S'acaba l'any

S'acaba l'any i m'agradaria poder fer un balanç tot comentant els llibres més venuts a l'Espolsada. És gratificant veure la bona acollida que han tingut els llibres, els autors i les autores dels quals han passat per la llibreria. S'acaba l'any i l'Espolsada té 10 mesos que han estat intensos, néixer, créixer i començar a caminar. Gràcies a la Isabel-Clara Simó, en Josep Maria Boixareu, en David Bassa, l'associació catalana de Tintinaires, Tintincat, a la Gemma Barbany i en David Montserrat, i l'Assumpta Montellà i l'Abel Camp, per creure-hi.

En català,

1. El caníbal, Isabel-Clara Simó

2. Mil cretins, Quim Monzó

3. Viure, reviure i pensar, Josep Maria Boixareu

4. El noi del pijama de ratlles, John Boyle

5. La maternitat d'Elna, Assumpta Montellà

6. El club eròtic dels dimarts, Lisa Beth Kovetz

7. El setè camió, Assumpta Montellà

8. Memòries, Jordi Pujol

9. El pont dels jueus, Martí Gironell

10. El conte número 13, Diane Setterfield

En castellà:

1. El niño con el pijama de rayas, John Boyle

2. Los bebés en el agua, Gemma Barbany

3. Un mundo sin fin, Ken Follett

4. La sangre de los inocentes, Júlia Navarro

5. El secreto, Rhonda Byrne

6. La ciudad sin tiempo, Enrique Muriel

7. La ladrona de libros, Markus Zusak

8. El cuento número trece, Diane Setterfield

9. Cien años de soledad ed. commemorativa, Gabo

10. La suma de los días, Isabel Allende

Com a curiositats, un mini llibre de l'Eva Piquer que es diu Supermaretreballadora i altres estafes està amunt del rànquing, per què deu ser?

Els tres còmics de Casals sobre història de Catalunya també ocupen un bon lloc: Guifré 897, La revolta dels segadors i Barcelona 1714.

Bon any i per molts llibres!

Fa mil anys que sóc aquí

El premi llibreter l’organitzem les llibreries de Catalunya. L’objectiu és destacar la qualitat d’una obra que passa desapercebuda enmig de l’allau de novetats publicades, però, que per la seva qualitat creiem que cal donar-li una oportunitat. Els llibreters proposem uns quants títols i un jurat pren la decisió final.

Enguany el premi ha estat concedit a Fa mil anys que sóc aquí de l’autora italiana Mariolina Venezia.

El llibre ens narra la història de cinc generacions d’una família, els Falcone, amb la qual vivim 150 anys de la història d'Itàlia, des de la unificació fins a la caiguda del mur de Berlín. La novel·la se situa al sud d'Itàlia, a l'oblidada regió de Matera, i recupera el plaer de narrar, descriure i de viure petites històries que acompanyen els habitants de la vila de Grottole. La veu que explica la història és la de les dones de la família immerses en una societat masclista, tanmateix són les que sembren la llavor del canvi.

Hi ha un treball lingüístic remarcable doncs els habitants de Grottole s’expressen en el dialecte tal com es transcriu en diferents fragments de l'obra, cal esmentar la tasca notable de l'Anna Casassas en la traducció.

Com diu l’autora: "En aquest món globalitzat, on tot és igual arreu, els aeroports, les botigues, les maneres de vestir..., la gent té la necessitat de conèixer coses que, encara que no siguin particularment felices o boniques, siguin autèntiques."

En certa manera, els personatges i les protagonistes de la novel·la m’han recordat als de dos llibres publicats recentment, El sol dels Scorta, de Laurent Gaudé, i L'art de viure, de la Goliarda Sapienza, que també s’ambienten al sud d'Itàlia, i a través dels quals també descobrim la història del país, l’escalfor del sol i l’olor de les oliveres, en definitiva la Mediterrània.

Enmig de la voràgine de llibres trepidants Fa mil anys que sóc aquí recupera el plaer per la lectura d’anar a poc a poc.

Publicada per La Campana en català i Gadir en castellà

Etiopía, un rostro con tres miradas

Avui us vull parlar d'un llibre de fotografies però que alhora és una magnífica guia de viatges. De fet aquest llibre és el culpable de les meves vacances en aquest extraordinari país ara fa tres anys. El vaig veure en una pila a la llibreria Altaïr, em va sobtar la verdor de la portada i vaig dir, jo vull anar-hi! Quina sorpresa quan vaig descobrir que aquella verdor era d'Etiòpia, les imatges que en teníem eren de sequera i terra erma.

Ara passats aquests tres anys sóc jo la que tinc una llibreria i resulta que ara és Altaïr que el recupera i l'edita sota el seu segell.

Us animo a regalar-lo en aquestes fetes, però sobretot a llegir-lo. En Javier Gozálbez i la Dulce Cebrián ressegueixen el país de nord a sud, i de l'est a l'oest desvetllant els secrets d'un país d'una gran diversitat que té molt a oferir.

Viatjar i llegir, llegir i viatjar...

El zoo d'en Pitus

Des d'aquí el meu petit homenatge a en Sebastià Sorribas, un dels culpables de la meva passió per la lectura.

Recordo com si fos ara El Zoo d'en Pitus, un regal d'aniversari, que no vaig poder deixar fins a acabar-lo. Aquells nens i nenes que van organitzar un zoo per recollir diners per poder pagar el tractament del seu amic malalt, sens dubte, un cant a l'amistat. També recordo amb un somriure als llavis el Festival al barri d'en Pitus, Viatge al país dels Lacets i la Cinquena Gràcia de Collpelat.

Llibres que sens dubte marquen el teu camí com a lectora/a. Val la pena posar tots els sentits a l'hora de triar els llibres que la mainada llegeix, d'aquests en dependrà la passió i l'hàbit, perquè no oblidem que llegir és un hàbit, un saber aturar-se i decidir quin temps del dia dediquem a la lectura.

Una abraçada Sebastià pels bons moments.

L'Espolsada a la ràdio

Aquesta setmana he tingut una grata sorpresa, m'han trucat de COMRàdio per fer-me una petita entrevista. Els diumenges al matí, dins el programa Serendípia, hi ha un espai que es diu Carretera i Llibres que fa un recorregut per les llibreries de Catalunya. Aquesta setmana han visitat l'Espolsada i m'ha fet molt feliç, aquí en teniu el resultat.