dissabte, 18 de gener de 2014

La trama nupcial





Aquesta és una de les lectures que em va acompanyar l'estiu passat, mentre tots feien migdiada jo em submergia a la lectura de La trama nupcial. Algú em va parlar de lectura enlluernadora i certament ho va ser, tant que fins avui no he estat capaç de parlar-ne. Ara sé que he d'anar enrere i llegir Middlesex i Les verges suïcides, ho faré.


"... que la envolvió un sentimiento parecido a aquellos que había tenido de adolescente cuando la invitaban a un bollo o a un postre, una felicidad tan preñada de conciencia de su brevedad que la llevaba a dar unos mordiscos pequeñisimos, para que el hojaldre o el petisú de nata le duraran todo lo posible."

La Madeleine es desperta el dia de la seva graduació universitària amb una ressaca important, de fet la desperta el timbre de la porta que indica que els seus pares ja són aquí per la festa que se celebra al campus de la universitat de Brown, Rhode Island. La Madeleine acaba els seus estudis de literatura i llengua angleses amb una tesina sobre l'amor i el desamor en la literatura del segle XIX, un presagi de la seva vida amorosa. És evident que els anys universitaris no han estat tan profitosos con els de les seves companyes de pis. La Madeleine viu amb el cap entre llibres de literatura i estimant en Leonard, que estudia biologia, és un seductor, atractiu però amb un transtorn bipolar. Com si d'una protagonista d'una de les novel·les de la seva tesi es tractés, la Madeleine viu una història d'amor amb en Leonard marcada per l'eufòria i l'erotisme, tot i que aviat la balança es decantarà per l'ensorrament i la depressió provocats pel trastorn que pateix en Leonard. Entregada en cos i ànima a en Leonard no deixa de ballar-li pel cap un vell amic estudiant de teologia d'aire místic enamorat perdudament de la Madeleine, l'amic fidel, en Mitchell. Mentre la Madie viu la seva història d'amor, d'èxits acadèmics, d'ingressos hospitalaris i estades clíniques, en Mitchell se'n va voltar per Europa acabant a l'Índia, tot perseguint el somni de ser voluntari i treballar per la mare Teresa de Calcuta en la cerca d'una espiritualitat.

Eugenides descriu els sentiments de forma magistral amb uns personatges polièdrics, plens de dubtes, però tan propers. Explica molt bé les relacions familiars i com aquestes acaben influint en la forma que tenim de relacionar-nos amb els altres. La recerca d'un mateix, la lluita per uns ideals, saber qui som, què volem i com volem viure... de tot això i una mica més que se'n diu vida és el que amaga aquesta trama excel·lent que teixeix Eugenides. La trama nupcial no deixa de ser un retrat de la lliçó més gran que ens toca aprendre, viure i sobretot decidir com volem viure. Un llibre d'aquells que perduren, el penses i el repenses.
A casa la Viu i llegeix i de la No puc dormir també en parlen.

Publicada per Anagrama/Empúries
Traduïda per Jesús Zulaika

1 comentari:

Margarita Bonet ha dit...

M'estresso només de veure el molt que llegeixo i el molt que hi ha