Un breu relat de 57 pàgines a l'abast de tothom, no si val l'excusa de no tinc temps, perquè l'acabes en un obrir i tancar d'ulls.
Zweig ens descriu la vida de Jakob Mendel, un llibreter de vell, jueu i rus, que passa els dies en un cafè de Viena, el Gluck. L'any 1915, Mendel és enviat en un camp de concentració acusat, injustament, de traïdor. Fins aquí potser no hi ha res que us commogui o que no hàgiu llegit abans, però una de les coses que més admiro de Zweig és la capacitat de dir coses interessants i commovedores amb poc espai -qualitat que també atorgo a William Maxwell-. Per això, deixeu-me que us delecti amb uns quants fragments subratllats.
"En Jakob Mendel, aquel pequeño librero de viejo de Galitzia, contemplé por primera vez, siendo joven, el vasto misterio de la concentración absoluta, que hace tanto al artista com al erudito, al verdadero sabio como al loco de remate, esa trágica felicidad y desgracia de la obsesión completa."
"En primer lugar, porque todo lo que es único resulta día a día más valioso en un mundo como el nuestro, que de manera irremediable se va volviendo cada vez más uniforme."
"En su mundo superior de los libros no había guerras, ni malentendidos, tan sólo el eterno saber y querer saber aún más números y palabras, títulos y nombres. "
"Precisamente yo, que debía saber que los libros sólo se escriben para, por encima del propio aliento, unir a los seres humanos, y así defendernos frente al inexorable reverso de toda existencia: la fugacidad y el olvido."
Post dedicat a les persones malaltes de llibres i que encara creuen en la força de la paraula escrita.
Publicat en castellà per Acantilado
9 comentaris:
... El vaig llegir dins del recull Sueños olvidados y otros relatos de l'editorial Alba, gràcies a la selecció i traducció de Genoveva Dieterich. Aquest conte és una dolça trobada amb un protagonista senzill i proper que t'atreu i et fascina...
Fa uns dies aquest llibre em feia l'ullet des de la taula d'una llibreria, però no li vaig fer cas, tot i ser de Zweig. Hauré de posar-hi remei, més després d'haver llegit el teu comentari.
He acabat els dos que portava entre mans, així que aquest no el deixaré passar. L'hauré de comprar, que no el tinc.
Un plaer passar pel blog, L'espolsada, i sortir-ne amb una recomanació.
El buscaré a la llibreria. Gràcies per aquest post i per la dedicatòria perquè m'he sentit al.ludida :)
així que amb aquest no tenim excusa, és que en tinc 9 de pendents i tots el que dius fan bona cara
Uns fragments fantàstics, sobretot els últims!
(per fi puc parar atenció a altres coses i no només als apunts...)
Ja el tinc. A veure quan uc començar-lo!
El plaer és meu que passeu per aquí i les propostes us semblin interessants. Una abraçada en la distància!
Prenc nota per a la propera visita a la llibreria (no sé quan serà, m'he d'"autocensurar" les anades a la llibreria, m'hi deixo una quarta part del sou!!!!!!!)
Publica un comentari a l'entrada