dissabte, 28 de juny de 2014

Cor mentider



Com diu Marc Cerdó a una entrevista a Núvol, el primer paràgraf de Cor mentider ja conté tota la novel·la:

"Catalineta ha sortit de la casa gairebé d'esquitllentes, com aquell qui es disposa a fer una malesa gran. Ha carregat el patinet de son germà, que acabava de rescatar de l'habitació dels mals endreços, a pes de braços i sense dir res a ningú. Aquest és l'únic botí de guerra que ha gosat emportar-se furtivament de ca seva."

L'altre dia em preguntaven si valia la pena la lectura de Cor mentider i vaig dir i tant, només per llegir l'estil d'en Marc Cerdó i com manega el llenguatge ja val la pena i si a sobre hi trobes una història senzilla, la d'en Damià que afronta una crisi personal, narrada de manera tan humana, propera i simpàtica, ja ho tenim tot perquè Cor mentider sigui un llibre ideal per llegir aquest estiu.

"Com de lesiva pot arribar a ser la convivència és un fenomen que m'admira més que cap altra cosa al món. L'estupidesa humana, per exemple, que és insondable. El funcionament dels ginys tecnològics, per exemple, que em resulta incomprensible. [...] Finalment ve que un dia o altre l'enemic interior t'envaeix l'espai vital i se t''instal·la a casa."

I tanmateix, no us deixeu enganyar per l'aparença fresca del blau turquesa que podria ser d'alguna platja de Mallorca, Cor mentider conté grans veritats sobre les relacions, la no-comunicació i el intentar ser fidel a un mateix. Cerdó ens regala un viatge per aquella Mallorca que existeix, la que els illencs sorruts no volen ensenyar als forasters que practiquen el Mallorca Triathlon, Drinking. Eating. Fucking.

Cor mentider és un bombonet que conté frases com: " A mi el que em salva és l'escriptura; l'escriptura em permet irritar els enemics i complaure els amics. A mi escriure m'agrada."

"Després dels tens estira-i-arronsa amb Elenita em vaig confirmar en la teoria que m'impulsava a escriure: jo escrivia per satisfer una necessitat distintiva; jo escrivia per localitzar l'epicentre de les meves pors; jo escrivia per produir una diferència; jo escrivia per esquivar el perill d'acabar a tocs i perxades amb tothom."

Aquesta és la història d'en Damià que intenta trobar-se durant una estada a Mallorca i la de na Catalineta, un personatge secundari, dibuixat a pinzellades però que hi dóna molt sentit a tot plegat. Un glop de realitat.

No us el perdeu!

Publicat per Club editor que amb aquest títol celebra el número 50 de la col·lecció, enhorabona!