dissabte, 9 d’abril de 2016

L'amor fora de mapa



Hi ha llibres que només veure'ls te n'enamores, saps del cert que un llibre tan delicadament editat ha de contenir alguna cosa molt especial. L'amor fora de mapa és una novel·la que conté moltes històries i que pivota sobre una parella que trenca i l'Eldar, l'amic de l'ànima del Llull.
En Llull, el protagonista, baixa als inferns quan la Clàudia, la seva parella, el deixa en un hotel d'Alacant i veu com el món se li enfonsa, l'ordre establert esdevé caos i el mapa dibuixat s'esborra. Trobarà refugi en la poesia, en el seu amic i en l'escriptura d'aquesta novel·la que és una mena de carta adreçada a la Clàudia i l'Eldar.

"La solitud és tornar de viatge
i que ningú t'esperi.
Trobar la casa coberta de pols
i amb olor de tancat.

Obrir finestres i que entrin fantasmes
de melangia borda.

Untar la pell de paraules no dites:
silenci mastegat."

L'amor fora de mapa i en Llull ens regalen molta poesia perquè en Llull mira de fugir del tedi laboral escrivint poesia, malgrat la Clàudia el trobi poc ambiciós, el gènere petit que de tant gran que és ens espanta i potser per això el defugim. En Roc Casagran és un rapsode que no para de fer recitals i reivindicar els poemes com una forma d'entendre i transitar la vida i en Llull el seu altaveu.

"Ens ho hem dit tot i de tantes maneres
que em falten mots per prosseguir en l'amor,
i ara només em queda la secreta,
vaga esperança de fer-te cançons."

Malgrat es pot córrer el risc de titllar la novel·la de generacional tal com va passar amb Marta Rojals a Primavera, estiu, etcètera  és una narració molt universal, la de l'amor. En Roc s'hi acosta des del que ell coneix, el que té més proper per edat però ho qüestiona, ho transforma i ho porta al límit. Reivindica altres formes d'estimar que s'allunyin del verb posseir, fuig dels cànons establerts i es pregunta qui va decidir com i de quina manera ens havíem de relacionar.

"Gràcies per l'espatlla i la carícia,
per fer-me nou quan em mires i et miro,
per voler aprendre amb mi el perfil abstracte
de les lletres del mot tabú "t'estimo".


Una novel·la que llegireu com una glopada de principi a fi, d'aquelles que a com a lector t'interpel·len. No em canso de dir que llegir ens permet viure moltes vides, o tal com diu la Laura Borràs "moltes vides en préstec" i en aquest cas ens serveix d'exercici per replantejar-nos per què la literatura és una gran eina de transformació social. Una novel·la que és una declaració d'amor, també, a la llengua, la poesia, l'escriptura.

M'imagino que de les coses més boniques que poden passar-te és que et cantin i et musiquin els poemes i més si sona així de bé, de la mà de Mireia Vives i Borja Penalba.



Edita Sembra llibres