té el to ideal per llegir sense poder aturar-se, imagino Foenkinos escrivint aquest llibre envoltat dels quadres de Salomon i de la llum que desprenen. És curiós com malgrat la cruesa que experimenta Charlotte, la seva obra és vital i Foenkinos ho trasllada a la novel·la. Charlotte és un homenatge a aquesta pintora marcada per un secret familiar que li desvetllen els avis durant la seva estada a la Provença, el seu últim refugi.


Una preciositat que m'ha portat a mirar i remirar l'obra de Salomon i investigar la seva vida. No us el perdéssiu.

Edita Alfaguara/Edicions 62
Traduït per María Teresa Gallego i Amaya García en castellà/ Mercè Ubach en català.

dissabte, 25 d’abril de 2015

Sant Jordi, 2a part

Llibres que m'han regalat, a les llibreteres també ens regalen llibres

L'Eva Piquer deia l'altre dia que a Sant Jordi podria trobar-li molts defectes i moltes coses a millorar, però que segur que si fos una diada que se celebrés a l'altra punta de món, intentaríem copiar-la. Vista des de dins és una diada que genera moltes contradiccions, arribes al dia 23 sota mínims, amb un cansament que no deixa ni moure les parpelles. Són dies de nervis, de planificacions, de tenir-ho tot controlat. Si ets una llibreria petita, com és el nostre cas, necessites comptar amb la bona voluntat de la gent per fer-ho tot possible. No m'agraden les llistes dels més venuts perquè el sistema des d'un mes abans s'encarrega que aquells siguin els més venuts, per a mi, els més venuts són la resta de llibres que són damunt les taules i que van gotejant fins a formar un mar de llibres molt important. Vendre els més venuts és fàcil, vendre Ànima, Lila, Charlotte, Anna Karenina, Tots els nostres noms, poesia, assaig i tants d'altres, per no parlar dels il·lustrats i la literatura infantil és el nostre repte i crec que ho hem aconseguit.




Aquest és el nostre 8è Sant Jordi i n'anem aprenent, el poble creix i la diada es consolida i em fa molt feliç haver posat aquest granet de sorra a la vida franquesina. Sant Jordi és el dia dels llibres però també ho és el de la bona gent, els voluntaris que fan que la diada sigui una realitat. Em pregunto quin deu ser el secret de tot plegat, perquè les llibreries siguem capaces de generar aquesta munió de gent que ho deixa tot per ser al nostre costat any rere any, a tots ells, el meu agraïment sincer i en particular al meu equip: Josep M., Tamirat, Montse, Marta, Dani, Cristina, Julia, Pedro, Joan Carles, Glòria, Anna B, Anna M, Emma, Àlex, Teresa, en Joan, la Mercè, la Núria i a l'Arnau, estudiant en pràctiques del grau de llibreria que porta l'ofici a la sang i que ha esdevingut imprescindible.


Part de l'equip, una gran família


Vermut de Sant Jordi




L'abril és també el mes de l'aniversari del club de lectura d'adults i ja en van 6; de les visites de l'escola Camins, a qui vull fer un agraïment públic per permetre'm acompanyar-los en el seu camí; de les lletres, les roses i aquest any també ho ha sigut de Les 7 caixes. Enguany amb l'equip de Sant Jordi hem estrenat el vermut literari per conèixer de primera mà els llibres.

La bona gent del club


Visita alumnes Escola Camins


Foto ajuntament de Les Franqueses
Del dia 23 em quedo amb el matí amb la llibreria plena però amb silenci, fantàstic, tothom buscant un llibre, però també amb el bullici de la plaça a la tarda. Em quedo amb els dies previs i sabeu què és el més bonic? Sentir els propis clients i lectors fer de prescriptors a la gent que fa cua, vosaltres no ho sabeu, però sentir-vos fer de llibreters emociona i molt. A tots vosaltres, gràcies! I una anècdota, una clienta ha volgut fer-se una foto amb mi perquè hi ha un grup de gent de Barcelona que segueix el meu blog i les meves recomanacions, a tots ells us convido a venir-me a veure, estaré encantada de saludar-vos!

Gràcies als clients, lectors, compradors per deixar-nos ser-hi un any més! Gràcies als comercials, autors i editors. I a les llibreteres, repartides pel territori, pel suport des de la distància. Al meu fill a qui la diada tantes hores roba i tanmateix, ja estima els llibres.

Foto ajuntament de Les Franqueses



dissabte, 18 d’abril de 2015

Sant Jordi 2015

Avui m'agradaria ensenyar-vos alguns dels llibres que regalaria o que m'agradaria que em regalessin, més enllà de les famoses llistes, són llibres que passats els dies voldria que continuessin vius, que trobessin el seu lloc i els lectors que tant es mereixen.




















































Només és una petita tria segons criteris humils de llibretera. És evident que n'hi falten molts que podeu trobar a la llibreria. Ho estem deixant tot a punt perquè des de dilluns pugueu passejar tranquil·lament, remenar i triar. Gràcies per fer-nos confiança.