dissabte, 30 de juny del 2012

Premi Llibreter 2012

Dilluns a les 12 del migdia m'estrenava com a portaveu del jurat del Premi Llibreter en la categoria Altres literatures, la roda de premsa es va fer al Palau de la Virreina i vam tenir la immensa sort de tenir entre nosaltres la M. Mercè Cuartiella, guanyadora del Llibreter en literatura catalana, en Gerbrand Bakker, guayador del Llibreter Altres literatures i l'editor, Francisco Delgado, de Barbara Fiore, editorial de l'àlbum il·lustrat guanyador El autobús de Rosa.

Gerbrand Bakker, M. Mercè Cuartiella i Francisco Delgado

Em va sorprendre les poques preguntes que van fer els periodistes culturals, sé que no havien llegit els llibres perquè acabàvem de desvetllar els guanyadors, però potser m'esperava alguna cosa més... (és clar que si tenim en compte la durada de la notícia al Telenotícies comparada amb els esports...). Tampoc no m'agrada gens l'escàs ressò a la premsa escrita i oral de l'àlbum il·lustrat, francament no ho entenc, vivim en un país que encara menysté tot allò que té "dibuixos", quina pena!
I tanmateix, veure l'emoció de la M. Mercè Cuartiella i el seu editor, Brau edicions, ja paga la pena. Conèixer, saludar i passar gran part del dia amb l'autor holandès Gerbrand Bakker no té preu, quin senyor més divertit, agraït i content, per no parlar dels seus editors que estrenen editorial amb aquest títol, A dalt tot està tranquil. Un plaer conèixer en Francisco Delgado, un editor que viu enmig del camp i que es dedica a fer el que realment li agrada i a publicar llibres extraordinaris, sap que tenen un públic minoritari però això no els fa enrere a l' hora d'editar llibres únics.



Llibres guanyadors

Després de dinar tot junts, tarda molt agradable per Barcelona amb una altra llibretera de Banyoles (aneu-la a veure), fent temps fins a les 8 del vespre, hora del lliurament del premi al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. He de confessar que el lloc imposa i més quan has de parlar-hi, però el lliurament als guanyadors precedit de les paraules d'en Josep Maria Espinàs de record a l'Emili Teixidor i als llibreters donen ànims a qualsevol. El president del gremi, Antoni Daura, va fer un bon discurs, així com el regidor de cultura de l'Ajuntament de Barcelona, curiosament l'escriptor Jordi Cabré, que ara ocupa un lloc a l'administració de nom impossible de recordar, va fer un discurs que no sabria com definir entre místic, religiós... però crec que volia elogiar l'ofici de llibreter. Les meves companyes portaveus, la M. Teresa i la Irene, com sempre, dignes del seu bon ofici. La sala plena feia molt goig però hem de fer autocrítica, no sé perquè no som capaços de mobilitzar més llibreters i llibreteres. Al final de l'acte, una copa de cava i res més que la crisi també ha arribat fins aquí.

Coi quins nervis!

Fa goig, oi?

Foto de  família
Dir-vos que estic molt satisfeta amb els guardonats, el de català el tinc pendent de llegir, però els altres dos ja els havia ressenyat amb entusiasme A dalt tot està tranquil i El autobús de Rosa.

dissabte, 23 de juny del 2012

Cau de llunes, Estrelles altes, veles baixes.


Matinet de Sant Joan,
les herbes tenen virtut;
ai, amic, l’amor fa sang
i la lluna ja s’esmuny,
matinet de Sant Joan.



Matinet de Sant Joan,
les herbes duen metgia;
ai, amic, l’amor fa sang,
cremen berbena florida,
matinet de Sant Joan.

Maria-Mercè Marçal

dissabte, 16 de juny del 2012

Els peixos no tanquen els ulls


"Em feia tirar l'àncora. Jo havia fet deu anys, un garbuix d'infantesa callada. Deu anys era una fita solemne, per primera vegada s'escrivia l'edat amb dues xifres. La infantesa prescriu oficialment quan s'afegeix el primer zero als anys. Prescriu però no passa res, continues dins del mateix cos de marrec encallat dels altres estius, remogut per dins i quiet per fora."


Fer deu anys és un moment cabdal a la vida de qualsevol infant perquè per primer cop l'edat s'escriu amb dues xifres. El protagonista de la novel·la és un home que rememora la seva infantesa, a partir dels 10 anys, al poble on va néixer a la costa de Nàpols. Un nen que passa els mesos d'estiu amb la seva mare a la platja, pesca, llegeix, la pell li fa gust de sal i de sol i el cos comença a canviar-li. Descobreix què vol dir ser un adult i també enamorar-se.

Un llibre senzill i petit però amb molta força. L'autor estrenada la seixantena fa un viatge al passat i ens descriu el Nàpols de cinquanta anys enrere quan era una de les ciutats d'Europa amb un índex de mortalitat infantil més elevat. Us deixo amb uns quants fragments perquè en feu un tast.



"Plorava, cantava, accions clandestines. A través dels llibres del pare aprenia a conèixer els adults per dins. No eren els gegants que es volien creure. Eren criatures deformades per un cos aparatós. Eren vulnerables, criminals, patètics i previsibles."

