El llibre l'encapçala una cita de Francis Scott Fitzgerald, de L'edat del jazz, que diu: "A la veritable nit obscura de l'ànima, sempre són les tres de la matinada."
Frase que defineix molt bé l'estat d'ànim d'en Lorenzo, el nostre protagonista.
Més d'un mirem enrere i no tornaríem a l'adolescència o si ho féssim hi tornaríem a moments. Aquella època de cos convuls en què les hormones juguen males passades, en què has de triar el futur en els estudis i en què cada dia et lleves enfadat amb el món. Si a sobre ets una persona com en Lorenzo que té dificultats per relacionar-se amb la resta de companys i els teus pares estan obsessionats en què tinguis amics no és d'estranayar que t'inventis que uns amics (suposats) de l'escola t'han convidat a esquiar durant la setmana blanca. Ho dius a casa i la teva mare es tanca a l'habitació a plorar de l'emoció de pensar que per fi tens amics. Aleshores saps que no pots fer-te enrere i que has de continuar vivint en la teva mentida.
Fingeixes que marxes amb l'equipatge i els esquis, no deixes que la mare t'acompanyi fins al punt de trobada i baixes unes cantonades abans, per tornar d'amagat a casa i tancar-te una setmana al soterrani de la finca menjant llaunes de conserva, jugant a videojocs, dormint fins quan et plagui i posant-se cada dia crema autobronzejadora. Finalment ets lliure i pots viure la vida com a tu t'agrada.
El que mai no t'imagines és que de cop rebràs la visita de la teva germanastra de vint-i-tres anys, a qui amb prou feines coneixes, i acabaràs compartint subterrani amb ella i els seus problemes. Una prova de foc que et fa entrar al món dels adults de cop i que et fa descobrir que en realitat has mentit perquè tu volies ser en aquell apartament, tenir amics i haver gaudit d'una setmana d'esquí. T'adones que la teva mentida t'ha dut a descobrir una germana de qui sempre més te'n sentiràs responsable.
Niccolò Ammaniti, brillant un cop més. Sens dubte un llibre d'emoció continguda i de personatges fràgils, una petita joia.
*Llegida en italià, Angle editorial l'ha publicada en català i Anagrama en castellà.
1 comentari:
Doncs no et perdis la pel·lícula de Bernardo Bertolucci, jo l'he vista al cinema aquest estiu. Crec que encara la fan al Renoir Floridablanca.
Publica un comentari a l'entrada