Enguany l’editorial l’Avenç té prevista la publicació de les memòries de Xavier Benguerel prologades per en Pere Calders. Benguerel va viure la guerra civil i l’exili de primera mà tal com relata en el llibre Els vençuts, un episodi molt ben descrit pel seu company, Pere Quart, a Les corrandes d’exili. Edicions de 1984 va reeditar aquest llibre en la col·lecció Temps maleïts fa un parell d’anys. Els vençuts és una crònica que pot confondre’s amb una novel·la, la realitat sempre supera la ficció, i és que és tan dur i trist l’episodi de la nostra història que s’hi narra, que un tendeix a creure que això no és veritat.
“Al capdavall, la mort s’anava convertint en un vulgar incident i, a certs moments, en una escapatòria desitjable.”
La història està dividida en dues parts. La primera, Els fugitius, que comença amb l’èxode dels protagonistes cap l’exili amb les tropes franquistes trepitjant-los els talons, el creuament de la línia i l’arribada a França que no era ni de bon tros la terra acollidora que s’havien imaginat. La segona part, La fam i les fúries, on les persones que van viure l’exili deambulaven pels carrers com si el caminar fos el seu únic destí. La seva destinació no era altra que els camps de refugiats de les fredes platges de França. Capítol de la història d'Europa que sovint s’ha volgut obviar.
Precisament, per no caure en l’oblit, la tria d’aquest llibre.
“Es poden perdre moltes coses, Pineda, fins i tot una guerra; però que un poble es perdi...”
Ressenya publicada a la revista Sàpiens del mes de març
Publicat per Edicions de 1984
“Al capdavall, la mort s’anava convertint en un vulgar incident i, a certs moments, en una escapatòria desitjable.”
La història està dividida en dues parts. La primera, Els fugitius, que comença amb l’èxode dels protagonistes cap l’exili amb les tropes franquistes trepitjant-los els talons, el creuament de la línia i l’arribada a França que no era ni de bon tros la terra acollidora que s’havien imaginat. La segona part, La fam i les fúries, on les persones que van viure l’exili deambulaven pels carrers com si el caminar fos el seu únic destí. La seva destinació no era altra que els camps de refugiats de les fredes platges de França. Capítol de la història d'Europa que sovint s’ha volgut obviar.
Precisament, per no caure en l’oblit, la tria d’aquest llibre.
“Es poden perdre moltes coses, Pineda, fins i tot una guerra; però que un poble es perdi...”
Ressenya publicada a la revista Sàpiens del mes de març
Publicat per Edicions de 1984
6 comentaris:
passejava per aquí i he passat a saludar! :)
Hola!
He llegit part del teu post al "Cultura" de l'Avui, felicitats!
Seguim vives, i confio que aviat revifarem la nostra paradeta!
Gràcies, moltes i sinceres, per passar-hi.
SU, meitat semi-apàtica
Moltes gràcies noies,
Su un bon remei és llegir Els vençuts, segur!
L'Espolsada, t'he vist a Sapiens i a l'Avui¡¡
felicitats¡¡
Gràcies Assumpta, tot sigui per fer divulgació de la nostra memòria.
Quan vaig llegir Els vençuts em vaig emocionar i vaig entendre molt millor el que havien patit tots els qui per defensar la República i el país varen haver de marxar-ne. És un llibre especial, únic. I encara ho és més quan trobes la presona a qui li pots regalar perquè saps que acabarà compartint i sentint el mateix que vas sentir tu.
Publica un comentari a l'entrada