dissabte, 27 de juny del 2015

Els altres llibres de vacances

Arriba l'estiu, les hores de tedi, de sol, sota un arbre, estirats a l'hamaca o amb els peus en remull. És una època ideal per embrutar-nos de pintura, retallar, agafar una lupa, experimentar, investigar sota les pedres, sortir a descobrir el món i compartir estones de confidències dins d'una tenda.

Us proposem uns llibres especials per gaudir petits i grans, grans i petits. Som-hi!

Ideal per als més petits de casa: Benvingut estiu, Mironins i Bestiario ilustrado






Per una mica més grans i amb talent que despunta: Batalles de colors, Gargots amb literatura mini, Dibuixa, pinta i estampa.





Per descobrir i saber-ho tot del món:







Aquests els comprareu per als vostres fills però en realitat els voldreu pintar vosaltres (jo ho faig a l'estiu). A més, han fet la versió en postals ideal per recuperar una tradició molt bonica, podeu enviar les postals pintades o en blanc perquè les pintin aquells que les rebin.




I aquest és un imprescindible que hauria de ser a tota biblioteca familiar perquè ens dóna mil i una idees per fer amb els nens, des de pintar pedres, fer animalets, sabó i cotxes supersònics.


I per últim i no per això menys important, un llibre preciós ple d'idees per fer la vida una mica més bonica i original que bona falta ens fa.


Editats per Combel, Zorro Rojo, Gustavo Gili, Estrella Polar, Coco Books, Océano, mtm, FCE, Joventut

dissabte, 20 de juny del 2015

La vida de las paredes







L'obra pictòrica de Sara Morante em fascina de fa temps, té un art especial, una mirada particular que transmet amb passió amb unes il·lustracions que només els cal prendre vida. El que m'atrau de l'obra de Morante és que s'intueix que és una gran lectora i això ho transmet als personatges que il·lustra, ha donat vida a obres de Wharton, Andersen, Twain... Aquest cop, instal·lada lluny del brogit del món on viu per crear, ha unit dues passions la literària i l'artística i ha publicat la seva primera novel·la, La vida de las paredes, il·lustrada per ella.




Desconec com va ser el procés de creació, si primer va escriure i després va il·lustrar, però mentre llegia la història m'ha agradat pensar que ella havia dibuixat tota aquesta gent i que en mica en mica els ha dotat de vida amb pinzells i colors. És la història d'una casa amb porteria inclosa al carrer Argumosa, on viuen els porters; el matrimoni López i el seu fill; Maria la brodadora, la senyora Noriega, propietària de l'edifici; una musa i el pintor; un pis buit; el senyor Ruballo i quatre gàrgoles que són testimoni de l'antic edifici que van derruir. Si treus la sobrecoberta del llibre et trobes amb un ull que espia per un forat, tota una declaració d'intencions de la novel·la.



Morante es dedica a explicar-nos la vida dels personatges de cara a la galeria però també dins de casa seva quan tanquen la porta. Ja sabem que tothom té una esfera pública, una privada i una de secreta i és en aquesta on Morante hi posa especial èmfasi. Les formes cal saber guardar-les però la passió i l'instint quan ningú no ens veu ens fa vulnerables.




És un llibre especial, delicat, tràgic, inquietant però que sedueix des de les primeres pàgines, és cert i cal dir-ho que sense l'edició impecable de Lumen, un cop més, i la mà brillant de Morante no parlaríem de la mateixa obra. Si una cosa traspua aquest llibre és talent en totes les seves versions artístiques.

*M'ha fet il·lusió en el capítol d'agraïments trobar-hi la Natalia Zarco

Editat per Lumen

dissabte, 13 de juny del 2015

Oso



Si hagués de definir la lectura d'aquesta novel·la amb una paraula seria inquietant, si n'hagués de definir el resultat seria brillant i la conclusió imprescindible, tot i que no apte per tots els públics.

Marian Engel, l'autora, devia fer trontollar la societat plàcida canadenca de l'època amb una novel·la "obscena i estranya" en paraules Robertson Davies. Servidora quan comença el llibre queda seduïda per la prosa des de la primera pàgina i s'imagina a la pell d'una bibliotecària discreta, envoltada de llibres i mapes antics, que deixa la feina per anar a fer un inventari dels llibres d'una mansió victoriana situada en una remota illa (faig un parèntesi perquè fa poc Impedimenta ja em va portar de viatge en una illa canadenca, aquell cop per matar un tiet), potser encara presa de l'atmosfera d'aquella novel·la m'imaginava de nou en una illa de personatges peculiars, però en aquesta de personatges peculiars no n'hi ha cap, bé sí, la nostra protagonista, Lou, un coronel ja mort, i un ós.

"En la ciudad, la mañana solo puede soportarse. Ya no hay amanecer, ni tampoco verdadera oscuridad. Lo único que queda, después de llover o de que hayan regado la calle, es el chirrido de las llantas en el asfalto mojado. Aquí, en cambio, Lou volvió a desperatrse temblando y alzó la nariz como un animal. La luz del dormitorio era de un blanco extraordinario. Se levantó de la señorial cama del coronel y fue hasta la ventana. El mundo estaba cubierto de una tardía nieve primaveral."

Lou va passant els dies que se'ns fan presents amb el paisatge i es va adaptant a la casa, a l'entorn i a l'ós. Va fent buidatge del que hi troba i d'algunes notes misterioses que cauen d'alguns llibre sobre els óssos... 

"El hijo de una mujer y un oso es un héroe con la fuerza del oso y la inteligencia del hombre. Antigua leyenda finlandesa."

