dissabte, 9 de novembre del 2013

La germandat del raïm



Un pare, bevedor empedreït, torracollons, paleta d'ofici, rude de caràcter i infidel per naturalesa amb quatre fills i una dona que n'està fins al capdamunt, però que com a bona catòlica ho acaba perdonant tot.

Aquests són a grans trets els protagonistes de La germandat del raïm, de l'autor nord-americà d'origen italià, John Fante, i que l'editorial 1984 s'ha encarregat de posar al seu lloc amb unes traduccions impecables de Martí Sales.

La història comença quan la mamma, la Maria Molise, passats els setanta anys comunica als seus fills que vol el divorci perquè ha trobat pintallavis als calçotets del seu marit, aquest se sent descobert i l'estova, tot plegat acaba amb el pare al calabós, amb la Maria dient que el perdona i amb en Harry volant des de Los Angeles al seu poble natal, San Elmo.

"La visió del seu marit emmanillat va fer xisclar d'histèria la seva dona. Perseguia els policies, esgarrapava a tort i a dret fins que es va desmaiar a la vorera, on les seves veïnes, la senyora Credenza i la senyora Petropolos, la van estirar cap a casa seva amb els talons repicant."

En Harry és l'únic fill que no viu al poble, és escriptor i de fet és la veu de la història. El seu pare no accepta que no s'hagi quedat malvivint al poble amb els seus germans i fent de manobre i que en canvi hagi triat un ofici tan poc masculí i poc noble, segons el pare. Davant del divorci imminent, el fill pròdig torna a casa per fer-se càrrec de la situació i així és com coneixem la seva vida i misèries fins que no arriba a ser escriptor (memorable l'escena dels crancs a l'hospital). Les coses a Los Angeles no han estat fàcils, té renom i èxit però en el terreny personal no és un triomfador, no dista tant dels seus germans que viuen al poble. En Harry es pensa que serà un viatge curt de pocs dies per solucionar el tema familiar, però el que no s'imagina per res del món és que acabarà compartint furgoneta amb el seu pare, dos amics i molt vi chianti, i que partiran lluny per construir un forn d'obra que s'enfonsarà per culpa d'una tempesta. Tot aquest viatge li servirà per descobrir que la seva vida d'intel·lectual no està tan lluny de la vida de la seva família.

"Sí, vaig fugir. Ho vaig fer abans dels vint. Els escriptors se'm van endur. London, Dreiser, Sherwood Anderson, Thomas Wolfe, Hemingway, Fitzgerald, Silone, Hamsum, Steinbeck. Parapetat rere una barricada contra l'obscuritat i la solitud de la vall, solia seure a la taula de la cuina amb una pila de llibres de la biblioteca, desolat, i escoltava la crida de les veus dels llibres i gruava per altres pobles."

Hilarant, John Fante fa riure retratant aquesta família d'origen italià instal·lada als Estats Units, però també fa plorar. Un llibre aparentment senzill i tanmateix commou ja que amaga els ingredients dels que està feta la vida.
Mireu què en diu la Marina Espasa.

Traduït per Martí Sales
Editat per 1984/Anagrama

2 comentaris:

viu i llegeix ha dit...

en vaig llegir la ressenya de la Marina Espasa i me'n van agafar ganes i la teva ressenya acaba de reblar el clau.
Apart de llibres, no vens hores per llegir? me'n farien falta algunes dotzenes!!

Anònim ha dit...

Una lectura molt vivencial que no es pot deixar perdre. Coincideixo amb la ressenya!