dissabte, 30 d’abril del 2016

Sant Jordi 2016, segona part

Foto Ajuntament de Les Franqueses


A l'abril llibres i aigua mil, diria que aquest any hem estat pendents del temps com mai, entre que la Diada queia en dissabte i els mals auguris del temps ningú les tenia totes. A Les Franqueses el sol va brillar de manera radiant fins a la tarda que els trons i una pluja petita ens van espantar una mica la gent però el resultat és bo i positiu, sobretot perquè durant el mes d'abril ens heu permès créixer una mica més i ens heu donat l'esperança que ens cal, per saber que estem en la bona línia i que a les Franqueses sí que hi ha lloc per una llibreria.
A mi el dia de Sant Jordi em col·lapsa, suposo que arribo al dia D molt cansada, sota mínims, però sense el dia D no hi hauria la setmana prèvia que m'agrada molt, moltíssim, ni tampoc tot el que comporta Sant Jordi.


Hem donat el tret de sortida al mes dels llibres amb la visita de tots els mestres d'una escola que ens han permès explicar-los la importància de tenir una llibreria de referència ben a prop, a tots ells moltes gràcies i en especial a la Núria, la Lídia i la Cristina. Fruit d'aquesta complicitat l'escola Camins em permet rebre a la llibreria tots els nens de l'escola des de p-3 fins a 6è! Tota una experiència.

El mes d'abril també m'ha portat a visitar dos grups de tercer ESO a l'escola Ginebró, posar-se davant de dues classes d'adolescents és un repte i fa respecte però quan veus que els brillen els ulls quan parles de llibres, la satisfacció és immensa. Quan acabes la xerrada i t'envolten per preguntar-te coses sobre les obres exposades et fa pensar que encara hi ha esperança. Després de veure molts nens i de moltes edats se'm reafirma una idea que tinc fa temps, a les escoles els aniria molt bé tenir algú que parlés dels llibres des de l'ànima, des del plaer, des de l'oci, una mirada fresca i gens acadèmica sobre la literatura.


Taller amb Jaume Copons i Liliana Fortuny

Frescos i vigorosos sempre són en Copons i la Fortuny que aquest mes ens han tornat a visitar per fer un taller d'escriptura de Sant Jordi que va culminar amb un principi de relat que porta per nom La princesa nyam nyam i que podeu veure en aquest enllaç. Un tàndem que ens ha regalat grans alegries i que confirma que la bona literatura infantil és intel·ligent i amb sentit de l'humor.



El mes d'abril també ens ha regalat un vespre d'aquells únics i especials, aquest cop de la mà d'en Màrius Serra i en Roc Casagran tot amanit amb la pinya colada de l'Emilio i d'en Josep M. Que la llibreria s'ompli un dissabte al vespre per escoltar dos autors que parlen dels processos creatius de dues novel·les, per sentir-los llegir en veu alta i recitar em fa molt feliç, si vaig obrir una llibreria era per això companys i no per vendre llibres de youtubers, ni per haver de fer piulades molt enfadades a alguns grups editorials perquè et serveixin els llibres. Gràcies Màrius per tot, per més i per haver-me fet sortir al diari Ara el dia de Sant Jordi. Gràcies Roc per ser a l'Espolsada.




Es fa saber que els llibres hi són més enllà de Sant Jordi, que les llibreries som obertes tot l'any i que si vivim o resistim és gràcies als lectors i clients que ens visiten durant tot l'any. Estic molt agraïda als mitjans que ens han deixat treure el cap aquests dies però ho estaria encara més si això passés durant tot l'any. De totes maneres cal reconèixer que ser a la taula rodona organitzada per l'Antoni Bassas amb llibreters pel diari Ara va ser molt plàcida i cordial per dues coses: no ens va preguntar pels més venuts i ens va escoltar. En aquest enllaç podeu veure la tertúlia sencera. Gràcies també a en Jordi Nopca per tenir l'Espolsada sempre present. I a l'Eva Piquer per escoltar les anècdotes del dia.



