dissabte, 3 de novembre de 2012

L'estiu no s'acaba mai


Estic contenta que en el panorama literari català hi hagi noves veus disposades a soprendre'ns, que siguin joves i amb talent ja és un fet extraordinari. Aquest és el cas de l'Alba Dedeu que amb el seu anterior llibre de contes, Gats al parc, ja va guanyar el Premi Mercè Rodoreda.

L'Alba ens regala un recull de contes que porten per títol L'estiu no s'acaba mai que té aquell to dels que no ens agrada l'estiu i que tant ens queixem perquè cada any se'ns allarga una mica més. Aquesta setmana que ja hem tastat el primer fred i la pluja ens ha acompanyat de manera intermitent, intento reflexionar sobre aquest llibre. Fer una ressenya de contes em costa molt, no tots són iguals i cadascun té personalitat pròpia, malgrat els crítics literaris s'entossudeixin a buscar-los un fil comú, un nexe d'unió... jo no en sé tant, només sé quan un text m'arriba a l'ànima o no i puc dir en veu alta que de l'Alba Dedeu en sentirem a parlar. M'han fascinat alguns dels seus contes, De porcellana m'ha portat tants records rodoredians...però Les germanes m'han mantingut en tensió, L'excursió també té aquell punt de transformació del que se suposa que ha de ser un dia idíl·lic i de sobte es trenca... per no parlar-vos d'Ensaladilla, un relat que de tan quotidià que és espanta.
El que més m'ha sorprès dels contes de l'Alba Dedeu són com els planteja, estem acostumats a llegir històries en què apareixen uns personatges que ens duen cap als fets i aquí és a l'inrevés, els fets, les situacions i les circumstàncies t'estiren fins a conèixer els protagonistes. És cert que els contes requereixen d'una lectura atenta però si sou pacients la recompensa s'ho val.

"És tard, avui, quan arriba, i de seguida em demana que no apagui el forn.
-No et preocupis, que no l'apago pas.
Li explico que em tocarà fer-lo servir durant unes quantes hores més, avui. Cinc-cents ratolins per enllestir, heus aquí per què. I un munt d'hores extres, no pagades, és clar. No cal ni que pregunti: no han cobrat pas les vint hores extres que van fer el mes passat, en Manel i en Joan Lluís, per acabar les maleïdes olles de la fira; i jo no seré diferent, encara que faci ratolins de bateig.
El vent, aquesta tarda, fa tremolar els vidres de la nau, talment com si li petessin les dents, i el cel està molt fosc per ser mitja tarda: la tempesta anunciada."

Si us n'he fet venir ganes us esperem el dia 9 de novembre a l'Espolsada amb l'Alba que ens parlarà dels sentiments que s'exploren a cada conte.


Publicat per Proa

1 comentari:

Quadern de mots ha dit...

Vaig llegir "Gats al parc" i alguns dels contes em van agradar força. L'apunto!