dissabte, 21 de juny de 2014

Premi Llibreter 2014


Dimecres vam celebrar el Premi Llibreter com cal, aquest any sí. Pensat i ideat com una festa per a tothom que estima els llibres, es va fer un acte obert a tothom (una mica més i morim de l'èxit!) i això em va permetre anar-hi molt ben acompanyada de clientes i amigues de l'Espolsada.



L'antiga fàbrica Damm va acollir l'acte, conduït per la gran Gemma Ruiz, amb pregó de la Care Santos (llegiu-lo aquí), amb cançons de Yes the Music! i la lectura dramatitzada de Sergi López d'algunes cartes del mític 84, Charing Cross Road. Va cloure l'acte el conseller Mascarell que emulant en Sergi López va llençar el discurs que duia preparat a terra (pobre l'assessor que li havia escrit) per explicar-nos la seva vinculació amb els llibres i les llibreries (discurs que no era nou) molt bonic i afectiu però jo, del Conseller de cultura, n'esperava propostes de govern de cara al suport a la xarxa de llibreries d'aquest país, però això són figues d'un altre paner.

Gemma Ruiz i Alex Pler, portaveu del jurat d'Altres literatures

El primer guardó lliurat va ser per l'Àlbum Il·lustrat (ignorat sistemàticament pels mitjans, a excepció d'honroses excepcions). Jon Klassen autor d'Aquest barret no és meu n'és el guanyador, va recollir el premi l'editor, Jesús Ortiz, de Milrazones (editorial de Santander) que no només publica en català sinó que publica contes agosarats i intel·liegents. Genial! Feu un clic,  veureu què en diu la Irene de l'Altell.

El segon guardó en la categoria Altres literatures va ser per  Ànima de Wajdi Mouawad, editat per Destino en castellà i per edicions del Periscopi en català, amb una magnífica traducció de Anna Casassas. Vull felicitar l'Aniol Rafel, l'editor, per creure en un text tan potent i valent. Sí senyor, hi ha moltes maneres de ser patriota i regalar-nos la possibilitat de llegir un text com aquest en català n'és una i de molt important! Mouawad estava d'estrena i no va poder venir a recollir el premi. Ho van fer els seus traductors que van llegir un escrit d'agraïment en nom de l'autor:

 "En primer lloc, vull agrair a l’Anna Casassas Figueras i a en Pablo Martín Sánchez les seves traduccions d’Ànima. Aquest premi és també seu, perquè són les seves llengües i les seves paraules allò que el lector català rep en primer lloc quan obre el llibre. Aquest és el prodigi del traductor, que fa que un autor es torni estranger a ell mateix en oferir-li una nova llengua i una nova identitat. Esdevenir català gràcies a l’Anna i en Pablo és una immensa alegria. També voldria donar les gràcies a les Edicions del Periscopi i a l’editorial Destino per la seva confiança i el seu coratge, perquè se'n necessita molt per editar llibres, i encara més llibres estrangers. Pel que fa a mi, aquest premi m’emociona precisament per això, pel seu caràcter hospitalari, pel seu caràcter polític: quan Europa darrerament ha votat una tendència a la desconfiança, un premi, sigui el que sigui, atorgat a un estranger, no pot ser sinó una feliç manera de resistir a la brutalitat. Aquesta manera que tenen una llengua i una cultura d’acollir, fent-lo seu, un estranger és un gest meravellós que accepto amb el sentiment de participar, a la meva manera, en aquesta petita resistència a l’ombra. Dono les gràcies al jurat que ha concedit aquest premi a Ànima i m’enorgulleixo de tenir, gràcies al teatre i ara també gràcies a la literatura, una relació tan privilegiada amb el públic català. 
Moltíssimes gràcies, 
Wajdi Mouawad"


I per acabar, va ser el torn de la categoria en Llengua catalana per I demà, el paradís de l'Antoni Vives que va recollir el premi molt emocionat. M'imagino que ser el Regidor d'Urbanisme de l'ajuntament de Barcelona no li reporta tantes alegries com la literatura. Molt content també estava en Jordi Rourera, editor de La Magrana. Encara no hem llegit el llibre, però sí que ho han fet els companys de la llibreria l'Illa de Mollet.

També es va homenatjar els llibreters que celebren 35 anys d'ofici, Guillem Terribas, Enric Balanzó i en Pep Bernades. Llarga vida als bons llibreters.

Deixeu-me que faci un agraïment públic als organitzadors del Premi, als companys i membres del jurat, als assistents i als que us vau quedar fora, això és una de les coses que cal millorar l'any que ve.
Aquest any no em va caldre fer cops de bolso per arreplegar un canapè perquè no els vaig arribar ni a ensumar. El després del premi és un espai on llibreters, editors i gent amiga del llibre hauríem de poder dialogar amablement i no ser convidats a sortir per senyors vestits de Prosegur.

Aquest any hem fet un gran pas en la celebració del Premi, enhorabona a tots!

Podeu veure més fotos aquí.