9è aniversari

Ahir a la nit Enrique Redel deia: "una librería es mucho más que vender libros, una librería es el punto de encuentro de los lectores con los libros." No podríem estar més d'acord amb aquesta afirmació, des que vam obrir aquest ha estat el meu far i la meva fita, aconseguir que la gent del carrer traspassi la porta de la llibreria i s'hi senti com a casa.

Diego, Enrique i Luis

Aquest matí en plena ressaca literària heu anat apareixent alguns dels que ahir em vau acompanyar, l'Àngels em deia: "és que com si haguéssim tingut el Messi, el Neymar i el Suárez del món editorial i això a Les Franqueses del Vallès, i que hi hagi gent que s'ho perdi, no ho entenc." Jo li he respost que em dono per satisfeta cada cop que aconseguim que aquesta onada s'expandeixi una mica més i que a part dels incondicionals aconseguim que algú nou aparegui és un granet més de sorra. De fet, de granets de sorra aquests tres senyors que em van acompanyar en saben un munt, el món del llibre és així tot es fa d'en mica en mica, no hi ha grans estridències, hi ha molta passió, dedicació, constància i tenacitat perquè ho fem per vocació, en volem viure, però ho volem viure!

Sentir en Luis, l'Enrique i en Diego parlant del seu ofici és un plaer, saber que formen part d'un grup, Contexto, que treballa per excel·lir i cooperar encara em meravella més. Tres editors per tres editorials molt diferents i similars alhora, tres línies editorials que a l'Espolsada hi encaixen des del primer dia perquè tenim una manera de viure la literatura molt semblant, el respecte al lector. Com a llibretera no sé quants anys en podré viure però una de les coses més boniques que m'ha passat és crear una parròquia lectora, fidel, exigent i inigualable que sigui capaç d'apreciar nits com les d'ahir.

Donem gràcies als déus o a les forces tel·lúriques perquè en Luis abandonés el màrqueting d'un planeta i s'enfilés al seu Asteroide; perquè en Diego no volgués dedicar-se a analitzar formatgets de les enquestes i no tingués els diners suficients per muntar una llibreria i es dediqués a difondre la literatura nórdica i a fer il·lustrar clàssics de manera exquisida i donem gràcies, sobretot, perquè l'Enrique deixés l'advocacia de la patronal i es dediqués a coses més mundanes com fer llibres d'extrema bellesa. A tots tres el meu agraïment més sincer per creure en una llibreria de comarques.

Ahir parròquia em vau fer molt feliç, vau omplir-me de flors, xocolata, vaig rebre una meravella de dibuix, veu dedicar-me paraules molt boniques a la xarxa, fins i tot vam sortir a la pissarra de la Nollegiu, vaig rebre missatges de companys llibreters que t'esperonen. Sobretot em vau donar l'escalfor necessària per continuar fent el que més m'agrada: ser llibretera! Aquests moments no es paguen amb diners.

Visca el llibre com a objecte ben fet perquè perduri en el temps i d'això aquests tres homenots en saben un munt. Atenció perquè Nórdica i Impedimenta han engegat segell infantil amb la mateixa premisa, ja us avanço que el que han publicat són joies que els petits lectors podran gaudir i compartir amb els adults.

Vull donar les gràcies a l'equip d'attrezzo que dies abans ja rumiava com ho faríem, a la Montse pels targetons que han omplert la xarxa i a la Remei pel vídeo. Gràcies als que m'heu acompanyat, els que creieu en l'Espolsada com a projecte, a en Josep M per la santa paciència de conviure amb llibres per tot arreu, contes, galerades, il·lustracions... i a en Tamirat que malgrat la febre d'aquests dies sempre té un somriure a punt.

En un any de llibreria passen moltes coses, algunes són difícils d'explicar en paraules. Si us ve de gust feu-hi un cop d'ull!

Fent balanç

La setmana passada vaig tancar perquè de cop em sentia cansada i tenia la necessitat de no trepitjar la llibreria durant uns dies, necessitava posar espai i distància. El meu ofici m'agrada molt, però em requereix i m'exigeix. Des del respecte que li tinc, vaig decidir que era més prudent tancar un dies, oxigenar-me, descansar, estar amb els MEUS, que venir de mala gana, rondinar i no fer bé la feina.
Set dies són poc temps de desconnexió però suficient per caminar per Barcelona i dinar amb una editora encantadora i saludar-ne una altra, que te la trobes de casualitat mentre esperes l'altra. És temps de visitar alguna llibreria, d'entrevistar-me amb la mestra del meu fill, de permetre'ns un dinar extra amb la meva parella, d'escriure, d'anar amunt i avall, de portar el meu fill a música, de llegir, de marxar un cap de setmana SENCER... i de rebre una trucada de l'Escola de llibreria per si volia fer una classe als alumnes sobre clubs de lectura en llibreries. I així, a la setmana de tornar em trobo amb un club de lectura juvenil que ens va sorprendre gratament per les aportacions dels adolescents, de gent que m'esperava perquè necessitava lectura i una classe a l'escola de llibreria.
Tota una responsabilitat, tres hores per convèncer i entusiasmar a futurs llibreters sobre la conveniència de fer clubs de lectura en llibreries. Per preparar-me la classe vaig sondejar alguns membres del club, preguntant-los perquè s'hi havien apuntat i perquè continuaven venint. Entre moltes respostes i paraules, una frase que es repetia: "no m'imagino la meva vida sense el club", somriure immens interior i pensar que era això companys, era això, no poder viure sense la literatura, sense els llibres i sense les nostres trobades.
La setmana encara em preparava una altra sorpresa, l'emissió d'un programa a VOTV (feu click) amb els nens de l'escola Camins que m'entrevistaven sobre l'ofici de llibretera. El colofó final arriba dijous al vespre amb el club de lectura d'Oso, una sessió intensa, sincera, bonica i un pèl salvatge, per què no? El sopar de després, encara busco les paraules per definir-lo, de riure, de complicitat, de gent preciosa que tinc al meu costat per preparar el que ha de ser l'esdeveniment del mes, la celebració dels 9 anys de la llibreria #Espolsada9anys

M'hauria agradat que els tres editors convidats ens haguessin vist per un forat i sabessin que els seus llibres també són culpables que passin aquestes coses al voltant de les llibreries.
Avui al matí em llevo amb aquesta ressenya d'en Jan sobre l'Elena Ferrante, torno a somriure per dins, i penso era això companys, era això.

Us deveu preguntar per què us explico tot això, doncs perquè divendres que ve tindrem una vetllada de luxe, amb tres editors, els tres mosqueters com diu l'Emilio, que ja voldrien molts. Dos d'ells es desplacen des de Madrid per venir a celebrar el nostre aniversari. I a mi em fa enormement feliç.
Us espero divendres amb un somriure per brindar per la vida i la literatura.