dissabte, 6 de setembre de 2014

Lejos de Ghana


Va ser un dels llibres que em van regalar per Sant Jordi, però no ha sigut fins aquest estiu que he tingut l'oportunitat de llegir aquesta primera novel·la de l'autora afropolita (com li agrada designar-se) Taiye Selasi, m'ha captivat tant que totes les vacances dono voltes a com ressenyar-la.

"La forma en que todo se había desbaratado.
De la misma forma en que las cosas caen por los acantilados. Como Irene, su primer muerto, la primera paciente a la que perdió; había ingresado entre risas al atardecer, y antes del alba ya estaba muerta. La velocidad a la que todo había sucedido. La inconcebible brevedad de una muerte (¿o sería más bien la inconcebible brevedad de una vida?). Kewku es médico, debería saberlo: el cuerpo se deteriora, nada dura para siempre -ni siquiera una vida, así que ¿por qué iba hacerlo el amor?-"

Kweku Sai és un cirurgià reputat d'origen ghanès, format als Estats Units, que cau fulminat al jardí de casa seva a Accra, Ghana. La mort de Kweku, pare de quatre fills, serveix de pretext pel retrobament familiar entre els germans i la mare.
Kweku Sai, després d'un dia molt dur a l'hospital, marxa de casa per sempre deixant dona i quatre fills que la següent notícia que tenen d'ell és la seva mort. Amb una sensibilitat especial, amb un traç precís i gran originalitat Selasi va construint una novel·la de personatges, ens va desgranant les vides de la Fola, la mare; l'Olu, el primogènit; els bessons, en Taimo i la Kehinde; i la petita Sadie, envejada pels germans, però plena de dolor i complexes. A cavall entre els Estats Units i Ghana, país d'origen de la família, anem coneixent què passa quan de sobte el pare marxa per sempre i la mare es posa a treballar amb quatre fills petits a càrrec, ella que havia penjat els estudis de dret per donar suport al marit i a la seva carrera com a cirurgià. Què li passa a Kweku que sigui tan greu per renunciar a la seva família d'aquesta manera, ell que s'estima els fills com a res en aquest món? I als fills?
La mort sobtada del pare serveix per reunir una família destrossada per unes ferides emocionals fetes en nom de l'amor, però què és l'amor? No vull desvetllar massa coses perquè m'agradaria que us deixéssiu seduir per la prosa de Selasi.

La complexitat de les relacions familiars, la crisi d'identitat, créixer entre dues cultures, el racisme latent són els grans temes de la literatura del segle XXI i Selasi s'estrena amb nota amb aquest primer llibre carregat de bellesa, dolor i desesperança.

"-Piénsalo. Aparte de los rastafaris, los de verdad, los creyentes, ¿qué clase de chicas negras llevan rastas? Las chicas negras que van a facultades predominantemente blancas, ni más ni menos. Las rastas son el pelo de blanca de las chicas negras. La respuesta del orgullo negro a un problema de lo más blanco: el deseo de tener un pelo largo y sedoso con el que hacerse una cola de caballo. Y hacerse trenzas o ponerse extensiones se vuelve demasiado laborioso. Pero necesitas un peinado que te permita correr bajo la lluvia. Ya ni siquiera estamos hablando de los beneficios secretos de la discriminación positiva, sino de esto: el pelo mojado, un privilegio de la mujer blanca."

Un debut brillant, hem d'agrair a la gran Toni Morrison que animés la Taiye a escriure. De ben segur que en sentirem a parlar.

Publicada per Salamandra
Traduïda per Rita da Costa