dissabte, 29 d’octubre del 2011

Anem de festa


Moniato

Fumejant,
tou i calent,
amb la pell
socarrada
i cruixent.
Clava-li
una queixalada,
sense esperar
ni un moment.




Extret de l'àlbum il·lustrat Anem de festa, de la Lola Casas i il·lustrat per la Carmen Queralt. Un àlbum que s'estructura seguint les estacions de l'any que es divideix en petits poemes que ens permeten seguir el curs de l'any mentre celebrem les nostres festes. Bona castanyada a tothom!




Publicat per Baula

dissabte, 22 d’octubre del 2011

El largo adiós de Ellen Olestjerne



Lectura de fa uns dies que m'ha calgut assimilar per adonar-me del pòsit que m'ha deixat, un record agredolç, però profund, d'aquells llibres que passen els dies i els records et tornen, el penses i el tens present. Una lectura tràgica i melancòlica com la tardor que sembla que ara sí que comença.
Ellen Olestjerne és una jove de la noblesa que té una premissa de vida, la llibertat. Per la seva autodeterminació és capaç d'arribar fins al límit, la llibertat d'Ellen no es veu truncada ni per la família, les amistats, la disciplina fèrria dels internats ni el reguitzell d'amants. Una vida viscuda al màxim. Podria semblar una història qualsevol, protagonitzada per una nena rica que es desmadra però que sap que té el coixí familiar i, tanmateix, Ellen trenca amb tot per aconseguir la preuada llibertat. Llegint a Franziska von Reventlow m'han vingut al cap protagonistes masculins de la burgesia europea, descrits per Sándor Márai o Miklós Bánffy, que juguen a ser transgressors i a voler renunciar als seus orígens, però que arribat el moment acaben claudicant a les convencions socials. Ellen Olestjerne és conseqüent fins al final i acaba marcant el seu propi camí.

"En efecto, la pequeña Ellen tuvo desde fecha temprana una vaga sensación de haber entrado con mal pie en el mundo. Era una criatura un tanto enclenque y atrasada, además de huraña y tozuda, que no daba alegrías a nadie y no acababa de prosperar entre los dos hermanos varones. En realidad, estaba de más y no cesaba de verse traída y llevada de aquí para allá. Cuando Erik reclamaba su compañía, podía acompañarlo en las visitas o las salidas con los niños del vecindario; y cuando ya no sabía qué hacer con ella, la despachaba rumbo al cuarto de los niños.[... ]
Poco a poco llegó a la conclusión de que todo se debía a que era niña; de hecho, tuvo que oírlo infinitas veces: las niñas no deben de ser tan salvajes... Las niñas no trepan los árboles... Las niñas tienen que cuidar su ropa... Aquellas malditas ropas de color blanco y rosa que le ponían para sentarse a la mesa y que enseguida se rompían o ensuciaban."

Casualitats de la vida l'autora, Franziska von Reventlow va morir d'accident de bicicleta com la meva estimada Anne-Marie Schwarzenbach
.

Publicat per Periférica

Traduït per Richard Gross

dissabte, 15 d’octubre del 2011

Carlota, estafa!


La Carlota és:
una mica d'insolència
dues cues de color de carbassa
uns pares que s'entenen massa bé (estafa!)
un germà petit a qui es pot fer qualsevol cosa
unes verdures que no creixen (estafa!)
un enamorat que es diu... Perceval
unes calcetes que es fiquen al culet (estafa!)
i un enginy extraordinari!
La Carlota és una nena ÚNICA...
Com totes les altres!

Amb aquesta definició de la Carlota ja m'imagino que us feu una idea que estem davant d'una nena gens convencional, divertida, enginyosa i gens bleda. Un llibre que m'ha robat el cor i que m'ha fet riure. Recomanat a partir de 8 anys però jo li afegeixo fins als 99! Us deixo amb alguns fragments perquè el tasteu i sortiu corrent a comprar-lo!









Publicat per Flamboyant

Traduït per Sònia Torrent Marquès

dissabte, 8 d’octubre del 2011

Llibertat


Aquest estiu en una entrevista al diari comarcal em demanaven que triés una paraula que m'agradés pel so i pel significat, vaig escollir llibertat. Això era abans de llegir la novel·la de Jonathan Franzen, on aborda la paraula i el seu significat segons els membres d'una família. Llibertat una paraula que Amèrica del Nord és indissociable de l'estat fundacional. Llibertat política i llibertat religiosa. Però també llibertat de mercat i molt sovint llibertat de
l'individu per damunt de la del col·lectiu. Tot i que el meu concepte de llibertat dista molt d'alguns dels significats o interpretacions que en alguns cercles es dóna a la paraula, l'autor ens mostra i descriu tots els accents i colors que pot prendre un concepte que a priori pot semblar senzill i diàfan. Res més lluny de la realitat. Almenys l'americana.
Franzen ho deia fa poc en una entrevista: "La dreta s'ha apropiat de la paraula llibertat."

