divendres, 12 de setembre de 2008

Mal d'escola


Feia temps que veia Chagrin d'école a les llistes dels més venuts de l'Estat francès i guardava molt bon record de Daniel Pennac, el seu autor, i la seva Fée carabine, de quan estudiava a la universitat. Així doncs, quan Mondadori em va fer arribar un exemplar anticipat a la sortida a les llibreries em va fer molt feliç; gràcies, aquests detalls les llibreteres i els llibreters els agraïm.

Mal d'escola ha entrat a les llibreries aquesta setmana, just quan la canalla omple les motxilles i el professorat ja fa dies que es prepara per donar-los la benvinguda. Mal d'escola és una dissertació sobre l'ofici de fer de mestre i l'educació, però també és una esperança per aquells mals alumnes dels quals ningú no n'espera res, tanmateix acaben essent alguna cosa a la vida, com ara un mestre, el cas de Daniel Pennac.

Per a mi, Mal d'escola és un llibre molt francès i es basa en el sistema educatiu d'allí, segurament hi ha coses difícils de traslladar a casa nostra. Ara bé, Pennac també parla de valors educatius que són universals i per tant extrapolables arreu. El llibre té alts i baixos, a estones no el pots deixar de llegir i altres es fa feixuc. Hi ha fragments amb els quals m'hi he sentit molt identificada, jo també vaig ser una mala alumna per alguna professora i comparteixo amb Pennac que hi ha gent que es dedica a l'ofici que no hauria de fer-ho.

Pennac parteix de la seva època d'estudiant, mal alumne, abans d'esdevenir mestre i escriptor de renom i el llibre no deixa de ser un agraïment als bons i les bones mestres que tots hem tingut i que han col·laborat a ser qui som i com som.

"Els nostres "mals alumnes" (alumnes considerats sense futur) no vénen mai sols a l'escola. Allò que entra a la classe és una ceba: capes de malestar, de por, de neguit, de rancúnia, de ràbia, de desitjos insatisfets, de renúncia furiosa, acumulades sobre un fons de passat vergonyós, de present amenaçador, de futur condemnat. En realitat la classe no pot començar fins que no deixin el fardell a terra i no hàgim pelat la ceba..."

"En aquell temps llegir no era la proesa absurda que és avui. Considerada una pèrdua de temps, perjudicial per al treball escolar, la lectura de novel·les ens estava prohibida a les hores d'estudi. D'aquí la meva vocació de lector clandestí: novel·les folrades com els llibres de classe, amagades a tot arreu on es podia, lectures nocturnes amb llanterna de butxaca, dispenses de gimnàstica, tot era bo per trobar-me tot sol amb un llibre."

"Els mals de gramàtica es curen amb la gramàtica, les faltes d'ortografia amb l'exercici de l'ortografia, la por de llegir amb la lectura, la de no comprendre amb la immersió en el text, i el costum de no reflexionar amb el reforçament tranquil d'una raó limitada estrictament a l'objecte que ens ocupa, aquí, ara, en aquesta aula, durant aquesta hora de classe, mentre hi som."

Publicada en català per Empúries i en castellà per Mondadori: www.maldeescuela.com

9 comentaris:

Mireia ha dit...

Hi ha tantes reflexiona al voltant de l'escola i de l'aprenentatge que hauríem de fer i no fem. Sovint és tant o més difícil ensenyar que aprendre i no ho pot fer qualsevol. Calen grans dosis de coneixement, però sobretot de perseverança, empatia i ganes! Potser és un llibre que haurien de llegir molt d'aquest mestres que no ho fan per vocació...

Plego que m'estic enrotllant.

montse feliu ha dit...

M'agradarà molt llegir aquest llibre. Fa trenta anys que em dedico a l'educació, i penso que mai en saps prou. Hi ha molts factors que fan d'una persona un bon mestre, però potser el que és definitiu és estimar els teus alumnes.
No dubteu que me'l compraré.

Arlequí ha dit...

Hola. Gràcies per la recomanació. És bo veure que hi ha algú que parla de l'ensenyament, no només per fer-ne una crítica. Ensenyar com qualsevol feina demana tenir vocació i responsabilitat, però avui dia aquesta tasca és poc valorada. I és per això que crec que hi haurien d'haver més llibres com aquest.

Salutacions d'una professora de secundària.

Paraula ha dit...

El vaig llegir aquest estiu en francés i em va encantar. La prosa captivadora de Pennac, a l'estil de Comme un roman, n'és una de les virtuts. Compartisc amb tu la idea que de vegades es fa feixuc, però té moments màgics. I també que és universal, perquè de mestres i d'alumnes, bons i dolents, n'hi ha a tots els llocs.

Anònim ha dit...

Encara no l'he pogut llegir però és una bona notícia que hagi sortit aquest llibre. Em va agradar molt "Com una novel·la", del mateix autor. Pertanyo a l'Associació catalana de dislèxia i totes les experiències relacionades amb les dificultats per llegir i escriure ens interessen molt. Més encara, si l'afectat se n'ha sortit tan bé com Daniel Pennac! I tant que me'l llegiré!

L'Espolsada llibres ha dit...

És un llibre que generarà debat, segur. Estic d'acord amb què els mestres són un pilar educatiu i formatiu, però si l’alumnat no té l'altre pilar, la família, miracles a Lourdes. Ara bé, el meu cas si més no, hi ha mestres que t’ajuden a anar endavant i a ser positiu, d'altres, sembla que gaudeixin ridiculitzant-te i si hi sumem l'edat o si tens algun problema d’aprenentatge el resultat pot ser nefast. Si tens els dos pilars ben assentats és quan vas endavant malgrat tot.

SU ha dit...

El vaig veure aquesta setmana passada a la Llibreria Documenta i vaig anotar-lo per regalar-lo a la meva dona, que és mestra, qualsevol dia d'aquests.

Gràcies, com sempre, per la recomanació i el post!

SU, meitat

Llibreria L'Illa ha dit...

Jo l'estava llegint i l'he deixat perquè m'ha avorrit moltíssim. L'esperava amb ganes perquè em van agradar molt les tres primeres entregues de la 'tribu' Malaussène però m'ha decebut. Em sap greu ser la nota dissonant...

L'Espolsada llibres ha dit...

No t'ha de saber greu, ja he comentat que tenia alts i baixos i que hi ha moments que es fan feixucs, però té afirmacions que valen la pena de llegir. De totes maneres és un bon llibre per genera debat i reflexionar.