dissabte, 5 de març de 2016

Nora Webster


Cinc anys després de la preciosa Brooklyn, que ara podeu veure adaptada al cinema, l'autor irlandés Colm Tóibín, torna amb Nora Webster, per a mi un dels llibres de l'any que tot just comencem.

Nora Webster és la història d'una dona, Nora, que es queda vídua amb quatre fills. Som a Irlanda als anys seixanta en un entorn rural i en ple conflicte d'Irlanda del Nord entre catòlics i protestants, amb les primeres vagues de treballadors, una època convulsa en què alguns irlandesos prenen partit a favor d'una Irlanda unida conscients de com pateixen els compatriotes del Nord. Aquest és el teló de fons de la Nora que de sobte amb quaranta anys es queda amb quatre fills i sense recursos econòmics però sobretot es queda sense en Maurice, l'amor de la seva vida. La Nora neix en un entorn molt opressiu i conservador, en Maurice li demostra que es pot viure amb llum, respecte i llibertat. Una llarga malaltia se l'emporta i la Nora es troba amb dues filles adolescents preuniversitàries i dos fills encara a l'escola.

Podríem dir que Nora Webster és un tractat sobre el dol i la pèrdua, de com una vida es capgira en un instant i tot allò previst i escrit pren un altre rumb. Tóibín és un mestre dels silencis, de les sensacions. A partir de personatges anònims, herois quotidians, escriu sobre els grans temes universals i ho fa de manera magistral.

"Va pensar en el llibre que s'havia comprat a Dublín. No recordava per què l'havia comprat. Va anar a la cuina i el va buscar a la bossa; tan bon punt el va agafar, el va tornar a deixar. Va tancar els ulls. Tant de bo més endavant hi anessin menys visites. Més endavant, quan els nens ja dormissin, podria tenir la casa per a ella més sovint. Aprendria a passar aquelles hores; en la placidesa dels vespres d'hivern, aniria descobrint com viuria."

Nora Webster és una novel·la autobiogràfica fins a cert punt, Tóibín va perdre el pare i va quedar-se amb quatre germans amb una mare molt dura. La Nora no és així, tot i que l'autor té semblances amb el fill més petit que també tartamudeja. Nora Webster és un personatge que evoluciona amb el temps, que pren decisions com les de treure la roba del marit de l'armari, quan ella està a punt per fer-ho, que en un moment s'adona que ha estat tant pendent del seu dolor que potser ha oblidat el dels seus fills. El personatge de la Nora es dibuixa i es desdibuixa com ho fa una persona que es reubica en la seva pròpia vida, que a estones fugiria i a estones no voldria estar sola; una dona que voldria plorar fins a quedar seca però que té quatre fills a qui cal acompanyar; una Nora que torna al mercat laboral i veu com els fills creixen i gestionen el propi dolor.

He llegit alguna crítica que retreu a Tóibín que la novel·la no acabi i que tot sigui una mica desdibuixat, però jo em pregunto per què cal lligar-ho tot? La Nora transita en un estat de dolor fins que aquest es va fent més dolç i comença el record amb el que voldrà viure, els seus fills creixen i ella ja no serà mai més la mateixa i tanmateix, continua vivint. Nora Webster és la història d'una vida i que jo sàpiga la nostra vida tampoc la tenim lligada del tot i potser és això el que ens espanta.
No he estat conscient de fins a quin punt la novel·la m'havia agradat fins que han passat els dies i la Nora ha esdevingut un d'aquells personatges que ja viuen amb mi.

Traduïda al català per Maria Rosich
Editada per Amsterdam/Lumen





1 comentari:

Maripepa Brustenga ha dit...

Fa dos dies que he acabat de llegir aquest llibre i encara estic rumiant... És molt bo i, com m'agrada a mi, et deixa amb la sensació que has de pensar-hi més, o rellegir-lo, fins que la Nora se't faci teva, com tu dius.
Últimament tinc sort amb llibres1 Gràcies Fe!