A vegades necessites llibres profunds, divertits, novel·lasses... però de tant en tant necessites alguna cosa que et faci passar una bona estona, desconnectar i sentir-te enmig d'una trama detectivesca. Ferran Torrent és per a mi una vàlvula de descompressió, un divertiment de bona qualitat literària amb uns diàlegs àgils però incisius.
A Només socis Torrent no només fa un retrat àcid de l'entremat politcoeconòmic del País Valencià, sinó que aquest cop ens porta fins a Viena per introduir-nos l'holocaust dels qual uns quants valencians també en foren víctimes. A partir d'aquí estirem el fil fins a conèixer la Brigada jueva encarregada d'eliminar els exlíders nazis que hi ha arreu, els serveis secrets del Mossad i la CIA.
Només Socis és un punt de trobada de vells protagonistes en l'obra de Torrent, hi tenim Butxana, Tordera, Juan Lloris que li serveixen per narrar un llibre que passa molt bé i per introduir-nos personatges com Carla, una dona amb caràcter i sobretot compromesa que fascina Butxana, que en aquesta vida ja només aspira a comprar-se una illa per poder-ne ser l'amo.
"-M'agrada Carla-digué.
-S'ha dedicat en exclusiva a complir la paraula donada pel seu avi. És advocada i economista, sap idiomes, amb un futur professional esplèndid als Estats Units, però encara que et resulte complicat entendre-ho hi ha gent capaç de sacrificar-ho tot, passar per on siga, per un objectiu ètic que considera un deure."
És Torrent en estat pur, només que tinc la sensació que aquests personatges ja han donat de si tot el que tenien, només espero que no sigui un símptoma semblant al que pateix l'escriptor Ferran Torres, un dels protagonistes del llibre.
Publicat per Columna en català
9 comentaris:
m'encanta veure que no sóc l´única a qu agraden les novel·les de ladres i serenos, Torrent, Camilleri i molt d'altres.Ja sé que són novel·les de gènere i que sovint se les obvia, però reivindico com a llibres per divertir-se, per disfrutar i allunyar-te de la realitat tot perseguint als dolents
Hola, no seré jo qui desprestigie F Torrent, però, podríeu llegir també altres autors valencians que escriuen molt bé, no' En aquest sentit tu ets un "rara avis", perquè ens vas parlar de F Bodí, peròla immensa majoria dels lectors de Catalunya sembla que "renten la consciència de llegir aytors valencians" amb Torrent. per a mi Torrent és una marca (com qui compra unes sabatilles NIKE), ho dic des del respecte, però crec que és molt trist que eclipse altres escriptors/es molt bons. Salut
Jo el tinc pendent dins el meu club de lectura de Cardedeu, per tant, d'aquí 15 dies com a molt tard, en podré dir la meva opinió.
Fa temps que no llegeixo Torrent...però no era massa el meu fort en quan a lladres i serenos. Mireia, prefereixo a Camilleri.
Mireia estic amb tu.
Abel entenc el que dius, però no és el meu cas perquè procuro repartir-ho, tanmateix la distribució i publicació també hi té a veure. Estic convençuda que al País Valencià tampoc us deuen arribar algunes obres del Principat.
Assumpta en Torrent no és tan lladres i serenos sinó bones trames que et fan passar bones estones.
La veritat és que, en part, potser té raó l'Abel. Jo tinc una amiga a Castelló i sempre que he anat a visitar-la i hem aprofitat per anar a una llibreria cèntrica que s'anomena BABEL i que m'agrada força m'he adonat que ells tenen els autors catalans a les primeres files dels prestatges, cosa que, certament, no ocorre aquí a casa nostra.
Una abraçada
El problema de considerar com a referència el Ferran Torrent, que fa la seua literatura tan particular, és que es pense que al País Valencià no fem altra cosa ni existeix altra gent. I que conste que jo m’ho passe molt bé amb les lectures del de Sedaví (per raons que no venen al cas vaig gaudir-ne molt de “Societat Limitada”, encara que no tant dels altres que completen la trilogia), però el bo i millor roman en el més desconsiderat dels anonimats. Distribució, mercat... Una llàstima, la veritat.
Ei pobre Torrent!
Aquesta sensació que teniu la gent del País Valencià també la deuen tenir autor/es del Principat. Segur que destaquen Pàmies, Espinàs, Monzó... i també hi ha un munt de gent de l'ofici que passa desapercebuda. A vegades és criteri de la llibreria i altres és pura supervivència o lleis del mercat. Que consti que des d'aquest bloc no he parat de defensar tant el que es fa al sud com el que es fa les Illes, Però per què no parlem del llibre?
Amb el teu permís (perquè ens has demanat que parlem del llibre), vull manifestar el meu acord total amb el josep manuel, es llegeix a Catalunya els Bodí (tu ja ens vas dir que sí, però i l'ampñli ventall de públic?),V Usó, U Lozano, V Pallarés... Aquí al P Valencià llegim molts i molts autors catalans!!!
No acabo d'entendre aquesta història de si valencià, de les illes, del principat... Hem de suposar que cadascú és prou gran per triar les seves lectures i que no ens condiciona excessivament la dificultat per trobar determinades novel·les a les llibreries o les crítiques dels professionals, perquè sinó ja podem plegar. Entenc, però, que de vegades el mercat no ens facilita gaire les nostres possibilitats de tria.
Ara és quan em tocaria parlar de Només socis, però potser m'allargaria massa i no seria gaire objectiu -i qui ho és en literatura?- perquè sóc torrentista, però com a mínim deixaré dit que és una novel·la d'aquelles que per mi té una de les característiques que busco, que no sé si ara està de moda, i que el vell crític Forster apreciava: "i ara què passarà?"
En tot cas, si us sembla convenient passar-vos-hi, al meu bloc -aquí a la vora- en dic alguna cosa més.
Gairebé me n'oblido: si volem, podem classificar totes les obres literàries en algun gènere, cosa que no els afegeixes ni els treu valor, o no és així?
Publica un comentari a l'entrada