dissabte, 27 de juliol del 2013

Bones vacances

Al prat, Yukiko Katato, il·lustracions de Koamko Sakai, ed. Corimbo

Bones vacances, sigueu feliços i llegiu molt.
El blog de l'Espolsada se'n va de vacances amb la maleta plena de bones propostes. Fins aviat.
Salut i llibres!

Fe

dissabte, 20 de juliol del 2013

Pianos i túnels



Gràcies a una bona clienta que ahir va venir a buscar aquest llibre per posar a la maleta, m'he capbussat en el món de Silvie Rothkovic que amb aquest poemari, Pianos i túnels, fa un homenatge al fred, una gelor que gairebé t'acaricia quan la llegeixes, i jo que sóc fan de l'hivern no se m'acut res millor per sobreviure als dies tòrrids que llegir-la. Us en deixo un tast.



Dins l'hivern,
la densitat d'un corb
en la mirada esquiva

des de l'extrem,
tancats a dins,
la munió d'ulls rajant boscos

branques de mort
formes imperfectes de memòria
dies sense veure't.


Publicat per Labreu edicions

dissabte, 13 de juliol del 2013

Al prat

La Yu-Chan se'n va d'excursió al riu amb els pares i el seu germà. El pare la crida perquè s'acosti a la riba però ella no en té ganes... de sobte, una papallona d'ales taronges i taques negres passa volant, la Yu-Chan la segueix i s'endinsa en el prat.

Komako Sakai

Perd de vista la papallona, però un saltamartí de color verd se li posa damunt del braç, el vent bufa i el moviment de les fulles fa un xiuxiueig, la Yu-Chan descobreix la natura, que la porta d'un lloc a l'altre fins que de cop tot és fosc, se senten molts sorolls, però quan la por i les llàgrimes ja surten arriba la mare que sempre sap on ets.

Komako Sakai

Komako Sakai

Komako Sakai


Un poema visual, un llibre delicat, unes il·lustracions plenes de llum. Una història d'iniciació a la natura per als més petits però que farà les delícies dels més grans. Me n'he enamorat, es nota?

Buscant informació m'he topat amb aquest enllaç. Quan ens preguntem per què hi ha països que tenen un gust per la lectura incorporat, la resposta la trobarem en aquest material. Hi ha qui pensa com treballar la lectura a l'aula, a casa, fent que els infants siguin partícips i protagonistes d'allò que llegeixen. Quina enveja! 

Traduït per Fina Marfà
Publicat per Corimbo

dissabte, 6 de juliol del 2013

El hombre que dijo adiós



Que en menys d'un any hagi llegit tres llibres d'Anne Tyler, Reunión en el restaurante nostalgia i Propios y extraños, em fa sospitar que la prosa d'aquesta dona em sedueix i molt. Em van fer descriure l'escriptura de la Tyler i vaig dir que era una teixidora d'històries, cosa que un cop més se'm confirma després de la lectura d'El hombre que dijo adiós.

L'Aaron un editor que treballa en l'editorial familiar que es dedica a publicar llibres per encàrrec, biografies de gent anònima, i petits manuals que van des d'una guia de vins a una guia de com marxar de casa els pares, se li capgira la vida com un mitjó un dia quan està a casa i la Dorothy, la seva dona, arriba de la feina i l'arbre del jardí es desploma i cau damunt la galeria on hi ha la Dorothy. El resultat d'aquest accident és la mort de la Dorothy i l'argument del llibre és la particular manera de l'Aaron de fer un procés de dol, de dir adéu. Es poden escriure molts històries sobre la pèrdua i el dolor... però segur que ningú ho fa com Anne Tyler, amb aquesta senzillesa, naturalitat que fa que emfatitzis amb l'Aaron, però no només pel dolor que sent sinó per la quotidianitat del procés. Aaron parla amb el fantasma de la seva dona, de fet la veu i la sent quan necessita petites indicacions de com moure's per aquesta nova vida de vidu fins que troba la manera adequada de dir-li adéu. És cert que no és una novel·la amb la profunditat d'altres llibres de Tyler, però sí que endevinem aquesta manera de fer tant seva, aquesta manera d'explicar-nos les coses de cada dia, aquesta manera de fer protagonistes anònims de vida poc glamurosa.

La ironia torna a ser una de les coses que em captiva de l'escriptora així com aquesta mirada tan particular i la manera com treballa els seus personatges. Quan acabes un dels seus llibres tens la sensació que d'aquella gent anònima del principi de la novel·la en saps un munt de coses com qui no vol la cosa. Amb aquesta discreció i aquest ànim de no jutjar Anne Tyler torna a seduir-nos i fa que posi la resta dels seus llibres a la meva pila de pendents.

Com diu Anne Tyler: "Cualquier cosa puede asimilarse si se trocea, si se come despacio. Incluso las lecciones más complicadas de la vida hay que tómarselas a pequeños bocados. El plato lleno asusta..."
Us recomano que llegiu aquesta entrevista, de les poques que ha concedit i que com diu ella, farà veure que no ha existit.

Publicada per Lumen
Traduïda per Ana Mata Buil