dissabte, 29 de març de 2014

La botiga vintage Astor Place


Després d'una sèrie de llibres llegits de certa duresa i convulsió necessitava una lectura més amable, que m'acompanyés, que no fos nyonya i no em caigués de les mans... i de sobte em va arribar aquesta novel·la, embolicada de manera molt bonica, només la fotografia de la coberta ja em transmetia calidesa. M'hi vaig ficar de cap sense saber massa què m'hi trobaria i al final resulta que m'hi hauria quedat una temporada més, amb les dues protagonistes.

L'Amanda té una botiga de roba vintage a Nova York, una vida embolicada, i un llogater que la vol fer fora, som a l'any 2007.
L'Olive deixa de ser una noia rica, consentida pel pare, a haver-se d'espavilar tota sola al Nova York de l'any 1907, temps en què les dones no podien dinar soles en un restaurant, no podien pagar el lloguer d'un pis ni fer una reserva en un hotel sense el consentiment del marit.

L'Amanda visita una dama que es ven tot de roba antiga que a ella li pot anar molt bé per la botiga, amb l'àvia fan un pacte que a més de la roba també se'n duu un bagul ple de roba, a dins del bagul però, hi trobarà el dietari de l'Olive. I així, com aquell qui no vol, ens trobem viatjant en el temps a cavall de les vides d'aquestes dues dones a qui els destí els prepara una sorpresa.

Dues dones valentes, admirables que s'obren camí. Llegint la vida de l'Olive et poses les mans al cap, però veient la vida de l'Amanda t'adones que cent anys després encara ens queda molt camí per recórrer.
L'he trobat un llibre deliciós, el relat de l'Olive m'ha fet pensar en la fantàstica novel·la de Colm Tóibín, Brooklyn.

L'editorial n'ha preparat un vídeo que capta molt bé l'essència de la novel·la. Tinc clar que serà una de les meves apostes per Sant Jordi, un llibre delicat que pot satisfer a un munt de lectores i algun lector.


Publicat per 62/Maeva
Traduït per Rosa Borràs

2 comentaris:

viuillegeix ha dit...

Ja vaig fent llista per sant jordi. Necessito llibres d aquest tipus, entretinguts i que no em demanin gaire implicació emocional ni intelectual

Rita ha dit...

Ja el tinc i en breu m'hi poso... :)