dissabte, 28 de setembre de 2013

Els germans Burgess


Una de les meves lectures d'aquest estiu ha estat Els germans Burgess, publicat amb encert pels amics d'Edicions de 1984. En el seu moment ja van creure en la prosa d'Elizabeth Strout i van publicar l'Olive Kitteridge, Premi Llibreter 2010 i ara ens serveixen un dels plats forts de la tardor.

Els germans Burgess és d'aquells llibres que només acabar-lo saps que trobaràs a faltar els protagonistes i les seves vides. Strout, esplèndida de nou després de l'Olive, torna amb molta força per explicar-nos la història de tres germans, en Bob, en Jim i la Susan que de ben petits perden el pare en un accident desafortunat amb el cotxe la "culpa" del qual recau durant anys en en Bob. Els germans creixen i la vida empeny els dos homes a la ciutat de Nova York mentre la germana es queda a l'estat de Maine, on es casa i té un fill, en Zach, anys més tard el marit la deixa i ha de pujar tota sola el fill amb moltes dificultats.

En Zach esdevé el protagonista de la novel·la i de les vides dels tres germans que es veuen obligats a retrobar-se després dels anys arran de l'incident que l'adolescent provoca, fa rodolar un cap de porc a dins la mesquita del poble on viuen. La comunitat somali que té cura de la mesquita se sent fortament agredida per aquest fet i el que en principi és només una broma d'un adolescent, que no sap ni tant sols per què ho ha fet, esdevé un conflicte racial. Els defensors dels drets humans s'activen en suport a la comunitat somali, porten a judici a en Zach i la Susan es veu obligada a recórrer als seus germans advocats perquè l'ajudin.

D'una banda, això serveix per acostar els germans si més no perquè tímidament es parlin i recuperin una relació malmesa pel pas del temps. Serveix per descobrir que la vida d'en Jim, el gran triomfador, és buida i amb alguna cosa a dins que el turmenta. Serveix perquè en Bob descobreixi que no és l'idiota de la família i perquè la Susan es redescobreixi com a dona, tot amb el procés i el judici d'en Zach com a teló de fons.

El procés evidencia la fractura d'una societat entre, d'una banda, els que pensen que el país fa massa per acollir els nouvinguts i de l'altra, els que creuen que tota ajuda és poca. Tenim la comunitat somali que arriba a Maine fugint del sud dels Estats Units, fugint de l'èxode, dels camps de refugiats i de l'horror que els ha tocat viure i arriben a un país que espera que l'endemà es posin la mà al cor quan soni l'himne nacional.

Un llibre que retrata la solitud de les persones, la buidor que poden sentir i sobretot evidencia que la tristesa no té color de pell, no és blanca ni negra, sort que el poder d'una mirada entre en Zach i el cap de la comunitat somali ens recorda que encara hi ha esperança.

Strout ha tornat a fer un exercici literari excel·lent, molt i molt recomanable. Àgil, fresc i irònic alhora que molt punyent i incisiu.

Publicat per Edicions de 1984/El Aleph
Traduït per Marta Pera Cucurell

2 comentaris:

hypatia ha dit...

uau, realment pinta molt potent,
i la combinació Olive, Strout i tu em captiva del tot... vaig de cap a sucumbir a la fascinació!! ;)

racoperllegir ha dit...

A mi també m'ha tornat a captivar Elisabeth Strout, és una autora costumista per excel•lència i ho fa molt bé. De nou, una obra ben tramada i molt recomanable per conèixer la realitat dels Estats Units. Coincideixo amb la vostra ressenya!