És a mesura que fica el nas en els documents i que descobreix qui era realment el coronel quan la Lou creix com a personatge i anem sabent de la seva vida de bibliotecària i les seves relacions. Lou descobreix en l'ós un jo que li permet entrar en comunió amb la natura, plena, fora de convencionalismes i d'allò socialment correcte. Però per a mi el que fa gran la novel·la d'Engel és el com està escrit ja que és capaç de permetre'm llegir una cosa que em podria posar els pèls de punta i en canvi la visc amb molta sensibilitat. És un llibre, per a mi, ple de simbolismes, rar, estrany que m'agradaria veure'l pel sedàs de la Rodoreda o la Munro. És aquella mena de comunió entre la vida i la naturalesa de La mort i la primavera, la Lou té un punt de la Cecíla C d'El carrer de les camèlies o de la Colometa però també podria ser la protagonista d'un conte de la Munro. Una Lou en estat salvatge que dóna molt sentit a la literatura. No deixeu de llegir la ressenya de la Marta Orriols

*Una menció especial a l'obsessió de l'editor, Enrique Redel, per les cobertes perquè aquest cop crec que la il·lustració de Gabriella Barouch és un cant a obrir el llibre.

Traduïda per Magdalena Palmer
Edita: Impedimenta


dissabte, 6 de juny del 2015

El carnaval dels animals, Davant de casa meva, El lleó i l'ocell, L'autobús

Avui em declaro enamorada de la il·lustració de Marianne Dubuc, del seu enginy, del sentit de l'humor i la intel·ligència dels seus contes.



A casa hem gaudit molt dels seus llibres encadenats, Davant de casa meva i El carnaval dels animals, (editats per Joventut) primers contes de cartró amb històries enllaçades que et porten d'una aventura a una altra. Enginyosos i acurats et permeten adquirir un munt de vocabulari mentre passes pàgines, arribes al final i tornes a començar el llibre. Són vitamines per al cervell perquè l'exerciten, el meu petit ajudant se'ls va arribar a aprendre de memòria, ja podeu comprovar que aquest llibre ha tingut molt vida...













El meu petit ajudant ha crescut i han arribat altres contes plens de bones històries però, de tant en tant, apareix amb aquells llibres que per a ell han estat importants, els compartim, tornem a riure a les mateixes pàgines, fem les bromes, els sons i les veus com quan era petit (més petit) i aleshores ens agafa un atac de riure imparable.

Dies enrere a la llibreria va arribar una novetat d'aquelles que només veure-la dius, ui! Reconeixes el traç, el saber fer i te l'emportes cap a casa i el teu petit ajudant diu: "aquest lleó em fa pensar en aquell lleó del Carnaval dels animals",  per dins somrius de satisfacció de veure que aquell marrec ja és capaç de reconèixer els seus autors. Per Sant Jordi, Tramuntana editorial ens va regalar una meravella El lleó i l'ocell, un llibre preciós, delicat, suau, calmat i pausat, amb silencis.




Un d'aquells llibres que si em deixessin faria que fos a totes les cases. Un cant a l'amistat, a la paciència, al respecte a la natura i al seu tempo (sovint penso que no sabem la sort que tenim de viure en un país que té estacions -cada cop més revoltades- i que podem gaudir de veure un arbre pelat, dels petits brots, de les flors i de la caiguda de les fulles). Tenir fills t'ensenya a fixar-te en petits detalls com aquest però que són en definitiva l'essència de la vida. Contes que et permeten parlar de l'alegria, la tristesa, l'empatia i de l'amistat amb un cigró de 5 anys i arribar a conclusions molt sàvies. Quan em pregunten per què m'agrada tant llegir i per què és tan important llegir als nostres fills, la resposta seria aquesta entrada.




I al maig com si fos la flor d'un cirerer ens ha arribat un altre conte de l'autora quebequesa que es diu L'autobús. Un llibre que cal mirar, remirar i tornar a mirar per fer-te'l teu i descobrir el munt de secrets que amaga, les aclucades d'ulls a la caputxeta i a tot un món fantàstic d'animals que viatgen en aquest autobús.





Animals que es comporten com a humans en una transport, n'hi ha que dormen, que mengen, parlen, venen flors i fins i tot hi ha un robatori. La Clara com a protagonista d'un conte, allargat com un autobús, veu canviar el paisatge a través de les finestres i descobreix tot un món que explicarà a l'àvia quan arribi a casa. La Clara comparteix galetes amb el llop, mentre ens explica en primera persona: "És la primera vegada que agafo l'autobús sola. La mare m'ha donat el berenar i la jaqueta, per si tinc fred."




Un àlbum que té mil narracions si ens fixem en tots els dibuixos i que permet fer volar la imaginació dels nostres fills fent que siguin ells els que inventin les vides de tots els passatgers i nosaltres fixem-nos en els titulars del diari que llegeix un passatger enigmàtic perquè ens donen pistes (en francès) del que anirà passant a l'autobús. Atenció... quan l'autobús entra en un túnel fosc res torna a ser el mateix...


Llegeixo astorada algunes crítiques que diuen que és un llibre nefast pels nens perquè els transmet que han d'anar sols i els esperona a compartir galetes amb estranys i no sé quants perills més hi veuen... Jo l'he trobat un llibre preciós, que ens ensenya una nena autònoma que es relaciona amb tothom de manera educada i que fins i tot comparteix les galetes! El més important és que el meu petit ajudant cada vegada que l'obrim em diu: "mira mare, has vist aquí terra? Has vist allà dalt? Has vist que s'han canviat de lloc..." I tota una sèrie de coses que ens fan gaudir d'aquesta aventura de llegir plegats, perquè en això sí que no el deixo sol i no ho faré mentre m'ho permeti. Visca la bona literatura!

Traduïts per:
Teresa Farran (Joventut)
Maria Teresa Rivas (Tramuntana)