dissabte, 14 de maig del 2016

La nit de les criatures



"No és culpa meva. O sigui que no me'n podeu acusar. Jo no ho vaig fer i no tinc ni idea de com va poder passar. No em va caler més d'una hora després que me la traguessin d'entre les cames per adonar-me que alguna cosa anava malament. Molt malament. Era tan negra que em va fer por. Negra com una gola de llop, negre sudanès." Amb aquestes paraules contundents rep la mare a la protagonista de la novel·la, la Lula Ann que més endavant es farà dir Bride, el dia del naixement. Que la teva mare, negra, et doni així la benvinguda al món és ja tota una declaració d'intencions. La Lula Ann no se sent estimada durant la infantesa, ella només busca una mica d'afecte i cridar l'atenció perquè algú estigui per ella, però això és una proesa si s'esperava que nasquessis amb una pell més blanqueta i dissimulada.

Toni Morrison obre la novel·la abordant un dels temes recurrents entre els afroamericans i els afroeuropeus també, l'autodi, el voler ser com tu, blanc. Si bé hem avançat molt en tema de drets humans i d'igualtat el camí és encara molt llarg i aquí Morrison posa la lupa. No ho hem superat i des del món dels blancs fem veure que acceptem però els volem iguals i discrets. Llegint La nit de les criatures se m'encongia l'estómac i se'm feia petit perquè sóc mare d'un nen negre que s'esforça per estirar-se els rínxols preciosos del cap, que es mira i diu no sóc tan negre oi mama?
La novel·la de Morrison parla del mapa de la infantesa i de com certs detalls ens condicionen la vida com adults. N'hi ha que diuen que la infantesa està sobrevalorada, potser sí, però si les has passat magres com la nostra protagonista m'agradaria veure com te'n surts. Perquè la Lula Ann és testimoni d'un fet que un nen mai hauria de veure ni patir, aquest no sentir-se estimada marcarà les relacions sentimentals quan és adulta, una noia preciosa, Bride, d'èxit laboral però amb una mancança molt gran que veurà com augmenta quan la parella l'abandoni d'un dia per un altre.

Amb capítols curts que porten per nom els dels diferents protagonistes de la història Morrison narra amb contundència i mestratge com només ho poden fer els grans escriptors. Morrison és d'aquelles autores amb veu pròpia, que la reconeixes a l'instant, cada punt, cada coma, cada adjectiu tot és al seu lloc intencionadament. Per sort nostra, en català podem llegir-la amb traducció de Dolors Udina, tot i que l'edició il·lustrada en castellà de Lumen és una petita joia. Morrison als seus 85 anys no s'arronsa, és una dona i una narradora incansable que entén la literatura com un mitjà per transformar vides i ampliar la mirada. La nit de les criatures és un d'aquells llibres dels que no en surts indemne.
Pot la manca d'afecte justificar tot allò que fem? La Lula Ann no és conscient, fins que és adulta, d'una injustícia que va cometre essent una nena i la culpa la recaragola per dins.
La nit de les criatures és una novel·la sobre la culpa, el perdó, la resiliència però també sobre la maternitat i la dificultat d'exercir-la.

Traduïda per Dolors Udina
Edita Amsterdam/Lumen

dissabte, 7 de maig del 2016

El llibre de la senyoreta Buncle



Sovint la gent ens demana llibres alegres, que no facin patir, que els facin riure i passar una bona estona, sovint també els llibres que compleixen aquests requisits són per sortir corrents! De tant en tant hi ha editorials amb bon ull que recuperen velles joies com aquesta i que fa que ens reconciliem amb la literatura.

El llibre de la senyoreta Buncle és la història de la senyoreta Buncle, una soltera de poble, sense un ral i que ha de trobar una solució si vol mantenir l'estatus i la minyona. A la protagonista se li plantegen dues opcions: criar gallines o escriure un llibre. Una decisió molt difícil perquè no es veu empaitant gallines però dubta si escrivint es poden fer diners. La senyora Buncle opta per escriure sobre els habitants del seu poble, un poblet escocès molt tranquil, on aparentment mai passa res i tothom sembla ben avingut. Canvia el nom del poble i els dels veïns per no aixecar sospites. El que ningú podria imaginar-se, ni la pròpia autora, és que la pau es veuria perturbada quan l'obra esdevé un súper vendes i alguns habitants es veuen clarament reflectits en la trama.

Comencen les trobades de te per parlar de qui ha gosat escriure sobre ells d'aquesta manera tan desconsiderara, ningú sospita d'ella perquè no la veuen capaç de res i encara menys de fer una novel·la. En mica en mica es desplega un ventall que capta molt bé les personalitats de tot un poble, els rondinaires, els airosos, els tafaners...

Dorothy Emily Stevenson va començar a escriure en secret des de ben petita perquè ningú de la família volia que es dediqués a la literatura i tampoc la van deixar anar a la universitat. Ella com la senyoreta Buncle va escriure d'amagat i va arribar a publicar una cinquantena de novel·les i els llibres li van alleugerir l'existència, un fet similar passa a la nostra protagonista que es veu abocada a escriure una nova novel·la arran del seu èxit, però l'acompanyarà la inspiració? L'hauran descoberta els veïns?

Un llibre deliciós que es llegeix amb un somriure i que ens confirma que els llibres assequibles no estan renyits amb la qualitat literària, més enllà de tot Stevenson es qüestiona sobre l'ètica d'escriure sobre els altres amb ironia, com ha de ser.  No decebrà ningú!

Traduïda per marta Pera Cucurell
Editada per Viena, també la podeu trobar en castellà editada per Alba