dissabte, 16 de febrer de 2008

Adreça desconeguda


Sota una aparença de senzillesa s’amaga la força de les paraules, no cal ni una sola pàgina més per copsar l'horror d'una època. Adreça desconeguda ens narra una relació epistolar entre dos amics i socis, Max Eisenstein que viu als EUA i Martin Schulse que ha tornat a Alemanya amb la família just quan el nazisme comença a estendre’s i Hitler es fa gran. Max escriu puntualment a Martin per mantenir-lo informat de com va el negoci i per sentir a parlar de l'Alemanya que tant enyora:
"... encara sento amb força l’encís d’Unter den Linden: l’amplitud de la llibertat intel·lectual, els debats, la música, la camaraderia alegre."
Les notícies que arriben d’Alemanya però no són gens esperançadores, primer se’n sorprèn, fins i tot Martin al principi sembla descol·locat amb la notorietat d’un tal Hitler. "Aquell home és com una descàrrega elèctrica, tan fort com només ho pot ser un gran orador i un fanàtic. Però jo em pregunto, està prou bé del cap?"
A mesura que va avançant el temps però Max sent com perd un amic que és xuclat pel nazisme i que acaba justificant les atrocitats més grans en nom d’una ideologia, fins i tot gosa escriure aquestes paraules al seu amic:
"Mai no he odiat el jueu individual; a tu sempre t’he apreciat com a amic, però entendràs que et parlo amb tota franquesa si et dic que no t’he estimat per la teva raça, sinó malgrat la teva raça."

Amb només 68 pàgines, Katherine Kressmann Taylor, coneguda com a Kressman Taylor en té prou per explicar-nos el que la va dur a escriure la història:
"Poc temps abans de la guerra, uns amics meus alemanys, cultes, intel·lectuals, amb bon cor, van tornar a Alemanya després de viure als Estats Units. En un període molt curt, van convertir-se en nazis fanàtics. En una visita que van fer a Califòrnia, van trobar-se un antic amic seu pel carrer, un antic amic íntim que era jueu. No hi van voler parlar."
Publicada per la Magrana en català i RBA en castellà.

6 comentaris:

digue'm ariadna ha dit...

... Una bona lectura i exel.lent adaptació al teatre: on en Jordi Bosch feia de Max, i en Ramon Madaula de Martin...

Abel ha dit...

Hola, gràcioes per contestar_me el dubte que plantejava al blog LLEGEIXES O ENRIQUEIXES. Et visitaré de tant en tant. Una abraçada

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

és un dels llibres que més bon gust de boca m'ha deixat en els darrers mesos.
El vaig comentar en el meu blog també.
Per a mi mereix nota alta.
una abraçada,

L'Espolsada llibres ha dit...

Bon dia,

Ariadna l'obra me la vaig perdre i em va fer molta ràbia, però el llibre com diu l'Assumpta m'ha deixat un bon gust de boca.
Abel benvingut m'agradarà que ens visitis.

Boro ha dit...

Prenc nota de la recomanació, fa poc que vaig anar a la llibreria, però l'apunte a la llista dels pendents per comprar. Fins aviat

El veí de dalt ha dit...

Un llibre exquisit, senzillament brillant. L'obra de teatre, no la vaig veure...catxís!