dissabte, 7 de febrer de 2009

80 anys de Tintin



Enguany fa 80 anys de la primera aparició d'aquest reporter que fa vint-i-sis anys que m'acompanya. Guardo el meu primer Tintin, un regal d'aniversari de quan vaig fer set anys, com un tresor. A poc a poc vaig anar ampliant la col·lecció fins a tenir-los tots i ara, digueu-me maniàtica, els col·lecciono en diferents llengües.



Portada de l'edició en vietnamita


En Tintin i El Petit Príncep són llibres que rellegeixo un cop l'any o fullejo, en funció de l'idioma en què els aconsegueixo. Jugo a imaginar-me si les vinyetes diuen el mateix, m'agrada descobrir com es diu en Haddock, en Tornassol, en Milú o els mítics Dupont i Dupond en altres llengües. M'agrada tornar a viatjar com ho feia quan tenia set anys. Ara valoro el traç d'Hergé, la documentació prèvia abans de fer les vinyetes i d'escriure les històries i, sobretot, la magnífica traducció d'en Ventalló que fa que en Haddock renegui de manera tan literària.

No m'agraden tots aquells que només veuen coses negatives en l'obra d'Hergé. Aquells que no han fet el mínim esforç de conèixer la figura de l'autor, ni interessar-se per l'època en què va viure. Aquells que només volen saber si Tintin és homosexual o no (no entenc quina importància hi veuen). En canvi, estic molt contenta de ser sòcia de Tintincat, l'Associació catalana de tintinaires.

La meva menció especial és per Tintin al Tibet un cant a l'amistat i un homenatge a un poble que lluita per sobreviure. I tu, tens algun Tintin preferit?
Per molts anys Tintin!
Publicats en català i castellà per Joventut

12 comentaris:

estel armengol ha dit...

També els tinc tots, els Tintin, i estan tots tant gastats de llegir-los una vegada i una altra, i llegir-los jo, en Camil i en Marcel. Que a casa érem 3, i tots havíem de llegir-lo!!!

Tinc especial predilecció pel TINTIN A LA LLUNA. M'agrada el moment romàntic de veure el planeta terra des del forat rodó de la finestra de la nau. M'agrada quan toca el terra lunar! I les bombolles de whisky flotant en l'aire no tenen pèrdua!! jajaja!!!

Núria ha dit...

Jo també els tinc! I les pel·lis!
Em quedo també amb Tintin al Tibet, però també em va entusiasmar "Hem caminat damunt la lluna" i "Les set boles de cristall".

Glòria Maria ha dit...

Jo també era molt de TINTÍN, els bessons eren els meus preferits!

Per cert, hi ha alguna llibre que en parli de Tintín com a fenomen cultural, o alguna biografia de l'Hergè o quelcom així, l'Espolsada??

Mireia ha dit...

Em sap greu, però no comparteixo amb tu el teu entusiasme per Tintin. No té res a veure amb ell, sinó que el còmic no és el meu fort.Tot i que el recordo de forma entranyable.
El petit príncep ja és un altre cosa; jo també el rellegeixo un cop l'any

L'Espolsada llibres ha dit...

Veig que el tema lunar fa furor! Les set boles de cristall i el Temple del sol... El lotus blau. Cada àlbum té alguna cosa que el fa especial.
Glòria Maria al web www.tintin.cat hi trobaràs molta informació. De totes maneres Del somni a la realitat de Michael Farr m'agrada molt perquè pots veure els paisatges i els personatges reals en què Hergé es va inspirar per dissenyar les seves vinyetes.
Mireia El petit príncep ja el comentarem més endavant, però t'animo a llegir un Tintin que té prescripció mèdica dels 7 als 99 anys :P

Berta Bocado ha dit...

a mi personalment m'agrada molt les joies de la castafiore. és un llibre estrany perquè l'aventura és molt trivial i dins de casa. Sembla que Hergé passava una època complicada i va decidir fer un àlbum d'impàs, sense massa treball de documentació, etc. a diferència de la resta... però a mi, encanvi, em fascina. M'encanta les converses del professor tornessol amb els periodistes al jardí, i com el capità haddock no soporta la castafiore...
sí, sens dubte, jo em quedo amb aquest.

Gonzalo («Darabuc») ha dit...

A mi em van canviant els gustos. Però potser els meus preferits més estables són El secret de l'Unicorn i El tresor de Rackham el Roig; també El cranc de les pinces d'or i El lotus blau.

Coincideixo que cal saber-lo llegir com a autor del seu temps. Demanar al passat que sigui políticament correcte al nostre gust és absurd...

Robert ha dit...

doncs jo tinc una debilitat pel lotus blau

Víctor ha dit...

Molt maco l'aparador, felicitats !

Jo els llegeixo i regelleixo sempre. Un preferit.....Les joies de la Castafiore, per motius molt llargs d'explicar

L'Espolsada llibres ha dit...

Precisament els experts, com en Víctor, diuen que Les joies de la castafiore és el millor àlbum. Sense anar enlloc, dins els confins d'una casa succeixen 1001 històries alhora. Berta estic d'acord amb tu pel que fa en Haddock i els sentiments envers la Castafiore. Ja, ja, ja!

Rosa ha dit...

Tintin al Tibet. Per mi el millor.

Aquest Sant Jordi dediquem la revista de l'escola a Tintín. Volem que els xiquets i xiquetes hi descobreixin valors humans, descobreixin indrets, caràcters,...

Una icona còmica que sempre em ve al cap, quan la llama escup a en Haddock.

Una abraçada i
PER MOLTS ANYS TINTÍN I MILÚ!!

ichabodcrane ha dit...

un altre que té tots els tintins!
el meu preferit és el lotus blau. Encara que m'agrada perdre'm per tot el que ens explica, és un bon pretext per anar-hi a Sylvania!