La hoja plegada

Aquells que us deixeu caure per la llibreria o em coneixeu sabeu que tinc una debilitat per l'editorial Libros del Asteroide i els seus llibres, no em canso de reivindicar-los, de donar-los lloc a les prestatgeries i de recomanar-los, tanmateix no deixo de demanar més traduccions al català del seu catàleg.

Aquests dies m'ha acompanyat La hoja plegada de William Maxwell de qui ja vaig comentar Van venir com orenetes i n'he quedat tant o més enamorada. Em costa de descriure la sensació que t'envaeix quan llegeixes Maxwell, t'abraça una dolçor melancòlica que et dibuixa uns somriure malgrat la duresa de les seves històries.

En aquest llibre, Maxwell se centra en un punt conflictiu de la vida, el pas de l'adolescència a l'edat adulta i ens ho explica a través de Lymie Peters i Spud Latham, tots dos protagonistes. El llibre està dividit en quatre parts compostes de capítols curts d'una descripció acurada però mai carregosa. Als suburbis de Chicago dels anys vint neix l'amistat entre Lymie, un nen orfe de mare, escanyolit, intel·ligent, no massa hàbil i Spud, tot múscul, atleta i un desastre amb els estudis. Aquesta amistat la podríem definir com una simbiosi ja que neix de la necessitat de les mancances de l'un i de l'altre, plegats però caminen fins a la universitat on passa la major part de la història. Aquí apareix l'amor, s'intueix una homosexualitat, les relacions de poder de les germandats de les universitats... Lymie i Spud caminen per primer cop en sentit oposat i l'amistat esdevé malaltissa, sobretot pel dèbil Lymie.

No vull comentar-ne res més, perquè m'agradaria que el llegíssiu, doncs és un llibre de relacions, de persones, sense una trama trepidant, tanmateix t'atrapa per la saviesa que s'hi amaga. Només una cita per anar obrint boca:

"Para conocer la injusticia del mundo sólo hace falta un poco de experiencia. Para aceptarla sin amargura o envidia se necesita casi la suma de toda la sabiduría humana..."

Publicada en castellà per Libros del Asteroide