diumenge, 23 de desembre de 2007

Fa mil anys que sóc aquí


El premi llibreter l’organitzem les llibreries de Catalunya. L’objectiu és destacar la qualitat d’una obra que passa desapercebuda enmig de l’allau de novetats publicades, però, que per la seva qualitat creiem que cal donar-li una oportunitat. Els llibreters proposem uns quants títols i un jurat pren la decisió final.

Enguany el premi ha estat concedit a Fa mil anys que sóc aquí de l’autora italiana Mariolina Venezia.


El llibre ens narra la història de cinc generacions d’una família, els Falcone, amb la qual vivim 150 anys de la història d'Itàlia, des de la unificació fins a la caiguda del mur de Berlín. La novel·la se situa al sud d'Itàlia, a l'oblidada regió de Matera, i recupera el plaer de narrar, descriure i de viure petites històries que acompanyen els habitants de la vila de Grottole. La veu que explica la història és la de les dones de la família immerses en una societat masclista, tanmateix són les que sembren la llavor del canvi.

Hi ha un treball lingüístic remarcable doncs els habitants de Grottole s’expressen en el dialecte tal com es transcriu en diferents fragments de l'obra, cal esmentar la tasca notable de l'Anna Casassas en la traducció.

Com diu l’autora: "En aquest món globalitzat, on tot és igual arreu, els aeroports, les botigues, les maneres de vestir..., la gent té la necessitat de conèixer coses que, encara que no siguin particularment felices o boniques, siguin autèntiques."

En certa manera, els personatges i les protagonistes de la novel·la m’han recordat als de dos llibres publicats recentment, El sol dels Scorta, de Laurent Gaudé, i L'art de viure, de la Goliarda Sapienza, que també s’ambienten al sud d'Itàlia, i a través dels quals també descobrim la història del país, l’escalfor del sol i l’olor de les oliveres, en definitiva la Mediterrània.

Enmig de la voràgine de llibres trepidants Fa mil anys que sóc aquí recupera el plaer per la lectura d’anar a poc a poc.

Publicada per La Campana en català i Gadir en castellà

6 comentaris:

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Ja l'havia demanat pel tió. Si cau el llegiré aquestes festes i et diré que tal. De moment pinta bé.
Bon Nadal

Anna ha dit...

Quan l'anaves descrivint, d'alguna manera també em recordava al Sol dels Scorta. I també una mica a Sarum i els altres llibres de Rutherfurd, tot i que aquests abarquen moltíssimes més generacions.

digue'm ariadna ha dit...

És dels que espero que caiguin de la llista als Reis... una bona entrada d'any, si no ens "veiem" abans!

L'Espolsada llibres ha dit...

S'ha de dir que jo me n'esparava més. Vaig començar-lo en castellà perquè és el que hi havia a les llibreries, la versió en català just es va publicar en saber-se el premi, i em vaig encallar molt, no sé si per la traducció, el format... en català em va passar més lleuger, però està a anys lluny del premi llibreter de l'any passat. Com deveu haver deduït no és dels que vaig proposar.
De totes maneres us animo a llegir-lo i a parlar-ne!

hypatia ha dit...

uiggs,
i jo he de dir que.....

a mi em va recordar el "Cien años..." però a la italiana, i malgrat que l'encetava amb molta empenta, el vaig acabar amb penes i treballs

En recomano un, "Els tarongers de l'indià", d'en Jordi Achón, tendra, dolç, m'ha encisat del tot. Tasteu-lo, si voleu...

Amb somrís
=;)

L'Espolsada llibres ha dit...

Hypatia estic d'acord amb el que dius, tot i que amb la distància el regust és bo. M'apunto aquest altre.