dissabte, 28 de febrer de 2009

Quiet



Avui recupero aquesta entrada feta ja fa uns mesos, just quan va sortir el llibre. Ahir vam celebrar el 2n aniversari de la llibreria amb l'autor i va ser un èxit. Un d'aquells dies que et fa sentir molt contenta de la feina que fas i de veure com la gent respon. Una alegria en un mes de febrer més ensopit de l'habitual, que hi hem arribat amb els ànims una mica per terra, però mira ja caminem cap al tercer any. Va ser un moment màgic com ho és el llibre, sorpreses per tothom, però per a mi una de molt especial, una lectora del blog s'ha presentat a la llibreria. L'he reconeguda perquè ha comprat un llibre que no em canso de recomanar i quan he aixecat el cap m'ha dit sí, sóc jo! Gràcies Su! Gràcies Màrius, gràcies a totes i tots!
Definiria Quiet com un joc de sensacions perquè m'ha fet riure, plorar, viatjar, indignar-me, reflexionar...
Quiet és la història d'en Lluís, en Llullu, un nen de 8 anys que pateix una encefalopatia encara per definir, però, que en tot cas es pot qualificar de greu. En Llullu no es mou, no parla, no es pot valer per si sol, però en canvi en Llullu hi és i es fa estimar.Quiet s'estructura en capítols breus que no estan ordenats de manera cronològica, sinó que van i venen en funció dels records del pare, en aquest cas el narrador. Així, vivim en primera persona les primeres crisis d'en Lluís, les estades als hospitals, les vacances i els viatges, reflexions de matinada, intents de creure en déu, en la medicina... Una mena de dietari de la vida d'en Lluís i de la família.
Màrius Serra parla del seu fill, però en el fons entrellegeixes el que bull per dins d'un pare amb un fill de l'ètnia Llullu -tal com ell els defineix-. Per a mi, és sorprenent l'humor d'alguns passatges, la capacitat de sobreposar-se i anar viatjant, tant literalment com físicament i, sobretot, de ser conscient que el futur és incert, però no només el d'en Llullu, sinó el de tots.Al llibre també hi ha moments tristos, la realitat és la que és, i els protagonistes són humans. Una manera de fer front als mals moments és precisament la verbalització de la història que ha culminat en forma de llibre. Que s'hi respiri humor no deixa de ser un reflex de com la família es mou a la vida, i això no vol dir que no passi res, i tant que passa, i molt.
M'ha agradat en especial el sentit que pren la cançó L'home estàtic de Pau Riba. És curiós que en poc temps, m'hagi emocionat en dues ocasions, la cançó que acompanya l'espectacle de Sergi López
Non solum també és la banda sonora de la relació d'un pare i un fill estàtic. Reconec que aquest capítol em va arribar.

Sol de lluna, cel de glaç
dins el calaix d'un armari,
draps de dona i un infant
amb un regust enigmàtic,
ve de néixer, està sorprès,
té uns grans ulls Modigliani,
absents, tristos, verds i oberts
i una vida fins que els tanqui...

No us desvetllo res més, emocioneu-vos.

Punt i a part per al treball fotogràfic d'en Jordi Ribó que aconsegueix enganyar-nos els ulls i fa que en Llullu corri, cosa impensable en el món real. Però com que Quiet és ple de moments de màgia no és d'estranyar que en Lluís corri i avanci. Els que coneixem en Jordi sabem del que és capaç quan es posa darrera una càmera i sinó feu clic a l'enllaç següent:
http://www.jordiribo.com/download/MARIUS_CALENDARI.pdf
Publicada per Empúries en català i Anagrama en castellà

8 comentaris:

kweilan ha dit...

A mi Quiet em va agradar molt. És un llibre tendre, emotiu i a la vegada trist, perquè com tu dius "la realitat és la que és" però és d'admirar com fan front el dia a dia tots plegats.

kweilan ha dit...

I felicitats per aquest dia d'aniversari!

Mireia ha dit...

veig que l'aniversari va anar bé, i me n'alegro i també que vas tenir una sorpresa blocaire.
Per molts anys

Núria ha dit...

Va ser un bon vespre, esperem que la propera presentació també ho sigui... ;)

Ens veiem divendres! (abans, impossible)

SU ha dit...

Va ser un plaer afegir-nos a la festa!

I a mi també em va fer molta il·lusió conèixer "in person" a la meva "llibretera de capçalera" (encara que no sempre podré comprar els llibres a la seva llibreria!).

Endavant amb la lectura!

SU

Abel ha dit...

Hola, l'espolsada, MENDEL EL DE LOS LIBROS, molt i molt bo,

Gràcies per la recomanació.

Galderich ha dit...

Per molts anys i endavant amb aquesta llibreria tant activa que no us coneixia. A les Franqueses només hi vaig una vegada a l'any a fer una actuació de màgia (tinc aquesta afició!) per a una escola també molt activa de nens discapacitats a les antigues escoles.
El llibre del Màrius una meravella. Malgrat això una companya de feina que té una criatura de la mateixa edat en una situació semblant em va comentar que havia creat una certa polèmica amb altres pares que no veuen les coses de la mateixa manera d'optimisme.

L'Espolsada llibres ha dit...

Galderich benvingut a les Lectures de l'Espolsada. Jo crec que en Màrius no enganya, hi ha moments del llibre que posen la sensibilitat a flor de pell, però l'optimisme és una manera d'entendre la vida malgrat el que et plogui, i això, sempre és admirable. Cal llegir el llibre per veure que sí que passa i que les coses afecten.