dissabte, 7 de març de 2015

Todos nuestros nombres, All our names, Els nostres noms


Confesso que poc mitòmana com sóc, tret d'un parell d'excepcions musicals i alguna literària, dec estar a l'abisme perquè quan vaig saber que Dinaw Mengestu tenia novel·la nova, me la vaig fer portar dels Estats Units perquè no podia esperar que sortís la traducció, a més planava la incertesa de si n'hi hauria o no. Ben aviat des de Lumen em va arribar la bona notícia que hi hauria més Mengestu, en castellà, però i en català? El segon llibre de l'autor d'origen etíop ja no es va publicar en català. Vaig concentrar totes les meves forces per fer d'agent literària i convèncer una petita i molt bona editorial que el fes en català i mira no només se'l va llegir sinó que li va agradar però quan va ser l'hora de sol·licitar-lo, Empúries li va passar per davant. D'una banda me n'alegro perquè el tenim en català, però de l'Altra, sé del cert que aquesta editorial l'hauria mimat i Mengestu hagués tingut l'acollida que es mereix entre el públic català. Mengestu és bo, ens va sorprendre amb una primera novel·la excepcional que els valents d'Angle van editar. Es va superar amb una segona novel·la que et deixava sense alè, només Lumen ens la va oferir en castellà i ara tenim la tercera oportunitat perquè Mengestu trobi els lectors que tant es mereix. L'autor va rebre una beca per escriure-la, amb clam unànime per part de la crítica i els lectors, aquí tenim l'amenaça que si no ven ja no ens els traduiran i la idea no m'agrada gens o sigui que des d'aquí us demano que engeguem una petita revolució mengestuniana perquè això no ens passi, oi? Estic segura que en Xavi de Nollegiu, la Sílvia i en Gerard de Saltamartí i la Irene de l'Altell farem els possibles per reivindicar-lo!

"I had no names, not even of the village, which was to small to have existed on any map. And so I did the only thing I could think of. I waited until no one was watching me, and then left. As I walked back to Joseph's village, I drew a map of the route. I recorded every bend in the road, and the few works that I came upon, along with sketches of a few long-abandoned thatch-roofed homes barely visible from the path. It was far from poetry, less than a journal, and worthless as history."


Un jove que creix a Uganda, a principis dels anys setanta, aprèn a llegir els clàssics a la universitat de Kampala, però també aprèn a agafar les armes i defensar l'honor de tot un continent. Aquest noi de qui ni tant sols sabem el nom es veu obligat a fugir i a oblidar qui és i de cop, el coneixem vivint en una petita ciutat de l'Oest Mitjà americà com a estudiant convidat, o dit d'una altra manera, refugiat polític. Allà la Helen, una treballadora social que rep l'encàrrec de tenir-ne cura durant els primers dies de la seva arribada, el passejarà amunt i avall, però la presència d'una persona negra no és benvinguda. En mica en mica, amb mirades i molts silencis estableixen una relació única i especial.

La literatura de Menegstu entra pels porus de la pell, se t'escola ben endins a mesura que el llegeixes. T'abraça i t'envolta encara que a vegades fa mal. Commou per la senzillesa de les paraules, pels silencies i per les atmosferes que crea. Mengestu aborda els grans temes del segle XXI, com la identitat, el racisme latent, el desarrelament. Dinaw Mengestu escriu la literatura d'aquells que tenen les arrels en un continent però que han crescut i han estat educats en un altre. Un continent de rebuda que els ha donat oportunitats però que un cop assolides els nega la igualtat i els recorda, constantment, que no pertanyen a la majoria. Una lectura imprescindible. 

Us he de dir que és el primer cop que una editorial, en aquest cas Lumen, em va fer escriure unes paraules que van llegir a la convenció de comercials perquè algú de fora de la casa, els expliqués perquè valia pena llegir-lo. Em va emocionar. 

Publicada per Empúries i Lumen
Traduïda per Ernest Riera i Eduardo Iriarte

2 comentaris:

Marga Losantos ha dit...

Com sempre, el llibre pot ser bo, però el teu comentari el magnifica, i fa venir ganes de sortir al carrer a buscar-lo. Ens esperaren al dijous :-)
Gràcies un cop més per les teves recomanacions, que contagien les ganes de llegir bona literatura.

Marta ha dit...

Amb ganes de tenir-lo a les mans i patir una mica d'aquella manera tan dolça que fa patir la literatura, tot i que alguna cosa em diu, que la base de tot plegat és tan real que el patiment fàcilment es tenyeix de ràbia. Guarda-me'n un!
Gràcies per la recomanació.