dimarts, 25 de març de 2008

La hoja plegada




Aquells que us deixeu caure per la llibreria o em coneixeu sabeu que tinc una debilitat per l'editorial Libros del Asteroide i els seus llibres, no em canso de reivindicar-los, de donar-los lloc a les prestatgeries i de recomanar-los, tanmateix no deixo de demanar més traduccions al català del seu catàleg.

Aquests dies m'ha acompanyat La hoja plegada de William Maxwell de qui ja vaig comentar Van venir com orenetes i n'he quedat tant o més enamorada. Em costa de descriure la sensació que t'envaeix quan llegeixes Maxwell, t'abraça una dolçor melancòlica que et dibuixa uns somriure malgrat la duresa de les seves històries.

En aquest llibre, Maxwell se centra en un punt conflictiu de la vida, el pas de l'adolescència a l'edat adulta i ens ho explica a través de Lymie Peters i Spud Latham, tots dos protagonistes. El llibre està dividit en quatre parts compostes de capítols curts d'una descripció acurada però mai carregosa. Als suburbis de Chicago dels anys vint neix l'amistat entre Lymie, un nen orfe de mare, escanyolit, intel·ligent, no massa hàbil i Spud, tot múscul, atleta i un desastre amb els estudis. Aquesta amistat la podríem definir com una simbiosi ja que neix de la necessitat de les mancances de l'un i de l'altre, plegats però caminen fins a la universitat on passa la major part de la història. Aquí apareix l'amor, s'intueix una homosexualitat, les relacions de poder de les germandats de les universitats... Lymie i Spud caminen per primer cop en sentit oposat i l'amistat esdevé malaltissa, sobretot pel dèbil Lymie.

No vull comentar-ne res més, perquè m'agradaria que el llegíssiu, doncs és un llibre de relacions, de persones, sense una trama trepidant, tanmateix t'atrapa per la saviesa que s'hi amaga. Només una cita per anar obrint boca:

"Para conocer la injusticia del mundo sólo hace falta un poco de experiencia. Para aceptarla sin amargura o envidia se necesita casi la suma de toda la sabiduría humana..."

Publicada en castellà per Libros del Asteroide

6 comentaris:

Anna ha dit...

l'argument no em crida, però la teva descripció fa venir ganes de llegir-lo!

L'Espolsada llibres ha dit...

Fes-ho doncs, s'ho val!

Xenofílic ha dit...

M'encanten la forma i el color dels llibres de l'asteroide! La trobo una imatge molt encertada. D'aquesta editorial me n'he llegit la "Trilogia de Deptford" d'en Robertson Davies...una joia!

L'Espolsada llibres ha dit...

Xenofilic doncs ara han començat a publicar, d'en Davies, la trilogia de Cornish, amb Ángeles Rebeldes.
A mi també m'agrada molt l'edició i la frase al final del llibre?? Estan editats amb mola estimació i això es nota.

montse feliu ha dit...

Va ser una de les moltes recomanacions que ens varem fer el darrer dia del club de lectura del curs passat, així que el tenia apuntat a la llista dels que volia llegir. Ara ja l'he llegit i m'ha encantat. Quina capacitat de descriure els sentiments humans! Crec que el tornaré a llegir per saborejar-lo
Jo també, cada vegada sóc més adicta als llibres de l'Asteroide, i és que encara no n'he llegit cap que m'hagi decebut.
Espero amb impaciència que publiquin el tercer de la trilogia de Cornish

L'Espolsada llibres ha dit...

Montse estic molt contenta que t'hagi agradat, l'escriptura de Maxwell és magistral
Aquesta setmana surt la tercera part de Cornish!