dissabte, 28 de febrer del 2015

Espero meravelles



Espero meravelles, aquest vers de la Montserrat Abelló hauria pogut ser el presagi d'una vetllada esperada, però s'ha convertit en el motiu d'una nit molt especial, carregada d'amistat, complicitat, poesia, música i gent apassionada per la seva feina.

Al cor de les paraules de la Montserrat voldria trobar les paraules per agrair-vos a tots i cadascun de vosaltres aquest miracle que és la llibreria, l'amistat que m'heu demostrat i l'estima. L'acte d'ahir va ser una preciositat però no hauria sigut mai sense la Marta, ni les Mercès, ni la Remei, ni la Montse, ni l'Anna, sense el suport de la Mercè Gil, ni del Josep M, l'alegria del Tamirat i vosaltres que hi sou sempre. Un agraïment especial a Laura Borràs per explicar-nos amb passió, delicadesa qui era la Montserrat Abelló i la importància cabdal de la seva poesia però també de la seva traducció. La relació amb la Joana Rasapall en aquests últims anys de la seva vida, es van descobrir, una havia viscut a l'exili i l'altra havia sobreviscut als dies grisos del franquisme fent caixetes on guardava un munt de paraules, salvant els mots.

Sentir la Mirna i en Xavi en directe és un esclat per als sentits, la Mirna ahir, encara, s'emocionava de saber que la Montserrat no ha pogut sentir algunes de les cançons del disc, però amb una foto de testimoni que m'observa a la llibreria i que encomana somriure, sé del cert que l'Abelló també es va emocionar. Amb moltes ganes de sentir aquest disc, el tindrem no patiu, així que surti a la venda. La Mirna va fer que cantéssim, a la llibreria encara no ho havíem fet, però ahir ens vam estrenar amb "Visc per no morir i lluito per viure per no perdre cap d'aquests moments que em sé irrepetibles."








I aquí podeu veure un vídeo del que ha estat aquest últim any a l'Espolsada. Gràcies!

dissabte, 21 de febrer del 2015

8 anys

SAPS QUE ÉS ENDINS DE TU

Saps que és endins de tu
que has d'extreure la força
per sobreviure.

No tinguis por,
amb fermesa prem
la ploma.

No sents com
t'allibera
dels més negres presagis.

Amb aquest poema de la Montserrat Abelló vull convidar-vos a celebrar el nostre 8è aniversari divendres que ve a 2/4 de 8. Comptarem amb la Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, i amb la Mirna Vilasís que donarà veu i en Xavi Múrica que musicarà la poesia de la Montserrat Abelló.

M'agradaria molt que hi fóssiu.

Fe


dissabte, 14 de febrer del 2015

Adéu a l'Eddy Bellegueule




En aquest país nostre que la cultura viu en un menyspreu continu, que les arts són mirades amb incredulitat, que els que llegim semblem extraterrestres i amb un govern que sembla preguntar-se per a què serveix la cultura, a aquells ministres que ens regeixen els enviaria un exemplar d'aquest llibre perquè siguin conscients com l'art i els vincles que hi estableixes poden salvar una vida.

És el cas de l'Eddy Bellegueule que amb aquesta primera novel·la autobiogràfica se'n surt, gràcies a algú que confia en ell i l'adreça a un batxillerat artístic. Aquest jove que es canvia el nom per Édouard Louis l'art li salva la vida i a nosaltres llegir-lo ens remou l'essència.

"Gairebé sempre em tractaven de nena, i nena per a ells era de lluny l'insult més violent -i ho dic perquè es notava en el to en què ho deien -, el que expressava més desdeny, molt més que imbècil o burro. En un món en què els valors masculins s'erigien com els més importants, fins i tot la mare deia parlant d'ella mateixa Tinc els collons ben posat, jo, a mi no em fotran."

L'Eddy és un nen que neix en un poble del nord de França, a la Picardia, en un entorn obrer, pobre, masclista, racista i on l'alcohol té una presència que marca les relacions familiars i la manera d'estovar-se. Si ets un nen d'una família de cinc germans que ja de ben petit descobreixes que la teva sexualitat no encaixa amb el que espera de tu la teva família i el teu entorn, tens un gran problema.
Aquesta novel·la és la manera de l'Eddy de resoldre'l. Malgrat els grans esforços que fa per passar desapercebut i assemblar-se a la majoria fins al punt que es deixa torturar per dos individus a l'institut, que es força a fer creure que li agraden les nenes, intenta dissimular el que sent davant de tothom... l'Eddy lluita per escapar i ser lliure fins que als setze anys marxa de casa per tornar a començar. En aquest cas l'Eddy dispara contra la seva família amb qui no té relació però en realitat ens parla d'una part de la societat que està malalta, que viu en la misèria i que no pot aspirar a res més. És un tractat de la violència i denuncia la gènesi de tot plegat, la seva família són també víctimes i tanmateix el dolor que li produeix el seu rebuig és immens. 

