dissabte, 27 de setembre de 2008

La princesa y el pescador



La princesa y el pescador comença com si fos una llegenda i, així continua a l'inici de cada capítol amb un petit fragment d'una història vietnamita. Aquests fragments donen pas a la història que Minh Tran Huy ens vol explicar, la vida de dos adolescents d'origen vietnamita que viuen a París.

La Lan, nascuda a França i que viu amb els pares que van marxar de Viet Nam amb l'entrada dels comunistes, i en Nam, nascut a Viet Nam i que viu amb el germà, doncs van fugir del seu país a corre-cuita i part de la família s'hi va quedar. Aquest petit fet, per a mi important, marcarà el caràcter de tots dos. La princesa y el pescador són tres relats emparats sota una novel·la de gran tendresa. D'una banda, tenim la relació d'amistat i de desamor entre la Lan i en Nam, abraçades, silencis, tendresa, desesperació... de l'altra, una magnífica guia del Viet Nam, ja que la protagonitza hi viatja amb els seus pares, Minh Tran descriu a la perfecció els paratges vietnamites (trio aquest paràgraf perquè parla d'un dels racons de Hanoi del que més bons records en guardo):

"Hanoi [...] adoraba sus parques, sus lagos cruzados por pequeños puentes, sus avenidas bordeadas de flamboyantes donde los enamorados se citaban; me encantaba pasear a lo largo de las estelas en forma de tortuga del templo de la Literatura, edificado en el siglo XI en honor a Confucio..."

I per últim, una llegenda que porta el fil de la novel·la. Llegenda imprescindible per entendre la filosofia del país i la seva gent, els somriures, l'amabilitat i la verdor dels seus paratges i, segurament, la melancolia que sent l'autora pel seu país d'origen.

Sovint quan llegeixo un llibre penso en alguna cançó com a banda sonora. Aquest cop mentre llegia em venien al cap dos llibres que servirien per fer una combinació perfecte, El niño de piedra y otras historias vietnamitas de Thich Nhat Hanh i l'àlbum il·lustrat El búfalo y el pájaro per posar-hi tots els colors del verd que ofereix Viet Nam.


"En ocasiones he amado profundamente a seres a quienes he perdido, y tal vez por eso se escribe, para recuperarlos y caminar, por unos instantes, a su lado. Como si nada hubiera cambiado."


Publicada per La otra orilla en castellà

7 comentaris:

elisabet ha dit...

Enhorabona per aquest post. L'he trobat molt personal i m'ha fet venir moltes ganes de remenar tots aquests llibres que comentes. A veure quin arriba a les meves mans. Una abraçada forta!

L'Espolsada llibres ha dit...

Ups, moltes gràcies. Si els remenes ja m'ho faràs saber.

montse feliu ha dit...

Fa uns anys vaig tenir la sort de viatjar a Vietnam. Em va semblar un país preciós. M'agradarà llegir aquest llibre i rememorar aquells espais. Gràcies

Glòria Maria ha dit...

Hola, em ve molt bé el post perquè la setmana que ve havia de fer un regal i dubtava entre dos llibres, així que ja sé que faré, "passaré" d'ells i regalaré aquest.
Gràcies per la tasca que fas!!

L'Espolsada llibres ha dit...

Montse, segur que et porta molt bons records.
Glòria Maria gràcies a vosaltres per ser-hi i fer-me confiança.

montse feliu ha dit...

Certamenmt, l'he llegit i m'ha agradat molt. M'ha fet recordar un país molt especial, diferent de tot el que he vist fins ara.Però també he de dir que la història dels dos mics m'ha emocionat. L'escriptora aconsegueix fer-te sentir profundament.
Les llegendes que explica són senzillament boniques. No sé si a la nostra cultura sabem apreciar aquest tipus de llegendes.
Us el reconamo moltíssim. Encara que no hagueu visitat Vietnam, pot ser un primer pas.

L'Espolsada llibres ha dit...

Montse, contenta que compartim la mateixa opinió. A més està a punt de sortir l'edició en català.