dissabte, 7 de setembre del 2013

El club de lectura del final de la teva vida


 
“Tots tenim molt més per llegir del que podem llegir i molt més per fer del que podem fer. Així i tot, una de les coses que vaig aprendre de la mare és aquesta: llegir no és el contrari de fer, és el contrari de morir.”


I torno de les vacances amb energia literària i per això començaré parlant d'un llibre que parla sobre llibres, es tracta d'El club de lectura del final de la teva vida.

L'autor, Will Schwalbe, va viure com a la seva mare li diagnosticaven un càncer. Un càncer de pàncrees a qui els metges auguraven uns mesos de vida que es converteixen en dos anys, temps en què l'autor i la mare compartiran una passió mútua. El tractament de la mare és llarg i pesat per això l'autor decideix que les sessions de quimio siguin més portables i proposa a la mare fer un club de lectura de llibres que hagin llegit i que es recomanaran l'un a l'altre, grans novel·les, best sellers, biografies... molts llibres que els serviran per apropar-se, aferrar-se a la vida i donar pas a la mort amb dignitat. Històries que els ajudaran a reviure qui són.

"Vaig aprendre que quan estàs amb algú que s'està morint, has de celebrar el passat, viure el present i plorar el futur, tot alhora.
Així i tot vaig tenir un pensament que em va fer somriure. Recordaria els llibres que tant agradaven a la mare i quan els nens fossin prou grans els donaria aquests llibres i els diria que aquests eren els llibres que fascinaven la seva àvia. Els més petits mai no veurien les illes Britàniques amb els ulls de la seva àvia, però les podrien veure a través dels ulls dels escriptors que ella admirava; aviat serien prou grans per llegir The Railway Children d'Edith Nesbit, i Swallows and Amazons, d'Arthur Ransome, i finalment Iris Murdoch i Alan Bennett. Tots podrien ser lectors i potser, fins i tot, lectors poc corrents."

El primer llibre del que parlen em va emocionar ja que es troba entre els meus llibres de capçalera, En lloc segur, de Wallace Stegner, tothom qui ha trepitjat la llibreria sap de la meva passió per aquesta novel·la, però també hi surt Una lectora poc corrent, l'Olive Kitteridge, A la platja de Chesil i un llarg etcètera de llibres que ens demostren un cop més que literatura i vida són indestriables per a molts de nosaltres.
És un llibre d'una gran enteresa, d'una dona de vida admirable, treballa en camps de refugiats d'arreu del món -a mi m'agradaria una vida com la seva-. Una dona que bo i malalta no para de perseguir el seu somni , la construcció d'una biblioteca a l'Afganistan, que fa campanya per l'Obama, que lluita per la sanitat pública i per tantes altres causes... Munro, Hosseini, Bolaño, Toibin, Dahl... són els secundaris d'aquesta obra.

Un llibre, una història explicada per un dels seus fills que sense massa pretensions literàries se't guanya. El poder dels llibres i la literatura per ajudar-nos, fer-nos sobreviure, pensar i posar-te a la pell dels altres.

"Però potser això és perquè vaig pujar tres fills mentre treballava a jornada completa. Crec que em vaig avesar estar cansada tot el temps. Si hagués esperat a estar prou descansada per llegir, no hauria llegit mai res!"

Una història escrita des del cor i això el fa únic i molt especial. M'agradarà tornar-lo a llegir.
El que em sap greu és no haver conegut la mare de l'autor en vida, quin tros de dona! 

*Mentre el llegiu agafeu bolígraf i llibreta per apuntar tot el que encara no heu llegit.

Publicat per Amsterdam Llibres/RBA
Traduït per Maria Gené Gil

5 comentaris:

Rita ha dit...

Surto ara mateix a comprar-lo!

(Et llegeixo sempre i segueixo sovint les teves recomanacions, però mai t'havia comentat...)

L'Espolsada llibres ha dit...

Hola Rita, doncs fa molta il·lusió que comentis, gràcies per seguir-me i per llegir!

Marta ha dit...

Fantàstica entrada i el llibre a la cua amb moltes ganes de colar-se. Mil gràcies pel regal. Ets un sol!

Maripepa ha dit...

Em fa por passar per l'Espolsada! Has parlat de tants llibres que serà difícil no sortir amb la bossa plena... i la butxaca buida!

viu i llegeix ha dit...

#lecturinaactiva.. una obra amb els personatges secundaris que esmentes no es pot deixar passar