dissabte, 22 de novembre de 2008

En lloc segur


Ja vaig avançar que aquesta havia estat una lectura d'aquest estiu, gentilesa de Libros del Asteroide, ara ja la tenim a les llibreries.

En acabar-ne la lectura, vaig tenir la sensació que havia llegit una novel·la magnífica, d'aquelles que et deixen un regust de tornem-hi, d'aquelles que les has acabades però hi penses, la recordes...

"A l'escola superior, a Alburqueque, Nou Mèxic, érem una colla que vam dedicar tot un any a llegir Ciceró: De Senectute i De amicitia. Probablement no seré mai capaç de viure el nivell de saviesa resignada de De Senectute ni d'imitar-la, però sí que puc dir que ho he intentat amb De amicitia, i ho he intentat en cada moment en els darrers trenta-quatre anys."

En lloc segur és una història d'amistat amb majúscules entre dos matrimonis. Ells dos, en Sid i en Larry, són dos professors, ja jubilats, de literatura a la universitat de Wisconsin. De fet, en Larry es converteix en un escriptor de cert renom i és qui ens narra la història. El relat s'inicia quan ell i la Sally tornen a Battell Pond, la casa d'estiueig d'en Sid i la Charity. La Charity és a punt de morir. És el darrer cap de setmana que passaran plegats i aquest fet serveix de tret de sortida per remuntar-nos dècades enrere quan s'inicia tot plegat.

"La paraula de moda d'aquests dies és vinculació. Suposo que algunes persones veuen en una relació com aquesta un senyal de lesbianisme no reconegut, les mateixes que probablement especularien sobre la vida sexual d'algú com jo, un home perfectament sa amb una dona esguerrada. M'és igual que puguin especular o quines són les respostes. Vivim com podem, fem el que hem de fer, i no tot segueix models freudians o victorians. El que estic segur és que l'amistat -no l'amor, l'amistat- és tan possible entres les dones com entre els homes, i que en els dos casos tot sovint és més forta pel fet de no creuar la línia. La sexualitat i la desconfiança tot sovint van plegades, i totes dues són incompatibles amb l'amicitia."

En lloc segur és un repàs de dècades d'amistat, de l'evolució de les persones, d'alts i baixos, alegries, penes... a voltes amb un punt de vista crític, Stegner té una enorme capacitat narrativa. Us adreço a llegir la crítica literària que en fa Saladrigas al Culturas.

Jo us incito a tastar-lo i a parlar-ne, i us deixo amb una cita, que per sort confirma que hi ha petites editorials que esperen que un bon llibre trobi un públic suficient.

"Com que ens trobàvem en una taula acadèmica, ens vam posar a deplorar el nivell de gust popular. Només es venia la porqueria. Que potser no hi havia mercat per llibres bons, seriosos, intel·ligents i ben escrits? N'hi havia d'haver. No es podia esperar que un bon llibre trobés un públic, poc nombrós, potser, però suficient?"

Publicada per Libros del Asteroide en català i en castellà

13 comentaris:

Glòria Maria ha dit...

Hola, "d'aquelles ue les has acabades però hi penses", és un dels elogis més forts que es pot fer d'una novel·la, sota el meu parer. Les acabes però hi fas voltes i voltes durant dies. Això vol dir que ens la recomanes, veritat?

L'Espolsada llibres ha dit...

Glòria Maria, la recomano de tot cor, l'he rellegida per escriure el post i encara em reafirmo més. És una opinió molt personal, és clar, per això us convido a llegir-la.

digue'm ariadna ha dit...

... En prenc bona nota...

Quimet ha dit...

Li he tirat l'ullet. Me l'hauré d'"autoregalar".

L'Espolsada llibres ha dit...

Quan l'hàgiu llegit ja em direu què tal.

SU ha dit...

Fe,

Vaig llegir l'article d'en Saladrigas i ja llavors el vaig afegir a la llarga llista de "llibres pendents".

Amb el teu post pujarà moltes posicions, evidentment!

Gràcies i en parlem, quan l'hagi llegit!

SU

Llibreria L'Illa ha dit...

No et fa una mica de ràbia el narrador?

Llibreria L'Illa ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
L'Espolsada llibres ha dit...

Ràbia? No gens, per què? En tot cas qui em posa una mica nerviosa és la Charity amb el seu perfeccionisme, però sense ella no hi hauria novel·la!

montse feliu ha dit...

Els Reis me l'han portat. I crec que l'han comprat a l'Espolsada, perquè porta el vostre punt de llibre, per cert, molt maco.
Tinc ganes de començar-lo a llegir.

L'Espolsada llibres ha dit...

Montse espero que t'agradi tant com a mi. I celebro que el punt de llibre t'hagi agradat, n'estic molt contenta. Ja em diràs què t'ha semblat el llibre quan l'hagis llegit.

montse feliu ha dit...

Acabo d'acabar-lo. M'ha agradat molt, i m'ha deixat amb les ganes de seguir llegint.
Crec que fa una bona radiografia de la personalitat humana, i en molts moments s'hi descriuen sentiments en els que m'hi he vist reflectida.Potser això és el que fa que un llibre t'agradi, no?
El recomano de tot cor.

Txema ha dit...

Gràcies pel teu comentari a soma.bloc.cat . Deixa'm fer-ho ara en el teu. M'he llegit la teva ressenya i la subscric fins a la darrera línea. Ànims!