dissabte, 2 de maig de 2015

Charlotte


En un esmorzar de presentació de novetats d'un grup editorial al que ens conviden als llibreters, entremig de tot el que ens van explicar i sabent que cada editor defensa els seus llibres com si fossin els seus fills, un dels editors d'Alfaguara va parlar d'aquest llibre d'una manera tan especial i amb una passió que va fer que la majoria d'assistents a la sala miréssim la bossa a veure si l'havien inclòs (normalment hi ha edicions avançades o primer capítols de properes novetats), el llibre no hi era però a la sortida ja ens n'esperava una edició avançada. El llibre té nom de dona, Charlotte, i la coberta és preciosa, un quadre de Charlotte Salomon, pintora alemanya jueva que ser assassinada als 26 anys, i que és la protagonista d'aquesta novel·la, escrita per David Foenkinos que en fa una biografia novel·lada.

Charlotte Salomon, després d'una infància tràgica marcada pels suïcidi de la mare, veu com la societat alemanya la va excloent per ser jueva malgrat haver entrat a l'escola de Belles Arts i ser-ne una alumna destacada i amb talent. En plena efervescència d'un primer amor accepta refugiar-se a França amb els seus avis quan la situació a Alemanya comença a ser insuportable. L'auge del nazisme coincideix amb el seu esclat pictòric amb una obra breu, original i novedosa -per a mi desconeguda, i que em resulta brillant- que deixa en custòdia en una pensió on s'allotja poc abans de ser deportada. Charlotte mor assassinada a Auschwitz estant embarassada. Foenkinos dóna vida i llum a la figura d'aquesta pintora i ho fa amb una novel·la escrita com si fos un llarg poema testimoni.

"Por el camino de vuelta, respira muy hondo.
Ese día es en el que nace su obra ¿Vida? ¿O teatro?
Mientras anda, piensa en las imágenes de su pasado.
Para sobrevivir, tiene que pintar su historia.
Es la unica salida.
Se lo repite una y otra vez.
Tiene que devolverles la vida a los muertos.
Se detiene en esta frase.
Devolverles la vida a los muertos."


Llegeixo el llibre de Foenkinos just després d'acabar Les set caixes i constato que les cartes dels avis materns de Dory Sontheimer comparteixen paisatge, pors i emocions amb els últims anys de la vida de Charlotte. El llibre de Foenkinos es llegeix d'una glopada, sembla que l'autor convisqui amb la protagonista i ret un preciós homenatge a les vides truncades en aquell horror.



Charlotte té el to ideal per llegir sense poder aturar-se, imagino Foenkinos escrivint aquest llibre envoltat dels quadres de Salomon i de la llum que desprenen. És curiós com malgrat la cruesa que experimenta Charlotte, la seva obra és vital i Foenkinos ho trasllada a la novel·la. Charlotte és un homenatge a aquesta pintora marcada per un secret familiar que li desvetllen els avis durant la seva estada a la Provença, el seu últim refugi.


Una preciositat que m'ha portat a mirar i remirar l'obra de Salomon i investigar la seva vida. No us el perdéssiu.

Edita Alfaguara/Edicions 62
Traduït per María Teresa Gallego i Amaya García en castellà/ Mercè Ubach en català.