dissabte, 14 de maig de 2016

La nit de les criatures



"No és culpa meva. O sigui que no me'n podeu acusar. Jo no ho vaig fer i no tinc ni idea de com va poder passar. No em va caler més d'una hora després que me la traguessin d'entre les cames per adonar-me que alguna cosa anava malament. Molt malament. Era tan negra que em va fer por. Negra com una gola de llop, negre sudanès." Amb aquestes paraules contundents rep la mare a la protagonista de la novel·la, la Lula Ann que més endavant es farà dir Bride, el dia del naixement. Que la teva mare, negra, et doni així la benvinguda al món és ja tota una declaració d'intencions. La Lula Ann no se sent estimada durant la infantesa, ella només busca una mica d'afecte i cridar l'atenció perquè algú estigui per ella, però això és una proesa si s'esperava que nasquessis amb una pell més blanqueta i dissimulada.

Toni Morrison obre la novel·la abordant un dels temes recurrents entre els afroamericans i els afroeuropeus també, l'autodi, el voler ser com tu, blanc. Si bé hem avançat molt en tema de drets humans i d'igualtat el camí és encara molt llarg i aquí Morrison posa la lupa. No ho hem superat i des del món dels blancs fem veure que acceptem però els volem iguals i discrets. Llegint La nit de les criatures se m'encongia l'estómac i se'm feia petit perquè sóc mare d'un nen negre que s'esforça per estirar-se els rínxols preciosos del cap, que es mira i diu no sóc tan negre oi mama?
La novel·la de Morrison parla del mapa de la infantesa i de com certs detalls ens condicionen la vida com adults. N'hi ha que diuen que la infantesa està sobrevalorada, potser sí, però si les has passat magres com la nostra protagonista m'agradaria veure com te'n surts. Perquè la Lula Ann és testimoni d'un fet que un nen mai hauria de veure ni patir, aquest no sentir-se estimada marcarà les relacions sentimentals quan és adulta, una noia preciosa, Bride, d'èxit laboral però amb una mancança molt gran que veurà com augmenta quan la parella l'abandoni d'un dia per un altre.

Amb capítols curts que porten per nom els dels diferents protagonistes de la història Morrison narra amb contundència i mestratge com només ho poden fer els grans escriptors. Morrison és d'aquelles autores amb veu pròpia, que la reconeixes a l'instant, cada punt, cada coma, cada adjectiu tot és al seu lloc intencionadament. Per sort nostra, en català podem llegir-la amb traducció de Dolors Udina, tot i que l'edició il·lustrada en castellà de Lumen és una petita joia. Morrison als seus 85 anys no s'arronsa, és una dona i una narradora incansable que entén la literatura com un mitjà per transformar vides i ampliar la mirada. La nit de les criatures és un d'aquells llibres dels que no en surts indemne.
Pot la manca d'afecte justificar tot allò que fem? La Lula Ann no és conscient, fins que és adulta, d'una injustícia que va cometre essent una nena i la culpa la recaragola per dins.
La nit de les criatures és una novel·la sobre la culpa, el perdó, la resiliència però també sobre la maternitat i la dificultat d'exercir-la.

Traduïda per Dolors Udina
Edita Amsterdam/Lumen