dissabte, 17 de novembre de 2012

Reunión en el restaurante Nostalgia




Aquesta és la història de la Pearl, una dona de 85 anys a qui la mort ja truca a la porta, però que no se'n vol anar sense fer balanç de la seva trajectòria vital. Una nit de diumenge el seu marit va dir-li que se n'anava de casa per no tornar. L'endemà, a l'hora d'esmorzar, la Pearl es troba asseguda a taula amb els seus tres fills, la Jenny, en Cody i l'Ezra, i es veu incapaç de dir-los la veritat, i així és com el pare desapareix de les seves vides com si res, tot queda amb el pare és fora per negocis i així van passant els anys, els germans creixen i s'obliden que va existir mai un pare, o si més no ho fan veure. La Pearl es posa a treballar per tirar la família endavant però té un ressentiment tan gran que no la deixa viure i són els fills qui ho paguen. Aquests creixen sota les amenaces, la por, i tanmateix amb estimació, el mal ja està fet i les rivalitats entre els dos nois, la manca d'autoestima de la filla seran els companys de viatge d'una família que veurà com la seva situació condiciona cadascun dels membres. L'Ezra té un restaurant que serveix de punt de trobada de les reunions familiars.
Som conscients fins a quin punt quan prenem una decisió aquesta acaba afectant no només la nostra vida sinó la dels que en depenen?

D'entrada, dir-vos que la sensació quan acabes el llibre és agredolça, la història desprèn una immensa tristor que s'encomana, però els personatges se t'escolen per sota la pell i els vius i els sents fins al punt que desitges poder seure en aquella taula del restaurant on comparteixen els àpats familiars, àpats que comencen i que no arriben mai a les postres.

Tyler descriu a la perfecció aquests sentiments, però ho fa de manera tan senzilla, tan humana, sense emetre judicis que l'empatia que generen els personatges és molt gran. Un llibre molt intimista, amb uns protagonistes molt ben treballats psicològicament, tan reals que te'ls podries trobar a taula el proper dinar de nadal. M'ha agradat tant!

Editat per Lumen
Traduït per Aurora Echevarría

4 comentaris:

SU ha dit...

Noia, quina perla! Amb aquest apunt, ganes de llegir-la, és poc!

Gràcies!

SU

viu i llegeix ha dit...

uff quina mandra trobar-me a segons qui a la taula de Nadal.... però el llibre sembla que val la pena, siq eu fa ganes de llegir-lo,si

Marga Losantos ha dit...

El teu apunt donava tantes ganes de llegir-lo que el vaig agafar l'altre dia a la biblioteca.
M'ha agradat. Els personatges, amb la vida marcada per la mare, estan tan ben traçats, que t'hi ficaries al mig, parlaries amb uns i altres, t'emprenyes amb ells i entens els sentiments que tenen els uns envers els altres.
El millor, el capítol final, que arrodoneix el llibre i millora aquesta mena de tristor que destil·la.
De tota manera, he de dir que el millor de tot ha estat el teu apunt :-)

L'Espolsada llibres ha dit...

Marga,

Ja veuràs que a mesura que passin els dies no te'l treuràs del cap. L'Anne Tyler és una gran teixidora de petites històries.