La lectura de Llibertat m'ha semblat imprescindible per entendre el batec de la societat nord-americana després de la caiguda de les Torres Bessones, una ferida encara oberta que el govern del president Bush no va ajudar gaire a cicatritzar. A partir d'aquests fets, Franzen aprofita per explicar-nos la vida dels Berglund, una família típica i tòpica de barri residencial a qui Franzen sap treure tot el suc oferint-nos uns personatges que senten, existeixen i actuen, uns personatges vius que evolucionen a mesura que la vida va fent el seu camí. Dos pares d'idees progressistes, en Walter i la Patty (filla d'una demòcrata amb càrrec absorbida pel partit), i els fills la Jessica i en Joey (ultraconservador) i un amic de l'ànima, un rocker compromès a qui l'edat no perdona. Es fa difícil quedar-te només amb un dels personatges perquè com que evolucionen amb la vida són polièdrics i això fa que a moments els odiïs, els planyis o bé hi vulguis anar a fer una copa. Personatges creïbles en definitiva.

No sé si us passa que quan et poses tant a dins d'una novel·la et trobes donant opinions als protagonistes i volent dir-los: No! Espavila, que no ho veus? Per aquí no vas bé... però és clar són ells sols que ho han de veure, perquè encara no tenen la informació que tu sí que tens com a lector quan se't van desgranant els personatges en mica en mica. Per a mi Franzen és un mestre i si bé la novel·la té alguns alts i baixos, d'altra banda normals en un llibre de 800 pàgines, és un llibre excel·lent del qual em quedo amb les paraules que en diu Robert Saladrigas: "Així que amb la lectura encara molt tendra penso que Llibertat és ara com la ficció nord-americana que cala més profund en l'esperit mediocre i els llots de la nostra embogida època. Un d'aquests cims entre núvols que tan sols assoleixen els escollits."
Jo no ho podria definir millor.

Publicada per Columna /Salamandra
Traduïda per Josefina Caball/Isabel Ferrer

dissabte, 1 d’octubre del 2011

Mi planta de naranja lima



Aquesta és la història d'en Zezé un nen de 5 anys que vol ser poeta. El seu pare s'ha quedat a l'atur i la mare es deixa la pell treballant per pujar tota una família. En Zezé fa malifetes per cridar l'atenció però tothom li fa creure que el dimoni viu a dins seu. Malgrat tot, és un nen precoç, sensible i tendre que aprèn a llegir amb facilitat però que també creix abans d'hora i es fa adult molt ràpid, massa. A casa l'estomaquen i els fa nosa, tanmateix la mestra l'adora. En Zezé estima amb bogeria el seu germà petit en Luís i la seva germana Glória que és l'única que el defensa, a més compta amb l'amistat molt especial d'en Minguinho, un arbre.

"Me detuve delante de Miseria y Hambre con la esperanza de encontrar algún cliente. El café estaba abierto incluso aquel día. No le habían puesto aquel nombre al tuntún. Llegaba gente con pijama, en zapatillas y con zuecos, pero ninguno con zapatos de verdad."

Història de caire autobiogràfic (Vasconcelos va viure al barri carioca de Bangú com en Zezé), dura i incisiva i que fa mal només de pensar-la, està explicada amb tendresa com si fos una rondalla però amaga dolor i incomprensió. És una novel·la social, amb pinzellades de realisme màgic com no podia ser d'altra manera, el retrat d'en Zezé, el retrat de molts infants al Brasil. Si feu clic podreu sentir algunes de les cançons que en Zezé canta al carrer amb el seu amic Ariovaldo. Una història entranyable que al Brasil no deixa de publicar-se i que el nostre estimat Luis Solano ha decidit incorporar al seu catàleg.

"Todo niño viene al mundo con un cierto sentido del amor, pero depende de los padres, de los amigos, que este amor salve o condene." Graham Greene

Publicada per Libros del Asteroide
Traduïda oer Carlos Manzano