No hi ha mes d'abril sense Sant Jordi i no hi ha Sant Jordi sense voluntaris, amics, clients disposats a posar-se la samarreta oficial i fer de llibreters per un dia. A tots ells un agraïment de cor: Marta, Teresa, Núria M, Núria T, Mercè, Cristina, Emma, Julia, Anna, Montse, Dani, Joan, Àlex, Pedro, als avis, a en Josep M i al meu petit ajudant, en Tamirat. Tots vosaltres heu fet possible vendre molts llibres i sobretot bons llibres, m'agrada molt la llista de més venuts que ha sortit de l'Espolsada perquè dóna sentit a la feina que fem tot l'any, al club de lectura, a les nits temàtiques, a les presentacions.




















I per acabar tampoc hi ha mes d'abril sense aniversari del club de lectura, el primer va néixer fa 7 abrils i dijous ho vam celebrar com toca. Amb un de vosaltres fent de conductor del club, en aquest cas l'Anna, sopant a la llibreria i bufant les espelmes per molts anys de complicitat. El club neix com una dèria meva però sense vosaltres no seria ni podria ser.



La gent del Club

*Per cert, ja tenim punts de llibre guanyadors i són molt bonics, enhorabona Jana i Elena i gràcies a tota la resta per participar al concurs.



dissabte, 16 d’abril del 2016

Sant Jordi 2016

Bon dia!

He triat 23 llibres que m'agradaria vendre aquest Sant Jordi, no hi són tots els que voldria però a la llibreria trobareu una àmplia oferta. Són títols especials per molts motius però sobretot són llibres ben editats, ben traduïts, ben il·lustrats, compromesos amb la cultura i ben escrits, cosa que no per òbvia deixa de ser important. Espero que hi trobeu el vostre i sinó veniu a veure'ns que mirarem d'aconsellar-vos amb un somriure.




























dissabte, 9 d’abril del 2016

L'amor fora de mapa



Hi ha llibres que només veure'ls te n'enamores, saps del cert que un llibre tan delicadament editat ha de contenir alguna cosa molt especial. L'amor fora de mapa és una novel·la que conté moltes històries i que pivota sobre una parella que trenca i l'Eldar, l'amic de l'ànima del Llull.
En Llull, el protagonista, baixa als inferns quan la Clàudia, la seva parella, el deixa en un hotel d'Alacant i veu com el món se li enfonsa, l'ordre establert esdevé caos i el mapa dibuixat s'esborra. Trobarà refugi en la poesia, en el seu amic i en l'escriptura d'aquesta novel·la que és una mena de carta adreçada a la Clàudia i l'Eldar.

"La solitud és tornar de viatge
i que ningú t'esperi.
Trobar la casa coberta de pols
i amb olor de tancat.

Obrir finestres i que entrin fantasmes
de melangia borda.

Untar la pell de paraules no dites:
silenci mastegat."

L'amor fora de mapa i en Llull ens regalen molta poesia perquè en Llull mira de fugir del tedi laboral escrivint poesia, malgrat la Clàudia el trobi poc ambiciós, el gènere petit que de tant gran que és ens espanta i potser per això el defugim. En Roc Casagran és un rapsode que no para de fer recitals i reivindicar els poemes com una forma d'entendre i transitar la vida i en Llull el seu altaveu.

"Ens ho hem dit tot i de tantes maneres
que em falten mots per prosseguir en l'amor,
i ara només em queda la secreta,
vaga esperança de fer-te cançons."

Malgrat es pot córrer el risc de titllar la novel·la de generacional tal com va passar amb Marta Rojals a Primavera, estiu, etcètera  és una narració molt universal, la de l'amor. En Roc s'hi acosta des del que ell coneix, el que té més proper per edat però ho qüestiona, ho transforma i ho porta al límit. Reivindica altres formes d'estimar que s'allunyin del verb posseir, fuig dels cànons establerts i es pregunta qui va decidir com i de quina manera ens havíem de relacionar.

