diumenge, 28 de febrer de 2016

9è aniversari



Ahir a la nit Enrique Redel deia: "una librería es mucho más que vender libros, una librería es el punto de encuentro de los lectores con los libros." No podríem estar més d'acord amb aquesta afirmació, des que vam obrir aquest ha estat el meu far i la meva fita, aconseguir que la gent del carrer traspassi la porta de la llibreria i s'hi senti com a casa.

Diego, Enrique i Luis


Aquest matí en plena ressaca literària heu anat apareixent alguns dels que ahir em vau acompanyar, l'Àngels em deia: "és que com si haguéssim tingut el Messi, el Neymar i el Suárez del món editorial i això a Les Franqueses del Vallès, i que hi hagi gent que s'ho perdi, no ho entenc." Jo li he respost que em dono per satisfeta cada cop que aconseguim que aquesta onada s'expandeixi una mica més i que a part dels incondicionals aconseguim que algú nou aparegui és un granet més de sorra. De fet, de granets de sorra aquests tres senyors que em van acompanyar en saben un munt, el món del llibre és així tot es fa d'en mica en mica, no hi ha grans estridències, hi ha molta passió, dedicació, constància i tenacitat perquè ho fem per vocació, en volem viure, però ho volem viure!





Sentir en Luis, l'Enrique i en Diego parlant del seu ofici és un plaer, saber que formen part d'un grup, Contexto, que treballa per excel·lir i cooperar encara em meravella més. Tres editors per tres editorials molt diferents i similars alhora, tres línies editorials que a l'Espolsada hi encaixen des del primer dia perquè tenim una manera de viure la literatura molt semblant, el respecte al lector. Com a llibretera no sé quants anys en podré viure però una de les coses més boniques que m'ha passat és crear una parròquia lectora, fidel, exigent i inigualable que sigui capaç d'apreciar nits com les d'ahir.

Donem gràcies als déus o a les forces tel·lúriques perquè en Luis abandonés el màrqueting d'un planeta i s'enfilés al seu Asteroide; perquè en Diego no volgués dedicar-se a analitzar formatgets de les enquestes i no tingués els diners suficients per muntar una llibreria i es dediqués a difondre la literatura nórdica i a fer il·lustrar clàssics de manera exquisida i donem gràcies, sobretot, perquè l'Enrique deixés l'advocacia de la patronal i es dediqués a coses més mundanes com fer llibres d'extrema bellesa. A tots tres el meu agraïment més sincer per creure en una llibreria de comarques.


Ahir parròquia em vau fer molt feliç, vau omplir-me de flors, xocolata, vaig rebre una meravella de dibuix, veu dedicar-me paraules molt boniques a la xarxa, fins i tot vam sortir a la pissarra de la Nollegiu, vaig rebre missatges de companys llibreters que t'esperonen. Sobretot em vau donar l'escalfor necessària per continuar fent el que més m'agrada: ser llibretera! Aquests moments no es paguen amb diners.



Visca el llibre com a objecte ben fet perquè perduri en el temps i d'això aquests tres homenots en saben un munt. Atenció perquè Nórdica i Impedimenta han engegat segell infantil amb la mateixa premisa, ja us avanço que el que han publicat són joies que els petits lectors podran gaudir i compartir amb els adults.

Vull donar les gràcies a l'equip d'attrezzo que dies abans ja rumiava com ho faríem, a la Montse pels targetons que han omplert la xarxa i a la Remei pel vídeo. Gràcies als que m'heu acompanyat, els que creieu en l'Espolsada com a projecte, a en Josep M per la santa paciència de conviure amb llibres per tot arreu, contes, galerades, il·lustracions... i a en Tamirat que malgrat la febre d'aquests dies sempre té un somriure a punt.


En un any de llibreria passen moltes coses, algunes són difícils d'explicar en paraules. Si us ve de gust feu-hi un cop d'ull!


1 comentari:

Anònim ha dit...

Per molts i molts anys!!

Les imatges parlen soles. Unes imatges plenes de vida.
Tot des d´una llibreria L´ESPOLSADA.

I.