dissabte, 26 de novembre del 2011

En el cielo i En el jardín

Amb la boca ben oberta em vaig quedar quan van arribar aquests dos llibres, treien el cap entre tanta grisor i piles de novetats, va ser obrir-los i ohhhhhhhhhhhhhhhhhhhh! Dos tresors per explicar les coses que hi ha al cel i en un jardí als més petits, o bé, dos tresors per regalar a un adult amb sensibilitat plàstica i que no tingui vergonya d'emocionar-se a la secció infantil de la llibreria.











Publicat per Oceano Travesía

dissabte, 19 de novembre del 2011

Naufragios


Us heu imaginat mai com de trista i miserable devia ser la vida a l'edat mitjana i encara més en un poblet remot de pescadors a les costes del Japó? Akira Yoshimura ens fa fer un viatge en el temps per narrar-nos de manera planera i encantadora la vida de l'Isaku, un nen d'11 anys que la vida ja ha fet un home. L'Isaku viu amb la seva família, en una cabana, en un poble que conserva tradicions i rituals mil·lenaris que passen de pares a fills. Una gent que viu de i per la pesca.
El pare de l'Isaku es veu obligat a vendre's com esclau durant tres anys per poder alimentar la família, és així com l'Isaku, essent només un nen, passa a ser el cap de família i aprèn l'art de la pesca i els secrets ancestrals que aquest poblet de pescadors amaga, O-fune-sama passa a ser l'expressió més desitjada.

"Las sardinas se fueron y empezaron a llegar los calamares. Todas las familias estaban ocupadas secando calamares. La apatía que se había apoderado de algunos habitantes del pueblo desde la llegada de O-fune-sama fue desapareciendo poco a poco y la gente recuperó el ritmo de trabajo habitual según la estación del año. Cuando el mar estaba sereno, una hilera de botes se alejaba de la playa a primera hora de la mañana, y en la costa rocosa se veían las mujeres y los niños recogiendo algas y marisco."

Una novel·la breu de la mà de Yoshimura que d'una vida tan miserable en fa poesia, amb unes imatges fantàstiques que pinten el pas del temps, la novel·la avança seguint les estacions de l'any durant el temps que el pare és fora. Un llibre tan delicat que t'acaricia quan llegeixes. No us el deixeu perdre.

"El color rojo de las lejanas crestas se había apagado, y las hojas de los árboles detrás de la aldea también amarilleaban. La temperatura iba bajando conforme avanzaban los días.
Las hojas se marchitaron y empezaron a caer constantemente. Los días de viento, las hojas caídas entre las rocas de las montañas se arremolinaban en el aire para acabar depositándose en el camino del pueblo y en los tejados de las casas, y muchas llegaban hasta la lejana superficie del agua."

Publicat per Marbot
Traduït per Marina Bornas

dissabte, 12 de novembre del 2011

Digues que m'estimes encara que sigui mentida




En el 20è aniversari de la seva mort, una veu imprescindible.

"La vida i els llibres m'han acompanyat mentre intentava d'aprendre l'ofici d'escriure. Si m'obliguessin a posar en unes balances la vida i els llibres, no sé pas què hi pesaria més. Però tant la vida, com els llibres, com la ciutat on vaig néixer, s'han anat transformant en les meves pàtries."

" De l'ofici d'escriure me'n considero una aprenenta. Del plaer d'escriure i llegir, me'n considero entusiasta. Tot plegat ajuda a viure, que potser és l'afer més important."

"Bé, les escriptores ja no som l'objecte passiu que necessita el diable per a tenir veu de subjecte, ni tampoc dones que escrivim perquè necessitem, només, expressar la nostra condició sexual."

"Però si la geografia literària es va nodrint de memòria i oblit, la construcció d'un món necessita, com una casa, d'uns fonaments. I aquests es van col·locant en el moment en què triem l'ofici d'escriure. L'ofici d'escriure no s'inicia en un moment de bon humor, ni tampoc perquè ens sentim tocats per un raig miraculós. Neix d'una necessitat, primer difosa i més tard insistent. Com una malaltia."

"I la ciutat actual, com totes les ciutats actuals, expulsen els qui la narren. I això és bo: perquè hi retornes després, d'una altra manera. Aleshores sí, aleshores pots construir una ciutat, diferent i semblant a la vida, que és la ciutat literària. Una ciutat inacabada, com inacabades son totes les geografies literàries que han estat fetes de memòria i oblit."

Publicat per ed. 62

dissabte, 5 de novembre del 2011

L'última trobada


"Qui no accepta els detalls, és que probablement ho vol tot, absolutament tot."

Una trobada entre dos vells amics, que fa 41 anys que no es veuen, al castell on havien compartit jocs d’infantesa, adolescència, amors i caçaries. Una amistat que es veu truncada per un fet que marcarà la resta de les seves vides fins que decideixen retrobar-se passats els anys.

"Aquí resideix tot el sentit de l'amor i l'amistat. La seva amistat era seriosa i silenciosa com tots els grans sentiments destinats a durar tota una vida. I com tots els grans sentiments destinats a durar una vida. I com tots els grans sentiments, també aquest contenia una certa dosi de pudor i de sentit de culpa. No ens podem apropiar d'una persona i allunyar-la dels altres impunement."

"Perquè la passió no obeeix les lleis de la raó, no es preocupa en absolut d'allò que rebrà a canvi, es vol expressar plenament, vol imposar la seva voluntat, encara que només obtingui a canvi sentiments tendres, amistat i paciència. Tota passió veritable no té cap esperança, ja que altrament no seria una passió sinó un simple pacte, un acord raonable, un intercanvi d’interessos banals."

"Per què l’única manera de suportar la vida és que ens resignem a ser allò que som davant dels nostres ulls i davant dels ulls del món."

"M'ho vaig plantejar sovint, quan començava a escorcollar la meva ànima i els llibres. El temps passava, la vida al meu voltant canviava, s’enfonsava en una espècia de crepuscle. Els llibres i els records s’acumulaven, eren cada vegada més densos. I cada llibre contenia un pessic de veritat, i cada record m’ensenyava que és absurd que intentem descobrir la natura autèntica de les relacions humanes, perquè el coneixement no ens ajudarà a fer-nos més savis. Vet aquí perquè no tenim dret a exigir franquesa i plena fidelitat de qui hem escollit com a amic, encara que els esdeveniments hagin demostrat que aquest amic ens ha estat infidel."

Voleu més reflexions per llegir mentre cau la pluja?

Publicat per Empúries/Salamandra

Traduït per Antoni García Santiago