"Gràcies per l'espatlla i la carícia,
per fer-me nou quan em mires i et miro,
per voler aprendre amb mi el perfil abstracte
de les lletres del mot tabú "t'estimo".


Una novel·la que llegireu com una glopada de principi a fi, d'aquelles que a com a lector t'interpel·len. No em canso de dir que llegir ens permet viure moltes vides, o tal com diu la Laura Borràs "moltes vides en préstec" i en aquest cas ens serveix d'exercici per replantejar-nos per què la literatura és una gran eina de transformació social. Una novel·la que és una declaració d'amor, també, a la llengua, la poesia, l'escriptura.

M'imagino que de les coses més boniques que poden passar-te és que et cantin i et musiquin els poemes i més si sona així de bé, de la mà de Mireia Vives i Borja Penalba.



Edita Sembra llibres

dissabte, 2 d’abril del 2016

Res no és perfecte a Hawaii



"Que la ficció et podia salvar de la nostra estranya realitat. Qualsevol ficció. L'amor és una ficció meravellosa, fill meu. La família, una altra, tot i que més complicada."

Cada cop que sento la paraula Hawaii em ve al cap aquella cançó de ritme enganxós dels Mecano que deia: "Hawai-Bombay son dos paraísos..." i automàticament sents una calor sufocant i et trasllades a les platges volcàniques i paradisíaques de les illes hawaianes.

No és gratuït que en Màrius Serra hagi ambientat la seva novel·la en aquestes illes, recordo com explicava el viatge que va fer-hi, la primera vegada, amb tota la família al complet, més tard hi tornaria una segona vegada per buscar dades i amb la novel·la ja en ment. També recordo la primera presentació que vam fer a l'Espolsada amb en Màrius amb una camisa de palmeres. La relació amb Hawaii deu venir de lluny i sent un home observador i de llengua juganera, me l'imagino amb les seves llibretes parant l'orella i prenent nota de mil detalls. I d'aquestes notes i la seva ment prodigiosa surt un tros de novel·la molt important. Un canvi substancial en la seva escriptura, tinc la sensació que en Màrius s'ha deixat anar i s'ha bolcat en un llibre que conté acció, intriga, denúncia, humor, història en la seva justa mesura que fa que no puguis deixar de llegir.

El protagonista en Tom Rodley és un periodista hawaià que viu obsedit per l'escriptura d'una novel·la sobre el capità Hook, de mentre es guanya les garrofes treballant per un diari digital i dóna un cop de mà a la seva mare al capdavant del Bed&Breakfast familiar que regenten, Chez Lima. A prop es prepara la inauguració d'un complex hoteler de luxe amb totes les autoritats i una tria de turistes entre els quals destaca la família Puig (ben aviat descobrirem els negocis tèrbols que el patriarca de la família té arreu del món) formada pel matrimoni, dues tietes solteres (descrites amb quatre pinzellades però tan reals), i els dos fills. L'Anna, la filla, contestatària de mena no treu l'ull del seu pare de qui no es refia gens ni mica. Cobrint la informació del complex hotel hi tenim la Jane Auden, una intrèpida reportera amb fama d'incisiva que ben aviat sospita dels interessos del nou hotel.

Com molt bé diu el títol, Res no és perfecte a Hawaii, i és que darrere les platges polinèsies s'hi amaga l'especulació més salvatge, la perversió del paradís. La colonització d'una gent i els seus costums. Però sobretot, per a mi, és un gran viatge interior de Tom Rodley, el periodista. El dia de la inauguració del complex hoteler es produeix un atemptat que coincideix amb el dia que el pare d'en Tom va marxar quan ell tenia set anys: "Un crim que sempre li ha semblat familiar, potser perquè va succeir el mateix dia que son pare va desaparèixer, sa mare es va tancar com una ostra i ell va començar a enyorar-los tots dos." El llibre té moments delirants i de disbauxa que et porten a pensar vols dir? Clar que la vida al límit dels traficants, empresaris i polítics corruptes s'hi deu assemblar molt, però també la d'aquella gent que busca respostes a un passat mal dibuixat que no encaixa en el present.

Edita Proa