Avui el dia ha començat de cap per avall, dues hores amb el meu proveïdor d'internet per no resoldre res i passar d'un telèfon a un altre com si no tingués res millor a fer... podem dir que he acumulat certa mala llet... tanmateix, el dia ha començat a canviar amb l'entrada d'una de les millor clientes de la llibreria, m'he desfogat i m'ha fet sentir millor, m'ha recordat que ser llibretera té coses boniques.
Precisament, perquè sempre se'ns acusa de rondinar, de protestar i de queixar-nos per tot -motius no ens en falten-, el post d'avui és per reivindicar la feina, que malgrat començar el dia amb mal peu es pot acabar amb un somriure i una gran satisfacció.
Mentre avui començava el Lecturàlia, jo em discutia amb diferents operadores, sort d'internet (quan funciona!) que he pogut sentir l'espai més tard, i segona sorpresa del dia, en Màrius Serra recomanant L'exclosa.
Cap a casa a dinar sense massa esperança per la resta del dia, però què més puc demanar: una clienta que torna de vacances i et regala un llibre dedicat per l'autor; una adolescent que es passa una bona estona triant un llibre; algú que vol fer un obsequi especial a uns exiliats a Mèxic; una mestra triant llibres per ampliar la biblioteca de l'escola; una grup de nenes i nens triant el regal d'aniversari per una amiga que fa 7 anys; una filla, amb la mare molt greu a l'hospital, però que encara tria un llibre perquè l'acompanyi en aquests últims moments; una noia a qui no agrada massa llegir però que ho vol provar perquè té ganes que li agradi! I a punt de tancar, una senyora gran a qui una noia jove ha recomanat aquesta història, que no en recorda el nom, però que sap que va de dones... Tanco i marxo amb un somriure, a tots vosaltres gràcies!
9 comentaris:
Ànims, que sempre queden coses bones. I sinó tanca el blog, agafa un llibre una cafè calentonet i al sofà i falta gent... això ho cura tot!
Sí, de vegades estic emprenyat per qualsevol cosa d'albarans, comandes pendents, errors d'estoc, etc. i arrossego l'emprenyament durant una estona i un simple somriure d'un client o un comentari caçat al vol o la manera de fullejar un llibre o una visita inesperada o qualsevol altre detall em fan adonar que no té importància i m'alegren el dia.
Salutacions cordials.
Tu no defalleixis. Que el somriure que sempre ens arrenques val un imperi!
Aquesta dona gran... M'agradaria pensar que algú es va refiar de mi.
Deu ser molt bonic vendre llibres, esclar que sempre hi ha alguna cosa que falla, però sense això no sabríem valorar prou la resta, no?
Ànims, segur que avui ja ho veus d'un altre color.
Hi ha dies en que tot es negre, negrissim, albarans, factures, retorns, errors, el client que vol un llibre superdescatalogat i s'estranya que no el tinguis, el que vol el libre en català i nomès el tens en castellà i al revès, un llarg etc. etc.
Jo, em paro i dic avui els astres no estan a favor, demà serà un altre dia.
Aprofito aquest espai per proposar-te una presentació a la teva llibreria que ens faria molta il.lusió.
Les llegim...? que es coms sen's coneix a Igualada, hem fet i produït un Cd. "Lluna, sal, sang, exili" i sextina inèdita, amb poemes de la Maria-Mercè Marçal, dits per la Núria Candela i amb música de Concepció Ramió.
En parlem?
Reitero ANIMS!
Gràcies a tothom pels comentaris!
Avui el dia ja és diferent. És allò de les petites coses :)
Núria, sí aquesta dona es va refiar de tu.
Les Llegim i tant que en parlem!
L'Espolsada,
Gràcies a tu per compartir aquestes petites coses amb nosaltres!
I, si encara et fan falta, més ànims!!!
Petó,
SU, meitat
Ànims i a continuar endavant! Tenir una llibreria i portar un blog tan interessant com aquest al dia no deu ser cosa fàcil! L'enhorabona.
Quimet sobretot si no has de perdre el temps amb les operadores d'internet.
Publica un comentari a l'entrada