dissabte, 6 de desembre de 2008

El soroll de la resta



Reconec que vaig xalar tant amb Havanera que em feia un nosequè llegir res més de Bodí per por que es trenqués l'encanteri. Ara, uns dies després d'haver-me decidit per El soroll de la resta, puc dir que no només l'encanteri no s'ha trencat sinó que ha crescut.


El soroll de la resta és la història de l'Àlex Bataller, un publicista de renom, de vida estressant que durant una estada a la ciutat de València pateix un infart i roman ingressat uns dies a l'hospital. A partir d'aquí Bataller mira enrere i analitza allò en què que s'ha convertit, un home capaç de fer eslògans de 20 segons però incapaç d'aturar-se a pensar realment el que és important. L'infart li dóna l'oportunitat de viatjar en el temps i reviure un antic amor de joventut conegut a París -a parer meu, superba la recreació del París de l'època-.

"La tardor havia despullat els arbres i el vent havia arrossegat les fulles de plàtans i castanyers, de manera que a l'hivern va poder escolar-se sense fer soroll. L'aire es va tornar més transparent. La pluja va continuar deixant-se caure amb freqüència, però ara va assolir una verticalitat més respectuosa amb paraigües i impermeables. El cel es va enfosquir i va agafar un to de mansarda. [...] Le ciel et la Seine, la symétrie de Paris en hiver deia a tall de conclusió."

Bataller reprèn la vida en un poblet de la Vall de Gallinera, on si no fos per l'amenaça de construcció despietada que la sobrevola, podríem dir que el temps s'ha aturat. He viatjat a la meva infantesa al poble de meva àvia quan anàvem a collir taronges, corria entre olivers i els ametllers acolorien el paisatge. Em fascina com Bodí descriu paisatges i temps, excepcionals les descripcions de la vall de Gallinera.

Bodí, però no només sap descriure paisatges, amb una estructura complexa i de final inesperat broda una crítica a la societat consumista, enfeinada i estressada i intenta cercar el jo i la identitat perduts en la immensitat de l'espai, el soroll de la resta.

"La indústria de la solidaritat ja havia començat. Occident ho comprava tot, i ara compraria el dol i la tranquil·litat de consciència."

Sens dubte una veu del País Valencià que des del Principat reivindico.
Publicada per Bromera en català

13 comentaris:

Mireia ha dit...

Fa bona cara, però és tant llarga la lista dependent

Glòria Maria ha dit...

Caram!Dimarts mateix vaig a comprar-me'l. A mi també em passa això de plantejar-me si llegir o no res més d'algun escrpitor que t'ha agradat, per si despr´s em decep. Però és que HAVANERA va ser fabulós, així que m'apunto a continuar amb més de F Bodí (i, a més la que estic llegint no m'agrada gens ni mica), i també m'aounto a això de llegir autors valencians (en el blog del llibreter hi ha un comentarista que sovint apunta que els tenim marginats i potser no li falta raó!!)

L'Espolsada llibres ha dit...

Mireia, tasta'l.
Glòria Maria què llegeixes que no t'agradi gens ni mica?
Quan hagis acabat El soroll de la resta ja ens diràs alguna cosa.

Begonya ha dit...

Sabia que aquest llibre no decebria! Vaig tindre el privilegi de llegir-lo durant el procés de producció (coses de la faena) i em va enamorar: les descripcions, els personatges, les relacions entre ells i amb l'espai... Em va semblar genial. I m'agrada veure que agrada.

Quimet ha dit...

Tot just aquest matí he acabat una recomanació de fa pocs dies (EN LLOC SEGUR, m'ha agradat força), i ja tenim una altra obra "a la palestra", els deures no paren de crèixer!!!

Gloria no decaiguis, hi ha forç literatura molt i molt bona, el que passa és que jo no sóc gaire de recomanar, però busca pels blogs, són una eina molt útil i fiable.
Felicitats, una vegada més pel blog. Fan ganes d'agafar el cotxe i fer-vos una visita.

Quimet

L'Espolsada llibres ha dit...

Begonya, he de confessar que quan el vaig acabar vaig dir-me està bé... però a mida que han anat passant els dies i mentre escrivia el post he sigut conscient que m'havia entusiasmat.
Quimet és molt bo tenir lectors com tu. Digues què t'ha semblat En lloc segur a la seva entrada i així altres lectors podran dir-hi la seva. Ja sé que et queda una mica lluny, però si agafes el cotxe avisa!

Glòria Maria ha dit...

bé, m'estimo més no dir que és això que no m'ha agradat gens ni mica. Com que ja m'ho he deixat, quan llegeixi coses que m'agradin ja ho diré, millor així, no?

kweilan ha dit...

No conec aquest llibre de l'Havanera però me l'apunto. I també el soroll de la resta. Llegeixo en general, apart del Ferran Torrent, pocs autors valencians, no sé perquè. Gràcies per les recomancions.

L'Espolsada llibres ha dit...

Kweilan quan els hagis llegit ja ens diràs el que. I gràcies a tu per llegir-me.

Anònim ha dit...

Despres del que he llegit al blog, vaig a demanar per al reis mags, les dues novel·les què recomaneu de Francesc Bodí. Per cert, jo recomane la vida en l'abisme de Ferran Torrent, que està entretinguda i es de molt fàcil lectura i descriu molt bé els "garitos" que hi havien al Cap i Casal i a l'àrea metropolitana.

L'Espolsada llibres ha dit...

Anònim, esperem que en gaudeixis i ja ens diràs el que.

Anònim ha dit...

Sense paraules. He gaudit de la novel·la i m'he imaginat a mi també prenent-me un café amb llet ben calentet, fumejant entre les dues mans mentre observe la posta del sol, i al meu costat en compte de la Boira, a la meua Lluna fidel, a la terrassa no se si de Ca Adrienne o d'una Ca rural, però assaborint el moment que la velocitat de les nostres vides quotidianes normalment no et deixa temps ni tan sols per adonar-te, que, un dia, simplement ja s'ha acabat.
De la Havanera ja diré quelcom, de moment puc dir que la primera part és impressionant. Moltes gràcies per recomanar-me'ls. Vos seguiré de prop. Un salut.

L'Espolsada llibres ha dit...

Anònim molt contenta que hagis passat una bona estona, espero que Havanera estigui a l'alçada.