"En realitat, la insurrecció contra els pares, contra la pobresa, contra la meva classe social, el seu racisme, la seva violència, els seus costums, va ser una cosa secundària. Perquè, abans que jo em rebel·lés contra el món de la meva infantesa, el món de la meva infantesa s’havia rebel·lat contra mi. Per a la meva família i els altres, de seguida, vaig ser font de vergonya i fins i tot de repulsió. Només tenia l’opció de fugir. Aquest llibre és un intent per entendre-ho."

Són capítols curts, alguns d'una cruesa extrema, que et fan llegir amb el cor encongit fins que prens consciència que la literatura li ha salvat la vida, perquè estàs llegint el llibre que li ha impedit caure en l'abisme. L'autor que ara es diu Édouard s'ha tornat en un petit burgès refinat que no només llegeix sinó que escriu, tot allò que la seva família i el seu entorn tant odiaven. Adéu a l'Eddy Bellegueule és una carta de comiat al passat d'un mateix i alhora una denúncia contra molts ismes de la nostra societat, però també posa de manifest com n'és d'important la cultura per esdevenir ments crítiques, obertes, lliures i desacomplexades fugint del ramat d'ovelles que ens imposa el sistema.

En aquest enllaç podeu llegir una entrevista a l'autor.
Edita Salamandra
Traduït per Anna Casassas

dissabte, 7 de febrer del 2015

Matemos al tío

"In an idyllic, peaceful island setting two charming children on summer holiday conspire to execute the perfect murder -and get away with it."





I sí, ha tornat a passar, l'editorial Impedimenta ha aconseguit que em llegeixi una història que d'entrada m'interessava poc o gens sobre dos nens que passaven un estiu en una illa del Canadà. Però t'arriba el llibre amb aquesta edició tan acurada, amb la coberta il·lustrada per l'Edward Gorey, li fas un cop d'ull, llegeixes el primer paràgraf i ja sents que no el podràs deixar.

Matemos al tío és un clàssic de culte que mai havia estat traduït a casa nostra i que ens arriba amb una traducció impecable de Raquel Vicedo que reprodueix amb gran encert l'humor, la ironia i el terror que la novel·la amaga.

En Barnaby Gaunt és un nen de 10 anys que acaba de quedar-se orfe, està intern en una escola i no li queda més remei que passar l'estiu amb el seu tiet estrafolari, en un poblet d'una illa plena de vells i gent pintoresca, un puma turmentat pels veïns del poble i fins i tot un guarda muntat. A l'illa coneix la Christie, una nena peculiar que amb prou feina menja res i que també hi passa l'estiu. Fins aquí tot podria semblar un estiu idíl·lic, ple de malifetes, si no fos que en Barnaby és hereu d'una gran fortuna i el seu oncle el vol matar. Però qui es creu un nen de 10 anys amb una ximpleria semblant? En Barnaby ben aviat trobarà dos aliats que no només se'l creuran sinó que estan disposats a fer el que calgui per ajudar-lo, la Christie i Una Oreja, el puma borni i d'una sola orella. Cal traçar un bon pla per matar l'oncle abans ell no mati en Barnaby i sense que els habitants se n'adonin, però el guarda muntat els observa amb detall...

Quan algú em pregunta per què m'agrada tant llegir, la resposta és fàcil, per llibres com aquest. He tingut una sensació tan agradable, m'ha transportat a les tardes tòrrides d'estiu devorant llibres de fa molts anys quan jo també era una nena que m'encantava perdre'm, inventar-me històries i viure aventures. M'agraden els llibres que no em deixen indiferent i que em sacsegen però de tant en tant, necessito respirar fons i evadir-me i aleshores llibres com aquest, d'una qualitat exquisida, em recorden perquè em vaig fer llibretera, per recomanar-vos que no us el deixeu perdre. Riure i una mica de por assegurats, dosis d'ironia fina i molta literatura, un pèl gòtica això sí.

Editat per Impedimenta
Traduït per Raquel Vicedo