La delicadesa

Entre el to narratiu de L'elegància de l'eriçó i el ritme cinematogràfic d'Amélie, La delicadesa treu el cap per oferir-nos una dosi d'optimisme literari.

La Nathalie, tot caminant pel carrer, es veu abordada per un desconegut, en François, que al cap de poc aconsegueix fer-la somriure i casar-s'hi. Així amb aquest argument que pot sonar tòpic comença aquesta novel·la tan afrancesada i tragicòmica, a la recerca de la felicitat però no la que ens ofereixen les coses materials sinó la de les oportunitats, la dels instants fugissers que cal atrapar al vol. La Nathalie perd la persona a qui més estima i es tanca en si mateixa i en la feina, però de sobte l'antiheroi, un noi sorprenent, que mai no ha tingut sort amb els jocs de l'amor, veu com el destí l'afavoreix.

"En Markus podia semblar grandiloqüent, i fins i tot ximple per haver fugit. Però cal haver viscut durant anys en el no-res per entendre com de sobte una possibilitat fa por."

Un llibre molt delicat, ple de detalls i de petites coses que en definitiva són les que fan que la vida valgui la pena. Escrit de manera curiosa, ple de referències literàries i de cine, amb notes a peu de pàgina, pensaments i frases per omplir llibretes.

"Llavors es va apropar al pare, delicadament, per repenjar el cap a la seva espatlla. En els caramels Pez hi havia tota la tendresa del passat, tot allò que s'havia esvaït també amb el temps, no brutalment, sinó d'una manera difusa. En els Pez temps hi havia el temps d'abans de la desgràcia, el temps en què la fragilitat es resumia a una caiguda, una esgarrinxada. En els Pez hi havia la idea del seu pare, de l'home del cap al qual li agradava córrer quan era una nena, saltar-li als braços, i un cop abraçada a ell podia pensar en el futur amb una seguretat furiosa. Es van quedar bocabadats amb la contemplació dels dispensadors Pez que portava tots els matisos de la vida, objecte íntim i risible i alhora entranyable."

Publicat per La Magrana/Seix Barral
Traduït per Jordi Martín Lloret