dissabte, 25 de juliol de 2009

Homes sota el sol/Retorn a Haifa



Poques històries tan breus t'ofereixen tanta intensitat com la lectura de Kanafani. És el meu primer contacte amb la literatura palestina i gràcies al Club editor podem llegir aquests dues breus novel·les en un mateix llibre.

Si a Homes sota el sol ens posem a la pell de tres joves que fugen de la terra natal per emigrar a Kuwait a la recerca d'una vida millor i acaben sent carnassa dels passadors clandestins, a Retorn a Haifa vivim l'expulsió dels palestins de la seva terra i el xoc de tornar-hi anys després.

La primera és una història de desesperació, d'una cerca de futur millor i de la capacitat inherent dels humans d'aprofitar-se de qualsevol misèria, sempre hi ha algú que fa negoci amb la vida dels altres. En aquest cas cal travessar el desert a 40ºC dins d'un camió cisterna...

El segon relat testimonia el retorn d'un matrimoni a Haifa, la seva ciutat de la qual van haver de sortir corrent vint anys enrere durant la Nakba* abandonant casa i un nadó a qui donen per mort, però que retroben convertit en soldat israelià.

Tot i que l'escriptura de Kanafani va estretament lligada a la seva militància política és un testimoni aclaridor i esfereïdor sobre Palestina i la seva gent. La mà de Kanafani denuncia amb aquests relats situacions verídiques que podrien ser cròniques d'un periodista, la seva professió.

"Palestina és alguna cosa més que un record, que una ploma de paó, que un infant, que uns gargots de llapis a la paret de l'escala. M'estava preguntant què deu ser Palestina per al Khàled. Ell que no ha conegut ni el gerro, ni la foto, ni l'escala, ni el barri de Halissa, ni el Khaldun. I tanmateix, per ell Palestina mereix que agafin les armes i morin per ella. Per a nosaltres, per a tu i per a mi, no passa de ser una cosa amagada sota la pols de la memòria que ens fem tips de buscar. I mira què hi hem trobat, sota la pols: ¡més pols! Ens equivocàvem quan crèiem que la pàtria és nomes el passat. Pel Khàled, la pàtria és el futur. Aquesta és la diferència. Per això el Khàled volia prendre les armes. A desenes de milers de nois com el Khàled no els aturen les llàgrimes vanes dels que busquen, a les fondàries de les seves derrotes, fragments de les seves cotes de malla, de les seves flors marcides. Ells miren el futur."

*Nakba, "la catàstrofe" del 1948 que va conduir a l'expulsió dels palestins del seu país.

Publicada pel Club editor.
Traducció Anna Gil

9 comentaris:

bajoqueta ha dit...

No he llegit cap autor palestí, així que potser ja va sent hora. Ai ens recomanes llibres molt bons! Sort que te tenim aquí :)

L'Espolsada llibres ha dit...

Gràcies a vosaltres per ser-hi i per continuar llegint.

Anònim ha dit...

Com va anar el club de lectura?

A nivell de pel.lícules recomano

Los limoneros, Zona libre

del tema Israel-Palèstina.
Imma

Marta ha dit...

Gràcies també per aquesta recomenació. Si són llibres ben documentats, són els que m'agraden.

L'Espolsada llibres ha dit...

Imma gràcies per la recomanació.
El club de lectura va anar molt bé :)

Tonina ha dit...

Sembla bon llibre. Me l'apunto.
Per cert, està molt bé aquest recordatori del Llullu que tens al blog. Al cel sia.
Una abraçada.

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Sembla interessant, el tindré present tot i que no en sé gaire d'aquest tema. Espero no perdre'm.

L'Espolsada llibres ha dit...

Sílvia, no et perdràs perquè no entra en dates ni en debats. Simplement explica la història de la gent de Palestina. És molt recomanable.

el comptable ha dit...

Val moltíssim la pena!