Des d'aquí el meu petit homenatge a en Sebastià Sorribas, un dels culpables de la meva passió per la lectura.
Recordo com si fos ara El Zoo d'en Pitus, un regal d'aniversari, que no vaig poder deixar fins a acabar-lo. Aquells nens i nenes que van organitzar un zoo per recollir diners per poder pagar el tractament del seu amic malalt, sens dubte, un cant a l'amistat. També recordo amb un somriure als llavis el Festival al barri d'en Pitus, Viatge al país dels Lacets i la Cinquena Gràcia de Collpelat.
Llibres que sens dubte marquen el teu camí com a lectora/a. Val la pena posar tots els sentits a l'hora de triar els llibres que la mainada llegeix, d'aquests en dependrà la passió i l'hàbit, perquè no oblidem que llegir és un hàbit, un saber aturar-se i decidir quin temps del dia dediquem a la lectura.
Una abraçada Sebastià pels bons moments.
5 comentaris:
recordo que a mi també em va agradar molt, i això que de petit no llegia llibres, només còmics (a la meva època tebeos)
És un clàssic molt especial, amb moltes virtuts, al meu parer. Es té ben merescudes la gran quantitat de reedicions.
Cordialment,
Gonzalo
Celebro la vostra arribada al bloc i més si és per parlar del Zoo d'en Pitus.
Fins aviat!
Molts lectors hem crescut ab el Zoo i amb tots els llibres de La Galera
Sóc una fan dels personatges d'aquest llibre. Els trobo tan propers...
gràcies Espolsada llibres per fer aquest petit homenatge
Publica un comentari a l'entrada