divendres, 1 de febrer del 2008

La mort i la primavera


Enguany celebrem el centenari del naixement d'una de les autores més brillants que ha donat la nostra literatura, Mercè Rodoreda. Tinc pendent de fa temps la lectura d'alguns dels seus llibres, i aprofitant que aquest any es reeditarà bona part de la seva obra m'he decantat per La mort i la primavera.

És una novel·la que el seu editor, Joan Sales, li va publicar a títol pòstum, malgrat ella encara hi treballava, revisava i reescrivia i que per tant llegeixes amb apèndixs, notes, comentaris manuscrits... que fan que encara tingui més atractiu.

La mort i la primavera ens parla d'un poble situat en algun indret remot on la mort hi sobrevola constantment. Un poble on els habitants renillen com els cavalls, es comporten com a salvatges en estat pur i on res es diu pel seu nom.

Hi ha tanta brutalitat en aquest poble que l'autora la vesteix amb la poesia que ens ofereixen les flors, les abelles, els ocells, en definitiva, la natura. És una obra plena de símbols, Rodoreda en estat pur, la Rodoreda dels contes.

"A l'altra banda del riu vaig deixar la pudor de fulla menjada d'eruga i vaig trobar l'olor de les glicines i la pudor dels fems. La mort i la primavera".

Rodoreda contraposa constantment el més bell i el més odiós com a metàfora, els habitants volen morir per sentir-se vius i reencarnar l'ànima en la natura. El fet d'estar vius els oprimeix en uns cossos que no els deixen viure.

"No puc canviar res de la meva vida. La mort va fugir pel cor i quan ja no vaig tenir la mort a dintre em vaig morir..."

Per a mi no ha estat un llibre de lectura fàcil, cal llegir-lo acuradament, pair-lo, detenir-s'hi i entrar-hi, un cop hi ets t'atrapa.

La millor manera de retre homenatge a la Rodoreda és parlant-ne, llegint i parlant dels seus llibres, per això el dia 6 de febrer a la xarxa de blocaires en parlarem.


Publicada pel Club Editor en català

13 comentaris:

el llibreter ha dit...

Una novel·la excepcional, sens dubte. La més m'ha colpit de Mercè Rodoreda.

Salutacions cordials.

Jesús M. Tibau ha dit...

Qualsevol llibre de Rodoreda és extraordinari, aquest és el seu mèrit. Aquest en concret no l'he llegit. Enguany és un bon moment per a fer aquest plaer pendent.

L'Espolsada llibres ha dit...

Benvinguts sr. Llibreter i Jesús, sens dubte una novel·la colpidora.
A veure si animem els lectors a descobrir-la.

Irisibula ha dit...

M'animaré i us el compraré, que aquest encara no l'he llegit!

L'Espolsada llibres ha dit...

Benvinguda littlegrasshopper!
Llegeix-lo i en parlem, serà tot un plaer.

Jordi Gonzalez ha dit...

Gràcies per la recomanació!!! Aquesta no la coneixia. Bé en realitat no les coneixo totes però es que sempre tothom té les típiques i es dificil que reeditiin. A veure si es veritat que aquest any sí.

digue'm ariadna ha dit...

... La mort i la primavera, una gran lectura per llegir i rellegir...

Ferdinand ha dit...

Meravellosa, fascinant, la millor, sense cap mena de dubte, de la Mercè Rodoreda, i la millor (bé, una de les millors perquè no se'm tiureu a sobre) de les que s'han escrit mai en català.

Anònim ha dit...

Mercè Rodoreda és una gran escriptora. Cada llibre que llegesc m'agrada més i més. Per mi, Mirall trencat és el millor de tots, fantàstic però el carrer de les camèlies es un gran llibre. A la fi, tots són molt bons.
Besades

L'Espolsada llibres ha dit...

Lídia,
Benvinguda al bloc, ens llegim.

Lluis Torroja ha dit...

Vaig llegir La mort i la primavera fa un any i em va fascinar; coneixía molt poc de Rodoreda i em va sobtar trobar-me amb una obra tan inquietant, tan colpidora, com molt bé s'ha dit per aquí.

Jo soc fotògraf i també realitzo projectes artístcs interdisciplinaris; després d'un any encara em volten pel cap les imatges del llibre i m'he decidit a realitzar una obra fotogràfica inspirada en la novel·la; no serà fàcil, però serà un bon repte.

Ara mateix estic buscant localitzacions i personatges, i he trobat algún poble pel sud de França on hi ha cases sobre rius i coves, però encara haig d'investigar.

Si hi ha algú interessat en fer alguna aportació sobre llocs, o sobre el que sigui, serà d'agrair.

Ho aconseguixi tal com vull o no, penso anar aviat a Romanyà a deixar un crisantem sobre alguna pedra humida,...

Salutacions.

L'Espolsada llibres ha dit...

Caram Lluís, aquest projecte sona molt interessant, quan l'hagis enllestit ja ens ho faràs saber!

Josep ha dit...

M'acabo de llegir la novel·la.
M'ha fascinat aquesta barreja de poètica i bellesa, amb la brutalitat angoixant de la narració.
És la meva primera lectura de Rodoreda i m'ha encantat descobrir-la!
Salut!