dissabte, 13 de febrer de 2016

Jardí a l'obaga


No tinc cap mena de dubte que si hi ha una autora a casa nostra que frueix escrivint és la Blanca Busquets. És de suposar que els autors gaudeixen del seu ofici però diria que la Blanca s'ho passa d'allò més bé i això com a lectora es nota i és d'agrair. No enganyaré ningú si afirmo que la Blanca té una capacitat de fer girs, sorprendre't i enganyar-te magistral. Després de dues novel·les massa allunyades, per a mi, de La nevada del cucut, la Blanca torna a la Carena (Cantonigròs) i es retroba amb un paisatge que li és molt familiar i que es tradueix a la novel·la en forma de seguretat en l'escriptura. Busquets volia un jardí i se l'ha fet a mida.

Aquest cop Blanca Busquets opta per un únic punt de vista, masculí, el de l'Aniol, masover i jardiner dels Torralba, una família adinerada barcelonina que estiueja a la Carena, on s'ha fet construir una casa emmurallada per allunyar-se de la gent del poble i on s'ha volgut posar un jardí modernista sense tenir en compte que el clima de muntanya farà que sigui un jardí fosc, humit i fred, un jardí a l'obaga que serà presagi de tots els esdeveniments familiars.

El llibre està dividit en tres parts amb nom d'arbre: el desmai, els rosers i l'àlber, darrere cada arbre tot un joc de símbols que amaguen històries, secrets inconfessables i passions irrefrenables. Les comparacions amb Jardí vora el mar de Rodoreda podrien ser evidents però no, el jardiner de Rodoreda es mirava amb distància la família de Barcelona, però el d'aquí n'és un protagonista actiu.

Un cop més els temes universals de la literatura tornen a ser protagonistes, l'amor, la traïció, la família, els vincles, la relació -rivalitat camp ciutat, els aires frescos de ciutat en vers el conservadorisme aparent de muntanya... aquesta vegada encarnat en una família barcelonina que diríem que s'adapta al medi franquista i fins i tot adopta el castellà com a llengua vehicular. Una família que abraça el règim perquè ja li va bé per als negocis i que són l'enveja o la riota segons convingui dels habitants de la Carena. En literatura ja està tot inventat, la gràcia rau en com s'escriu i com s'explica i la Blanca torna a fer de les seves per fer-nos fruir de l'escriptura, de girar pàgines sense aturador i de tancar el llibre amb l'esperit de no n'hi ha prou.

Editat per Proa