dissabte, 20 de febrer de 2016

Fent balanç



La setmana passada vaig tancar perquè de cop em sentia cansada i tenia la necessitat de no trepitjar la llibreria durant uns dies, necessitava posar espai i distància. El meu ofici m'agrada molt, però em requereix i m'exigeix. Des del respecte que li tinc, vaig decidir que era més prudent tancar un dies, oxigenar-me, descansar, estar amb els MEUS, que venir de mala gana, rondinar i no fer bé la feina.
Set dies són poc temps de desconnexió però suficient per caminar per Barcelona i dinar amb una editora encantadora i saludar-ne una altra, que te la trobes de casualitat mentre esperes l'altra. És temps de visitar alguna llibreria, d'entrevistar-me amb la mestra del meu fill, de permetre'ns un dinar extra amb la meva parella, d'escriure, d'anar amunt i avall, de portar el meu fill a música, de llegir, de marxar un cap de setmana SENCER... i de rebre una trucada de l'Escola de llibreria per si volia fer una classe als alumnes sobre clubs de lectura en llibreries. I així, a la setmana de tornar em trobo amb un club de lectura juvenil que ens va sorprendre gratament per les aportacions dels adolescents, de gent que m'esperava perquè necessitava lectura i una classe a l'escola de llibreria.
Tota una responsabilitat, tres hores per convèncer i entusiasmar a futurs llibreters sobre la conveniència de fer clubs de lectura en llibreries. Per preparar-me la classe vaig sondejar alguns membres del club, preguntant-los perquè s'hi havien apuntat i perquè continuaven venint. Entre moltes respostes i paraules, una frase que es repetia: "no m'imagino la meva vida sense el club", somriure immens interior i pensar que era això companys, era això, no poder viure sense la literatura, sense els llibres i sense les nostres trobades.
La setmana encara em preparava una altra sorpresa, l'emissió d'un programa a VOTV (feu click) amb els nens de l'escola Camins que m'entrevistaven sobre l'ofici de llibretera. El colofó final arriba dijous al vespre amb el club de lectura d'Oso, una sessió intensa, sincera, bonica i un pèl salvatge, per què no? El sopar de després, encara busco les paraules per definir-lo, de riure, de complicitat, de gent preciosa que tinc al meu costat per preparar el que ha de ser l'esdeveniment del mes, la celebració dels 9 anys de la llibreria #Espolsada9anys

M'hauria agradat que els tres editors convidats ens haguessin vist per un forat i sabessin que els seus llibres també són culpables que passin aquestes coses al voltant de les llibreries.
Avui al matí em llevo amb aquesta ressenya d'en Jan sobre l'Elena Ferrante, torno a somriure per dins, i penso era això companys, era això.

Us deveu preguntar per què us explico tot això, doncs perquè divendres que ve tindrem una vetllada de luxe, amb tres editors, els tres mosqueters com diu l'Emilio, que ja voldrien molts. Dos d'ells es desplacen des de Madrid per venir a celebrar el nostre aniversari. I a mi em fa enormement feliç.
Us espero divendres amb un somriure per brindar per la vida i la literatura.

1 comentari:

Jan Soleràs ha dit...

Allà hi seré. Gràcies per tot, Fe :)