L'Orgia verbal, converses amb en Màrius Serra

"BARNILS Una llibreria no només és un lloc on es trafica amb llibres, sinó que és on es parla de llibres, hi ha entusiasme pels llibres."

Ja tornem a ser febrer i això vol dir que la llibreria fa 4 anys. Quatre anys d'aprenentage continu que m'han ofert moltes coses, entre les quals, conèixer gent fantàstica i sempre amb un sí per donar un cop de mà, en un món on sovint no tot és fàcil ni amable.

Quatre anys de llibreria m'han permès de conèixer, virtualment i en persona, altres companys d'ofici, apassionats dels llibres i també per la seva feina. Amb alguns he tingut la sort de compartir estones memorables fent de jurat del Premi Llibreter. Un d'aquests companys és en Biel Barnils.
Aquests quatre anys també m'han brindat la possibilitat de conversar amb autors i autores, de conèixer-los, posar-los cara, intercanviar correus... i de saber que en aquest país nostre tenim un bon planter i que a més tenim la sort que quan es tracta de treballar per la literatura, mai tenen un no. És el cas d'en Màrius Serra i d'en Jordi Puntí.

Per això, quan en Biel em va dir que treia un llibre, L'orgia verbal, converses amb en Màrius Serra, no em vaig pensar ni dues vegades que aquest era el títol amb el que volia celebrar els 4 anys d'Espolsada. No volia deixar perdre l'ocasió d'envoltar-me d'aquests tres homenots, Barnils, Serra i Puntí (que presentarà el llibre) per parlar d'un llibre que m'ha fet passar una molt bona estona alhora que m'ha fet reflexionar. No negaré que tant en Biel com en Màrius me'ls sento a prop i que comparteixo molts dels pensaments que recull el llibre i que fins i tot algun m'ha fet sortir els colors.

Obra publicada, traduccions, mots encreuats, articles i enigmes. Periodisme i mitjans de (des)informació. Catalunya lliure i xarnega. Dependència. La biblioteca de Màrius Serra. Mons literaris. La llengua. La mort.

Capítol a capítol van desgranant tots aquests conceptes. Des d'una relació molt cordial i amb afinitat de criteris, en Biel aconsegueix que coneguem un Màrius més enllà dels jocs de paraules, els anagrames i els palíndroms. Un Màrius que té molt clar el concepte de país i llengua, que el comparteixo, perquè en el seu país hi cap tothom.
És evident que el capítol de Mons literaris m'interessa en molts aspectes, però m'ha agradat sentir-los (llegir-los) parlar de política, la vida i la mort, de periodisme, d'amistat, família... en resum del cicle vital! Em fa enveja en Biel perquè ha espiat la biblioteca personal d'en Màrius. Jo també confesso que quan arribo a casa algú el primer que tafanejo són els llibres, què voleu que hi faci!

Vull compartir un fragment que per motius de formació m'ha agradat:

"BARNILS Parlem una mica de la figura del traductor. La feina de la traducció et serveix per desmuntar la llengua i després tornar-la a muntar.

SERRA El traductor és el lector més profund. És un bandejat injustament, jo no hauria llegit mai Dostoiveski sense traductors, ni jo ni la major part dels nostres conciutadans. És veritat que la indústria el tracta de zero a l'esquerra i en canvi és clau perquè és un intermediari. Jo ara mateix sóc traduït. El Farsa està en romanès, en italià i en castellà, i el Quiet fins i tot ha sortit en coreà. Penso que al lector el llibre li arriba a través de la perícia verbal d'aquest senyor. Com a traductor sempre he intentat estar en segon terme, entenc que el traductor és un intermediari de gran importància, cabdal, però no pot pretendre fer-se seu el text. He après molt com a traductor, justament perquè m'he posat a la pell d'un altre, els anglesos en diuen posar-se a les sabates, jo mai hauria escrit amb tantes subordinades com Tom Sharpe, però en canvi si l'has de traduir, ho has de fer així. Els jocs de paraules a vegades són intraduïbles i n'has de crear més, però sempre procurant aconseguir el mateix efecte que provoca l'original; si Groucho i Chico feien uns acudits molt immediats que feien riure el lector nord-americà dels anys trenta, tu has de traslladar-los al català i que el lector d'avui els entengui. La traducció és la gran escola de l'escriptura, la més meravellosa que hi ha."

Parlant de l'escriptura

SERRA Tu mateix has de modular. Pensa que verbalitzar moltes vegades vol dir establir el terreny de joc d'una realitat, que ja existia, naturalment, però que ets tu que quan la verbalitzes li dónes la forma. Llavors en la verbalització dels pensaments, dels sentiments, de les emocions, que és la clau de la literatura, de la retòrica, hi figura clarament en posició privilegiada el to."

I sobre la mort

"La mort és l'estat natural en el qual, en principi, ens passarem més temps, si és que existeix el temps en la mort."

I sobre la llengua

"Li diria que viatjant s'aprenen llengües, el poliglotisme és una gran riquesa i les llengües no depenen dels milions de parlants que tenen, sinó que cada vegada que desapareix una llengua és com si algú tirés una bomba sobre el Louvre, i mira si en van desapareixent."

Només em queda sinó convidar-vos a participar d'aquesta Orgia verbal tot llegint el llibre o bé acostant-vos a la llibreria el proper dia 11 de febrer a les 20:00h

Publicat per Edicions Dau