dissabte, 25 d’abril del 2009

Balanç



Mal de peus, d'esquena, de braços, de cap... però satisfacció, un sant Jordi rodó. I això que el dia de sant Jordi el vam començar fosc, els llums de la llibreria no anaven!

Hi ha hagut algun favorit, Cercas, Larsson, però també Baulenas, Casajuana... i ningú ha cremat el sant Jordi amb un sol llibre que si no es troba és com si el món s'acabés. El Silenci del Gaspar Hernández a l'Espolsada no ha estat el més venut simplement perquè no me n'han servit ni un, però estic molt orgullosa que entre els més venuts de la llibreria hi hagi Quiet de Màrius Serra, Olor de colònia de la Sílvia Alcàntara, En lloc segur del Wallace Stegner i molts llibres de fons. És l'avantatge de celebrar sant Jordi a la llibreria. L'Stilton ha triomfat com era d'esperar, però també els Vabau, els clàssics i aquest magnífic conte Ratpenats a la biblioteca.


Una setmana molt intensa amb detalls de petites grans clientes que fan una olor!



La dificultat de regalar-me llibres, però els de casa sempre se'n surten.





Rellotge sense busques, de Carson McCullers, ed. del Salobre i Espejo, de Suzy Lee

Us deixo amb unes quantes fotos del que ha estat la setmana:







A tothom, gràcies!

dissabte, 18 d’abril del 2009

Sant Jordi


Arriba sant Jordi, podria fer un escrit negatiu, emprenyat i decebedor. Parlar malament de les distribuïdores, dels llibres no arribats i promesos... queixar-me de mal d'esquena, dels nervis, però prefereixo ser positiva i valorar les coses bones que han passat aquesta setmana a l'Espolsada i les que arribaran la setmana que ve.
Dijous vam començar amb la primera sessió del Club de lectura amb Una lectora poc corrent. Va anar molt bé. M'agrada compartir un espai, jo surto de darrera al taulell i m'assec amb tots vosaltres els clients i parlem d'una de les coses que més ens agrada, llegir! Una menció especial per la Montse que ve de Barcelona al club de lectura a Les Franqueses del Vallès.

Dijous a la tarda també vam tenir una colla de mestres triant llibres diferents, especials per a les biblioteques dels seus centres, gràcies per confiar en nosaltres.




Ahir divendres vam tenir una gran vetllada literària. Gràcies Sílvia i Maria per fer-la possible, la gent va marxar encantada. Olor de colònia ens ha agradat molt, però quan sents la Sílvia parlar amb aquell entusiasme del procés creatiu de la novel·la és fantàstic. Gràcies Maria per fer una de les millors presentacions aquí a l'Espolsada. Una altra menció especial per a les lectores del blog que apareixen de sobte a la llibreria!





Us vull desitjar una diada de sant Jordi magnífica, anirem a atabalats, dimarts, dimecres i dijous obrirem les portes als nens i nenes de diferents escoles. I el dia de sant Jordi ho farem tan bé com ens sigui possible, però sempre amb les ganes de ser-hi.
Salut i llibres!
Fe

dissabte, 11 d’abril del 2009

De raspalls, llunes, boires i lacets...


Estic contenta com una nena amb sabates noves, enmig de l'allau de novetats de cara a Sant Jordi, hi ha coses que es reediten i d'altres que fan 40 anys. A vegades la gent em pregunta a què es deu la meva dèria lectora i què m'ha dut a obrir una llibreria... És fàcil, aquí teniu algunes possibles respostes.





Raspall de Pere Calders i Carme Solé Vendrell, ed. Rosa Sensat, col. Mars

Tinc tants records d'aquest conte... Res és el que sembla i els raspalls es tornen gossos...

Si teniu canalla no us ho penseu dues vegades!


La lluna d'en Joan de Carme Solé Vendrell, ed. Rosa Sensat, col. Mars




Dos contes amb un llenguatge molt ric i unes imatges que parlen per si soles.

I aquests imprescindibles fan 40 anys! Em fa molta il·lusió tenir-los a la meva llibreria de casa i ara retrobar-los en aquest format commemoratiu a l'Espolsada. Llibres de grans escriptors escrits per als infants! Llàstima que en Sebastià Sorribas ja no hi és. Publicats per la Galera.


dissabte, 4 d’abril del 2009

El temps de les cireres


Em poso el disc Barcelona, gener de 1976, de Lluís Llach mentre escric aquest post. I així, mentre l'escolto, m'imagino la Natàlia Miralpeix tornant del seu exili voluntari a la Barcelona grisa i desorientada dels anys setanta.

"En Lluís li havia dit, tu ets una desarrelada, no t'adaptaràs, i ella pensà que potser sí, que ho era, però també s'havia enyorat del seu país, però no com s'enyora la gent, sentint un buit a dins, sinó tot el contrari, s'havia enyorat quan era més feliç, s'havia enyorat d'una olor, d'un color, d'un carrer, de la riada de gent que baixava per la Rambla, tot fent petites onades, de les ombres que voltaven Santa Maria del Mar, de les matinades fredes, de les fulles de plàtans en caure a la tardor."

La Natàlia Miralpeix és la protagonista d'aquesta crònica històrica que posa de manifest la repressió franquista i la crisi de valors que suposà per tantes famílies, inclosa la seva, els Miralpeix. La Natàlia, fotògrafa, retorna a Barcelona després de 12 anys de viure a França i Anglaterra, just després de l'execució de Puig Antich. Coneixedora del clímax que s'hi trobarà comença a fer un retrat del que la va portar a fugir. I així, en tercera persona i amb una sèrie de flash backs ens permet saber qui és i qui és la seva família. Dibuixa un arbre genealògic que ens mostra la diversitat d'una família, els silencis, les sortides endavant i les misèries. El llibre està dividit en sis parts que es corresponen al retrat d'un membre de la família, i, alhora ens serveixen d'ull històric.

El relat transcorre en una setmana, però el viatge al passat i la trobada amb el present són molt intensos. La descripció dels protagonistes, sense tabús, complexos psicològicament fa que sigui un text molt realista i gens idíl·lic, però tan ben escrit que si et trobessis amb algun dels protagonistes per fer-hi un cafè sabries què pensen.

Sis anys després de la primera lectura i he tornat, en tenia moltes ganes, i mai una relectura la vius com la primera, hi ha tants matisos que s'escapen, paraules... fins i tot t'adones de la vigència del text. En El temps de les cireres hi ha fragments d'una gran actualitat i que ens recorden que com a país encara no hem avançat prou, estudiants que es manifesten, la crisi del petroli i d'energia... Un text gens obsolet.

El llibre pren el títol d'un poema de la Commune francesa, de J.B. Clément, que volia que arribés el temps de les cireres... i hem arribat?
Quand vous en serez au temps des cerises
Si vous n'aimez pas les chagrins d'amour
Evitez les belles
Moi qui ne crains pas les peines cruelles
Je ne vivrai point sans souffrir un jour
Quand vous en serez au temps des cerises
Vous aurez aussi des chagrins d'amour.

Reeditat a la col·lecció LaButxaca