dissabte, 11 de gener de 2014

L'altra


I arriba un dia de desembre que la meva comercial que representa La Magrana em porta un paquet de color vermell llampant i em diu: "té per a tu". Oh, oh, oh! L'altra, la nova novel·la de la Marta Rojals, i el privilegi de llegir-la abans... Confesso que vaig fer-ne un tastet el mateix dia però vaig esperar una mica a començar-la, em feia un no sé què... L'anterior llibre m'havia xalat i si aquest no m'agradava? Quina responsabilitat! La primera novel·la de la Marta Rojals és un dels llibres més venuts a la l'Espolsada... els meus dubtes es van esvair de seguida, l'Anna, Annona, Nona se'm va posar a la butxaca en un tres i no res.

La Nona i en Nel són una parella que ronda els 40. Ella va estudiar física però treballa en un estudi de disseny gràfic que les passa putes per culpa de la crisi, no hi ha feina i la que hi ha es paga a 120 dies. L'Anna va fent però, té la confiança de la Cati, la seva cap, una dona a prop dels 60 que cuida en Lluís, el seu ex amb una malaltia terminal, malgrat que ell la deixés per una de més jove que s'ha esfumat tan aviat com la malaltia ha aparegut. En Nel és periodista i a ell com a molts companys de la redacció sí que els arriba el torn de quedar-se sense feina. Quan en tenien trenta tenien més estabilitat econòmica que no pas ara que els quaranta ja treuen el cap per la porta. L'Anna acostumada a fer la seva es troba en Nel tot el dia per casa i quan s'hi va acostumant, de sobte, la germana d'en Nel s'instal·la durant una temporada a viure amb ells.

Rojals ho ha tornat a fer, d'un argument aparentment corrent ens fa ser espectadors d'una novel·la que se t'emporta, que et fa vibrar, indignar, sorprendre i que et deixa muda quan l'acabes. Diria, gosaria dir, que és una història molt valenta, que parla de l'univers femení sense embuts. Sense tenir res a veure amb la protagonista, de cop et trobes que diu coses que tu penses en veu baixa. Jo podria ser la Nona en alguns moments malgrat em costa emfatitzar-hi, sobretot al principi, ella que és tan continguda... Rojals et porta al seu terreny, juga amb tu com a lector, et dosifica la informació perquè no puguis aixecar el cap del llibre i et fa patir, i molt. Diria que és un llibre de cocció lenta, se't va guanyant a mesura que hi vas entrant, després no en voldries sortir i el final el voldries escriure tu. La provisionalitat dels protagonistes és la de tota una generació que fa maletes per trobar un futur millor fora del país.

Aquests dies ho he parlat amb gent propera que també l'ha llegida i els deia que tenia la sensació que la Marta Rojals és una gran cronista, que deu observar moltes hores allò que diu la gent sense obrir la boca, només escoltant, quan parla ho fa per mitjà de l'escriptura, contundent, precisa i rica. És un llibre difícil de parlar-ne per no aixafar la trama o sigui que el millor que podeu fer és esperar amb candeletes el dia 16 i córrer a la llibreria més propera a comprar-lo. Gaudiu-lo i després, sí, en parlem.

Publicada per La Magrana (ara és RBA, però a mi m'agrada dir La Magrana perquè encara no entenc perquè se l'han carregada com a tal, potser els hauria de dir que l'Enrique Redel, editor d'Impedimenta, ara fa un any en una xerrada a la llibreria va dir que un dels segells que l'havia inspirat havia sigut el logo de La Magrana i la seva edició, queda dit).

6 comentaris:

digue'm ariadna ha dit...

... El tinc per llegir... sí, en parlarem...

Anna T ha dit...

jo també he tingut la sort de llegir-lo, i estic totalment d'acord amb la teva ressenya, de fet a la que he fet també utilitzo l'adjectiu valenta, perquè ho són, la novel·la i l'autora!

Ho ha tornat a fer, una gran novel·la!!

racoperllegir ha dit...

Ben muda, et quedes, i tant! Sorprèn perquè és una història totalment diferent que deixa enrere l'humor caòtic de 'Primavera...', però igual d'impactant i molt molt ben escrita. La veu narrativa de la Marta Rojals és un tresor per a la lectura.

Biel Barnils ha dit...

Sí, el llegiré segur i en faré una ressenya. Un dels llibres més esperats de la literatura catalana d'aquest segle! No exagero.

Mònica ha dit...

L'he acabat aquest matí i només penso en tornar-lo a rellegir. Boníssim. els personatges tan ben descrits, amb les seves misèries, les seves complexitats. Rojals et manté expectant tota l'estona. sorprenent. Amunt i avall. com juga i que bé que ho fa. Enhorabona!

Rita ha dit...

Jo també m'he quedat muda... De nou la Marta Rojals ha fet un molt bon llibre!