"Encara llegia alguna revisteta il·lustrada, però sobretot els llibres que m'omplien el cap i m'eixamplaven el front. Llegir-los era com sortir a mar obert amb la barca, el nas era la proa, les ratlles onades. Anava a poc a poc, a rem, alguna paraula que no entenia la deixava de banda, sense furgar el diccionari. En espera d'entendre-la, en feia una aproximació. Havia de descobrir-la tot sol, definir-me-la quan la trobés més vegades, a còpia de topar-hi."

"El papa està bé a Nova York. Escriu que la llibertat l'impressiona. Va créixer sota la dictadura i després la guerra. La llibertat li fa una sensació de cavallets de fira. La mama també va créixer amb les mateixes opressions, però ella de seguida s'hi adapta."

"Els anys següents de l'adolescència, del cos que havia arribat a l'alçada adulta, la paraula justícia es va convertir en el centre del coneixement. Les notícies que arribaven del món es destriaven entre coses a favor i coses en contra de la justícia. Les revolucions eren a favor. EL segle del 1900 feia via entre escorxadors de vides humanes i insurreccions. Era una època en què es distingien les bandes, i a quina estar."

"Ara torno a quan tenia deu anys, quan no aconseguia veure cap pel·lícula sencera perquè m'adormia. Ara em passa un altre cop que em refrego els ulls i apago el llum cap a la primera part. Té a veure amb l'edat que rovella el dia així que fosqueja, té a veure amb el fet que aquell gran cinema ha desaparegut de les sales de l'ajuntament amb les cadires plegades de fusta." 


Com deia aquell, passin i llegeixin.

Publicada per Bromera/Seix Barral
Traduïda per Anna Casassas

dissabte, 9 de juny del 2012

Algún día este dolor te será útil



Així que comences a llegir Algún día este dolor te será útil et ve al cap en Holden Cauldfiel i el seu creador Salinger i un somriure es dibuixa gràcies al record d'aquell noi sorrut i introspectiu que em va acompanyar ja fa molts anys un estiu a Boston. Aquí el protagonista també és un noi de 18 anys, James Sveck, no tan antisocial com en Holden però sí amb una personalitat molt marcada que abomina del que fan els adolescents de la seva edat. En James és intel·ligent i sensible i té una ment privilegiada.

Acabada l'escola i a l'espera de l'ingrés a la universitat en James passa l'estiu treballant a la galeria d'art que la seva mare té a Manhattan. Viu amb la mare, que coneixem després d'un matrimoni fallit de 3 dies, la seva germana Gillian enamorada d'un professor casat que es diu Rainer Maria, i en Miró, el gos. En James fa equilibris entre una mare hilarant i una germana histèrica, passeja pels carrers xafogosos de Manhattan sense parlar massa, amb pensaments brillants i qüestionant fins i tot la psiquiatra a qui envien a veure per fer teràpia. Té un humor molt subtil que a mi m'ha fet riure molt, amb frases interessants i una manera d'entendre el món que m'agrada. En James només sembla avenir-se amb el treballador de la galeria d'art i amb la seva àvia Nanette -una relació particular i que m'enamora-. Qui no voldria poder asseure's als 18 anys amb l'àvia per demanar-li consell tot fent un whisky?
Massa jove per haver viscut el dolor de l'11-S de prop, massa jove per tenir un pare que creu que menjar un plat de pasta té a veure amb la sexualitat. James Sveck un jove que mira de trobar el camí per entrar al món dels adults, que certament no li posen fàcil.
Llegit en un tancar i obrir d'ulls, estic segura que en James i la seva àvia seran d'aquells personatges que passat els anys perduren en el record.

"Un día  la sesión comenzó de esa manera silenciosa, pero no debido a mi contumacia sino a que no se me ocurría nada que decir. La doctora Adler me había pedido que dijera siempre lo que pensaba, por eso me resultaba difícil, pues el acto de pensar y el acto de expresar los pensamientos no eran sincrónicos para mí, ni siquiera necesariamente consecutivos..."

Publicat per Libros del Asteroide
Traduït per Jordi Fibla

dissabte, 2 de juny del 2012

L'editorial del mes


Com ja sabeu al febrer vam fer 5 anys de llibreria. Per celebrar-ho, hem anat fent tot d'activitats i iniciatives una de les quals porta per títol L'editorial del mes. Una proposta que fins ara al blog no l'havíem mostrat, però que després d'uns mesos de balanç molt positiu volíem compartir amb tots vosaltres. L’Espolsada dedica durant aquest any un mes a una editorial que sigui especial per la llibreria en tots els sentits. Hem triat 12 editorials que per a nosaltres són significatives de la nostra manera de fer, pensar i d’entendre el món. Els llibres de l'editorial tenen un espai destacat a la llibreria i l'aparador i gaudeixen d'un 5% de descompte. Us deixem amb les imatges de les editorials que de moment ens han acompanyat.


Club editor/1984


Viena

Libros del Asteroide
Periférica


Kalandraka
 Us convidem a visitar-nos!